Primer a prova de l'any. UTES , Ultra sierra Espadan, zona : interior de Castellò, Vall d'Uixo.
Una Ultra la qual que cada any es diferent, aquest cop, 80km amb 5300+, la gent es va queixar de la duresa d'aquesta edició. Sortida des de l'interior de les Coves de Sant Josep.
 |
| Esperant la sortida |
Haig de reconeixer que hi he anat justet de forma, es a dir, amb uns 330km el mes de gener i més o menys el mateix per febrer, sortint de la lesió dels metatarsos, i amb una màxima tirada de 21 km, i no havent acumulat gaires metres de desnivell positiu.
Puntualitzo que he tingut una molt bona intendéncia i s'agraeix, sense ajuda, jo , ho passo molt malament, "Obrigado".
Havia descansat, havia fet certa bondat nutricionalment parlant, feina feta amb el massatge de rigor, i amb ganes d'acabar-la i afegir una altre més a la saca.
Sortida a les 24:00 hores, es a dir, correr de nit, cosa que no m'agrada gens, has de baixar el ritme i anar amb compte amb les perdues. No feia fred i ho vaig agrair moltíssim. Sortint més o menys el 17, a la llarga aniria mantenint la posició.
Hidratació constant i menjar als avituallaments, era la premisa i així vaig fer, a més en tots els avituallaments em vaig aturar i reposar energies. Vaig començar amb dolor d'estomac, alguna cosa no va caure bé, i penso que va ser un entrepa de truita, punxades a la zona esquerra de la panxa. Solució ? al segon avituallament coca cola, i directe al lavabo, això també va passar en el tercer avituallament, la cosa va anar disminuint, el dolor sobretot, i vaig portar un ritme comode, sense parar.
 |
| pujada i de nit |
Els paratges eren molt bonics, més quan surt el sol, i es carreguen les bateries interiors, això es mitja vida, apagar el frontal i poder deixar-te anar més, sense el perill de perdua o caure.
El primer tram de la cursa es trencador, son autentics km verticals, que es pugen , molts d'ells , camp a través. Fins al pic Espadan, es una forquilla de perfil, s'ha de regular i guardar cames per quan toca, es a dir, no tornar-se boig en les baixades, perquè realment les baixades erern d'infart. Demanava tornar a pujar, donat que tanta baixada i tant tècnica matxucava moltíssim.
Personalment crec que totes les pedres i rocs de la peninsula, estan a Castellò! a Penyagolosa, ja va ser així, ara a Espadan, altre cop.
La panxa anava millor, els metatarsos no van fer mal, el cap rutllava bé...per tant, només havia de visualitzar "acabar" !
La posició en cursa variava entre els 22 primers. Destaco que la pujada al Espadan, es dura, donat que primer puges el "Cullera", i després et diuen que hi ha un bucle de 10 km que s'ha de fer i pujar al Espadan, sense pensaments negatius i a un ritme mantingut, vaig seguir rodant. Seguia reservant cames, no fos cas que petes.
Els últims 7 kms es van fer llarguíssims, desnivell tècnic, i de baixada veient la Vall d'Uixo de fons, que sembla que no arriba mai. Ja feia kms que tocava defensar la posició i no ser avançat per ningú...els últims dos kms intentava correr i correr perquè pensava que tenia dos corredors de la UTES i realment eren de la TES, els 400 metres finals, semblava que em desintegrava de l'esforç.
Finalment FINISHER amb 14 hores i 34 minuts...no es un gran temps, però es més que vàlid, el 13é de la general, estic satisfet i molt, un test del que vindrà ...MUT i GTAP.
 |
| FINISHER !! |
Ens veiem aviat...altre cop, per tú mama, sense tú mai hagués pogut fer això.
Roc, Ena...NO ENS ATURA NINGÚ
