Març de 2010 el primer repte de la temporada, un clàssic de les curses d'ultrafons a Espanya. També esla primera cursa que faig aquest any i amb en Cinca com a entrenador.
El viatge l'inicio amb la Marta Prat i la Montse, amiga de la Marta. La sort d'anar amb la Marta es que es coneix prou bé el recorregut, ja que havia guanyat anteriorment aquesta cursa i el seu millor temps era de 18 hores i 55 minuts. Per ami l'objectiu es acabar, a partir d'aqui si baixava de 20 hores estaria content. Per tant, el que intentaria seria anar amb la Marta.
Vaig seguir totes les indicacions de l'entrenador, alimentació, descans, estiraments etc. I arriba l'hora de la sortida a la "playa del ingles". La gent que hi havia, l'ambientació, la música i el minut de silenci per un corredor que havia de ser alli i en un entrenament va perdre la vida, tot això et feia posar ... no nervios però si entusiasmat. SORTIDA, i a correr. Primer uns 5 o 6 km de platja, corrent per zona dura es podia fer bé. El pitjor venia després, correr per riera i força estona no passaria rés, com ha passat en altres edicions si no hi hagués aigua, però per sorpresa de tothom baixava força aigua, FATAL, bambes i mitjons molls, això podia presagiar butllofes. Per la riera hi havia moltes caigudes i havies de sortejar l'aigua com podies, tant que mica en mica vaig anar perdent a la Marta i ja no la vaig tornar a veure.
Encara de nit vaig arribar al primer avituallament d'aigua, en el qual vaig parar segons, a 10km hi havia el primer control, em va anar fabulós menjar i recargar d'aigua i de recuperador, alli anava amb la Julia una alemanya de l'equip Salomon Santiveri (una semiprofesional).
En aquest control, vaig carregar líquid i menjar, sobretot PLATAN de canaries!! aqui em vaig enganxar amb dos bombers catalans, que feien la cursa de 92km va ser un bon ritme de pujada fins que la cursa es separava....SOL i SOL, com quasi sempre vaig estar sol una bona estona fins arribar a la ultima de les preses d'aigua. Relament el sol impactava en aquells paratges que em recordaven a Costa Rica, impressionants i presiosos.
Vaig trobar-me amb un canari, en Martin, un corredor que l'any passat només va quedar a una hora de diferencia del guanyador. Vam estar junts i em va agradar el tracte i la conversa, va compartir amb mi un entrepà de no se que ...que coi, a aquestes alçades entrava bé. Em donava consells i els vaig agafar tots, varem encarar el Roque Nublo, i novamentu n altre control, aqui es va distanciar una mica de mi. Però al arribar al Pico de las Nieves, l'ascens el va fer per davant meu i em vaig quedar enrrere, aqui em va tornar a passar la Julia. Va ser un moment de fallida, que havia fet malament? BEURE liquid, em vaig pendre un gel del Decathlon de maduixa, ufffffffffff, genial semblava l'elixir dels Gals, a partir d'aqui vaig remuntar molts llocs, arribant al control-avituallament on es feia el canvi de roba, al punt quilometric 84.
Em quedava una marato 42km i la gloria final de ser finisher, el millor de tot esque anava com una moto. Vaig tornar a passar a la Julia, la qual no veuria fins més fina a la arribada. De cop i volta al km 90, una roca impacta al turmell dret, sento dolor però segueixo, estic segur de mi mateix i dels entrenaments quer havia fet, mesos enrrere i que eren els que em feien encarara aquesta empersa amb seguretat. Passats 5km més torna a impactar una pedra al turmell, i començo a sentir dolor. Que vaig fer??? truca al mister, sï corrent i parlant amb mòbil, "prenta un ibuprofe i ... pit i collons", però ostres...els ibuprofens els vaig deixar al avituallament. Vaig trucar a la Davinia la dona del Yoni, una parella de canaris magnifics i molt bona gent, i al km 102 m'esperaven amb el medicament, fantastic!!! GRACIAS a ambos !!!! (la estança amb ells va ser de trure's el barret). Bé doncs vaig correr la marato final en 5 hores i mitja, avançava gent i mai vaig deixar de correr. AH els bastons van ser el meu millor aliat, i en un d'ells la foto del meu ROC, el meu petit princep sempre va anar amb mi, inclús quan vaig tenir algun petit moment de fallida.
Encarant la part final, la gent anima en cada petita població o casa, ja es veu l'oceà!! i la PLAYA DE LAS CANTERAS, estic arribant. Queden 2kms i encara puc rodar amb zancada llarga apretant per no ser superat per ningú més..."amb llagrimes als ulls de saber que he fet quelcom important, ser FINISHER, en la Trans més dura fins el moment"...
FINISHER amb un temps de 17 hores i 8 minuts!!! increible volia acabar i si podia fer 20 hores...i ves per on, acabo en el lloc 23 de la general!!! Gracies Sandra per la comprensió que sempre tens amb mi, gracies Marta per la companyia assesorament i per l'amistat i...GRACIES Sergi Cinca,mister, per motivar-me i ajudar-me.
Finalitzo la cronica explicant que el meu turmell, aquell que durant kms va correr amb dolor, em va jugar una mala passada, una atura de mes i mig, tendinitis traumatica, espero estar a punt per la HIRU HAUNDIAK 2010, però això serà una altre aventura.
El meu turmell dolorit
Playa las canteras
Roque Nublo
Pico de las nieves
Bons amics a Canaries
"començo a ser ultrafondista..."
