Exacte la vida continua...un mes d'abril extrany, diferent diria jo. Em sembla que estas de viatge, que ets fora però a la vegada ets a dins meu, recorda que part de la meva eséncia es per culpa teva, neguits, records, desenganys, l' escola, el primer amor, les primeres vacances, els problemes, el primer cotxe...esta essent un mes "cocktail".
Amb aquest panorama continuo entrenant, quedan menys de dos mesos per la gran aventura dels 215km a Puigcerdà, i previament farem una marató per l'alt empordà, al Cap de Creus.
Curiosament em sento més fort, més fet, amb les ideies més clares...però segueixo corrent, tinc al cap l'abandonament de Sergi COTS un grandissim corredor de llarga distància de Manresa, que va plegar l'any passat a la ultra d'Andorra de 170km (una de les més dures que hi ha). Recordo que al saber la noticia el primer que vaig dir-me es..."tant entrenar tant omplir-se la boca de sortides, copmpeticions i en el moment de la veritat va i llences la tovallola"...resulta que aquell mateix any va morir el seu pare...I va ser en una d'aquelles majestuoses muntanyes on va tenir els sentiments més vius que mai, records, vivéncies, situacions...i va haver de plegar. Quan ho vaig llegir, ufff em vaig voler morir !!
Cots, t'entenc perfectament i donat que sé que faràs l'aventura de Puigcerdà, alli em disculparé, sense coneixet de rés...tindràs les meves disculpes. Podré jo llavors sortirme'n de tal aventura? o en algun indret, els pensament i sentiments podran més?
Setmanes dures d'entrenament, amb algunes baixades de moral, però amb l'objectiu clar...seguir engrandint la meva vida, les meves inquietuts...per tú Roc.
Amb aquest panorama continuo entrenant, quedan menys de dos mesos per la gran aventura dels 215km a Puigcerdà, i previament farem una marató per l'alt empordà, al Cap de Creus.
Curiosament em sento més fort, més fet, amb les ideies més clares...però segueixo corrent, tinc al cap l'abandonament de Sergi COTS un grandissim corredor de llarga distància de Manresa, que va plegar l'any passat a la ultra d'Andorra de 170km (una de les més dures que hi ha). Recordo que al saber la noticia el primer que vaig dir-me es..."tant entrenar tant omplir-se la boca de sortides, copmpeticions i en el moment de la veritat va i llences la tovallola"...resulta que aquell mateix any va morir el seu pare...I va ser en una d'aquelles majestuoses muntanyes on va tenir els sentiments més vius que mai, records, vivéncies, situacions...i va haver de plegar. Quan ho vaig llegir, ufff em vaig voler morir !!
Cots, t'entenc perfectament i donat que sé que faràs l'aventura de Puigcerdà, alli em disculparé, sense coneixet de rés...tindràs les meves disculpes. Podré jo llavors sortirme'n de tal aventura? o en algun indret, els pensament i sentiments podran més?
Setmanes dures d'entrenament, amb algunes baixades de moral, però amb l'objectiu clar...seguir engrandint la meva vida, les meves inquietuts...per tú Roc.
