Aquest títol es una frase que sempre em repeteixo, una i altre vegada, i que a la meva mare no li agrada i en alguna ocasió s´ha molestat quan ha escoltat que la mencionava . Ho sento...
Supertramp...així em vaig denominar durant algun temps, quan feia curses o entrenaments, d´aquells on la gent es sorprenia i on s´alimentava el meu ego, pot ser necessitava d´aixó, o no, peró la gent si era sincera, si no perqué escrivia? es aquest món el de les xarxes socials, el dels smartphones, el del consumisme, o el de voler demostrar una i altre vegada, lo exitós que pot ser un, el que et fa ensopegar, si més no a mi SI.
Giro la mirada enrrere i quedo perplexe, "tinc el que em mereixo", nervís, pors, perdues, cobardia en definitiva, amb 43 anys només aixó es meu, aquest blog ("oh blog meu..."), penos. Passen els anys i la meva sang no canvia de temperatura, " com em vas dir tú Sauri " (una perdua més que he deixat en el meu grandiós camí), la ira i la rabia encara s´accentuen més, i perque? perqué m´ho he buscat jo.
Recordo epoques anteriors de la meva vida, on simplement tenia enveja sana, o rés, ara en canvi es odi, odi a coses a persones, i et ben juro que he intentat la premisa que em vas dir de sempre " ser bona persona i bo " , o la del meu pare..."sigués feliç", la felicitat quina utopia. Ara en canvi pot ser algun ser, innombrable té raó, i senzillament soc un "victimista", es trist, peró aqui podria encaixar el títol de l´entrada...a quanta gent he fet mal a la meva vida? pot ser jo no ho veia així, no me n´he adonat mai, pensant que feia el bé, sense pensar en alló que podia ferir o destruir, en nombroses ocasions, penso que estic pagant peniténcia ( i el que queda...), el sobre pes, l´estres, els nervís, la mala vida, no fer esport...porten a ........menys mal!! en el meu cas, pot ser m´esta salvant aixó, es la unica cosa que sempre he fet, i tampoc bé, (pssst torna a sortir el victimisme!) peró que voleu ...m´omple.
El futbol, les curses, l´arc, els cims...la puta competició i superació contra mi mateix, ja no sé quina merda passa pel meu cap, espero que arribi el dia que faci quelcom, calmat, o simplement que no hagi de mirar el rellotge, fer una cosa perqué sí.
El passat diumenge va ser un dia de retrobament amb algú amb qui per causes de mals entesos vaig tenir a l´oblit durant anys, peró va voler compartir una sortida, ell i jo, quina enveja de persona. Es noble, humild, fidel, amic, bona persona ! Jordi...em vas dir que em veiés bé, doncs ja veus, segurament mai llegirás aquestes lineas, peró no pateixis, ja em vaig dsculpar amb tú i la resta t´ho diré el proper cop que ens veiem. Tota una lliço.
Miro al meu voltant, rumió i em dic..."ara? ara que vols?".
Tantes coses malament, tantes coses que canviar, peró puc jurar que ara volia canviar, deixar de banda lluites absurdes, egos, egoismes, pero cadascú té el que es mereix Sergi. Tot i estimar i fer-ho amb tota la força que un creu, de vegades no es fa bé.
Supertramp...així em vaig denominar durant algun temps, quan feia curses o entrenaments, d´aquells on la gent es sorprenia i on s´alimentava el meu ego, pot ser necessitava d´aixó, o no, peró la gent si era sincera, si no perqué escrivia? es aquest món el de les xarxes socials, el dels smartphones, el del consumisme, o el de voler demostrar una i altre vegada, lo exitós que pot ser un, el que et fa ensopegar, si més no a mi SI.
Giro la mirada enrrere i quedo perplexe, "tinc el que em mereixo", nervís, pors, perdues, cobardia en definitiva, amb 43 anys només aixó es meu, aquest blog ("oh blog meu..."), penos. Passen els anys i la meva sang no canvia de temperatura, " com em vas dir tú Sauri " (una perdua més que he deixat en el meu grandiós camí), la ira i la rabia encara s´accentuen més, i perque? perqué m´ho he buscat jo.
Recordo epoques anteriors de la meva vida, on simplement tenia enveja sana, o rés, ara en canvi es odi, odi a coses a persones, i et ben juro que he intentat la premisa que em vas dir de sempre " ser bona persona i bo " , o la del meu pare..."sigués feliç", la felicitat quina utopia. Ara en canvi pot ser algun ser, innombrable té raó, i senzillament soc un "victimista", es trist, peró aqui podria encaixar el títol de l´entrada...a quanta gent he fet mal a la meva vida? pot ser jo no ho veia així, no me n´he adonat mai, pensant que feia el bé, sense pensar en alló que podia ferir o destruir, en nombroses ocasions, penso que estic pagant peniténcia ( i el que queda...), el sobre pes, l´estres, els nervís, la mala vida, no fer esport...porten a ........menys mal!! en el meu cas, pot ser m´esta salvant aixó, es la unica cosa que sempre he fet, i tampoc bé, (pssst torna a sortir el victimisme!) peró que voleu ...m´omple.
El futbol, les curses, l´arc, els cims...la puta competició i superació contra mi mateix, ja no sé quina merda passa pel meu cap, espero que arribi el dia que faci quelcom, calmat, o simplement que no hagi de mirar el rellotge, fer una cosa perqué sí.
El passat diumenge va ser un dia de retrobament amb algú amb qui per causes de mals entesos vaig tenir a l´oblit durant anys, peró va voler compartir una sortida, ell i jo, quina enveja de persona. Es noble, humild, fidel, amic, bona persona ! Jordi...em vas dir que em veiés bé, doncs ja veus, segurament mai llegirás aquestes lineas, peró no pateixis, ja em vaig dsculpar amb tú i la resta t´ho diré el proper cop que ens veiem. Tota una lliço.
Miro al meu voltant, rumió i em dic..."ara? ara que vols?".
Tantes coses malament, tantes coses que canviar, peró puc jurar que ara volia canviar, deixar de banda lluites absurdes, egos, egoismes, pero cadascú té el que es mereix Sergi. Tot i estimar i fer-ho amb tota la força que un creu, de vegades no es fa bé.
 |
| El camí sempre hi ha estat... |
