FERRAN EL MEU PARE

Ara sí, vull escriure't com et mereixes, amb estima, amb amor, amb nostalgia i moltes mes coses, a tu...el meu pare !

Perdona'm, perdona'm tot aquell temps que et vaig tenir apartat, no se, la rabia , la maleida ira que tantes males passades em fa, encara avui. i tots aquells pensaments negatius i sobretot el negar que volguessis ser feliç, per deu qui soc jo per no voler la felicitat d'algú...de tú.

De vegades m'he referit a tú com "el paio aquest", "era un personatge", mare meva disculpam alla on siguis, de veritat fes-ho, et puc dir que sempre ha estat des de la més gran admiració, únic.  Artista, bohemi, somiador i gran exemple, sé de segur que el que vas fer ho vas fer per amor, i tard, però et va donar temps a viure allò que vas triar, estar amb la persona que estimaves. Qui soc jo per jutjar?

Recordo quan era el dia del pare o un aniversari, i encara no treballava, jo et deia que estava estalviant o que més endavant  et faria el regal i em preguntaves, ets feliç?...i et deia,  sí, doncs aquest es el millor regal que em pots fer, t'en recordes? preciós, quin pare podia dir això, es clar que t'he recordat dur, seriós, ausent en ocasions, però saber que no estaves amb la persona que t'estimaves en aquell moment debia ser dur, imagino.

Parlo de vegades amb la Carme, ara una mica menys però tornaré a contactar amb ella, no tens ni ideia com va patir, al marxar tú, "era l'home de la meva vida" em va dir el dia que vas morir. Com et va cuidar en els ultims moments, nino, també li dec una disculpa a ella, no es va mereixer mai el meu tracte, però penso que ho sap que la he apreciat molt, i l'apreció. Et va fer feliç, i això va ser important per a mi, saps? l'he acceptat i estimat més ara que abans, curiós oi? tot el contrari del que ha fet la Ciara, però no passa rés, prent ho com que ens la hem repartit, d'acord?

He començat demanan-te perdò, però ara voldria perdonar-te jo a tú, sí, perque vas fer-ho el millor que vas poder, essent nosaltres grans, deixant a la nostre mare, amb una pensió, amb la unica propietat que vareu tenir deixant-li a ella...gracies per això, però no ho vaig entendré en aquell moment, segurament la ira tornava a brotar.

He trobo a faltar, i no només al novembre i al març o al nadal, també a l'estiu, i a la tardor, i perque no has conegut a una altre neta, la petita, la meva Ena, o deu meu, es una preciositat papa, té caracter, es preciosa, riallera com mai abans havia vist, i saps? en Roc i ella s'estimen tant, es una joia veure'ls junts, i compartiran, i viuran aventures, i sempre els recordaré que l'avi Ferran va ser mariner, li encantava la mar, les barquetes de pescador, que fumava en pipa, que pescava, que pintava i que alla on estigui els estima molt a tots dos.

...et recordo molt sovint papa, et trobo a faltar papa, i en ocasions et trobo a dins meu, fent sortir la perfecció, l 'esperit aventurer i moltes més coses...t'estimo sempre.

PD: ...no varem fer el transiberia, queda pendent valent....

BASTIONS 2017

Una més fills meus...

Una altre bogeria, un cop més em pot la passió i intento fer allò que m'omple, sento molt que passat demà no hi puguis ser Roc, encara hi ha coses que no pots entendre i no et toquen, m'hagués omplert de joia que hi fossis, ja no ets tant petit, i veuret com em crides i t'alegres de veurem seria la ostia...aguanta, ho farem tard o d'hora, ho tornarem a fer, si cal aguantaré fisicament fins que ho poguem gaudir junts. Ena...la meva petita, encara no saps que faig i menys perque ho faig, porto la cinta blanca, del teu arrullo que vas tenir al neixer, lligat a la motxil·la, quan bufa el vent m'acaricia, i penso que són els teus dits, per tant hi ets, a parts iguals que el teu germa, no oblideu mai això...sou germans!!!

Llegireu això, espero d'aqui uns deu anys un i pot ser més l'altre o pot ser plegats, reconec que arribareu a dir-me boig, però he patit i gaudit com un cabrò, m'he superat un cop i un altre, feu el mateix en la vida, feu allo que volgueu fer, anims a tots dos, no sigueu egoistes no val la pena.

Navegareu i ballareu, n'estic segur i espero poder veure-ho, estic convençut. Ús demano perdo per les vegades que no m'he cuidat i que d'alguna manera, m'he fet mal, de vegades ho veig tot complicat. A dos dies de fer 102km i 6760 metres posoitius, estic despert escrivint, el Sergi Cinca, em fotria bronca, però avui m'he inspirat, intento ja no ser tan excentric i penjar les meves fites, només aqui, i pensant en vosaltres dos, Roc, Ena...ha estat per passió, no per excentricitat, per amor a l'esport, per dir SI, que podia fer-ho quan la resta em deien que no, metges, familia, amics, desconeguts, si que es pot si es vol, i sempre he volgut, però el merit més gran el va tenir ella...la meva mare, la vostre avia, la persona que mai en aquesta vida m'ha fallat, una persona a la que he arribat a mentir, a fer patir, a no atendre com calia...però tot i això mai una mala cara, sempre el "tete" per davant de tot, doncs simplement ella encara hi es per tant, li penso agrair molt més el seu amor per a mi.

Papa. joder et dec una, aviat serà, et trobo a faltar i molt, parlar de la vida, de nosaltres, de la felicitat, de perque fem el que fem, aquesta etapa esta essent durissima, però ja no hi ets, i haig de sortir-ne jo mateix, fina molt aviat valent.

Sergi et veig a l'arribada, només et prometo una cosa, entrar amb el cap ben alt...passi el que passi.

Supertramp

Un amic...

Per tu amic meu

Avui m’agradaria escriure sobre una persona important en la meva vida, no es ni germa, ni pare, mare, o parella, un amic, d’aquells que valen la pena, tranquil amic això es un blog, simmplement un diari personal que voldria que el dia de dema, els meus fills poguessin fullejar, revisar, i saber un xic més de mi, per tant, no pateixis, quedaras en l’anonimat.

Fa molts anys que et conec, i em viscut moltes coses, moltes etapes de la nostre vida, de vegades més units i de vegades menys, però sempre amb una complicitat máxima. Sempre que ens confesem entre nosaltres, com estem o simplement ens posem al dia l’un de l’altre, pensó que t’he jutjat, perque? Ostres de vegades pensó com dues persones tan diferents, hem pogut arribar a ser el que som , pensant de manera tan diferent. Mentre jo soc practic,  calculador, i realista ,tú, pensó (i em permetre el luxe de dir el que pensó de tú) que ets d’allo que no queda, encara no has obert els ulls, no es pot ser tant bó, ni pensar en que tens algú que es la teva meitat, (la teva meitat es l’altre part del teu cos i punt). Ets un romantic, un somiador, una persona de familia, pot ser un idealista, algú que abandera sempre perque no s’aplica el sentit comú, estimat amic, ets un cocktel perillós, una barreja de la qual ja no hi ha cura, fixat ni jo mateix ja et podré ajudar, perqué tornás a caure en les tevés tesis, has de ser practic i mirar per tú mateix, ho has fet algún cop?penso que no i si algún cop ho has fet, mai m’ho has dit.

Conec  els teus pares de fa temps, anys oi? I sempre m’han semblat fantastics, no se si són d’aquells que envelliran junts, saps ? de vegades he pensat que no estaven enamorats, però tant fa, com els meus o els del veí, el món al final es així, viure el moment i punt. No com tú amic, perfeccionista d’arrel, que vius aquí en aquest món que es així i que no arreglarem mai, i menys tú, ho sentó peró t’ho haig de dir, ets perfeccionista i obsessiu, pensó que amb tot, i aquí radica el problema al final, perqué sempre ho donés tot. Recordó quan varem jugar junts a futbol, eras la ostia, sé que mai vas arribar a rés peró hi anavés com si t hi anés la vida, resultat , si no recordó malament has estat a l’hospital diverses vegades i al final m’ho vas fer pasar malament , allí em tenies, sempre al teu costat, que vull dir amb tota la parrafada? Que t’has abocat en relacions d’una manera desmesurada pot ser. Conec la teva faceta d’enamoradis, i aqui si et diré que aquest cop et vas lluir, quan vaig coneixer la teva parella, vaig pensar com aquella canço de Fito (bon nom) “escogiste a la mas guapa y a la menos buena”, que perqué et vaig jutjar? Coi , perqué sempre ho faig, no comentaré rés d’ella, perqué era la persona que vas escollir, com anteriorment vas fer, i al final el resultat es el mateix, soc padri per partida doble (que m’encanten tots dos ehh!! Però es raro hauries d’haver agafat un pel teu fill i un altre per la teva filla, pensó), però jo saps que encantat. Mai abans t’havia vist així, d’enamorat. No amic meu, pensó que en aquesta ocasió vas superar-te a tú mateix, o pot ser vas superar el limit, si es que existeix, se que sempre ho donés tot, però aquest cop, deu meu, em sembla que només he vist a algú rebre d’aquesta manera, i es en una pel·licula de nom “Rocky”, amb això ho dic tot.

Mesos després , m’he asseventat de coses que no em volies explicar, després d’haver viscut, com vas viure allí en aquella casa de l’any 1650, collons alli em va semblar que començaves a perdre el cap, perque tornavés a donar-ho tot, aquest cop més encara i jo et repetia “val la pena?” i la teva resposta…Sí. Okay doncs, som-hi, al final ho vas aconseguir estar amb qui volies, però ostres …estimat amic, has bategat, has clavat genoll, has cuidat més que mai, d’una manera molt digne i pensó que bonica, joder si em vas enssenyar fotos pujant muntanyes (segueixes essent un boig), inclús saps l’any que vaig deixar de correr i d’entrenar amb tú? Doncs et confeso  que em vaig allunyar de tú, perqué vaig arribar a tenir gelos de tú, ja veus, et veía emocionat, esperançat,amb més que magia que mai, vaig arribar a creure que no t’aturaria ningú, que per fí tenies un  equip i bó, i el pitjor…no era amb mi, sí, sé que es egoísta per la meva part, però…s’ha de ser egoísta.

He vist i valorat la teva evolució, d’aquest ultims anys i justament d’evolució rés, com sempre hem dius “ens compliquem la vida”, i tú n’ets l’expert, resultat? Padri altre cop, ehhh que no em queixo, d’una nena preciosa que saps que l’estimaré com si fos meva, però i tú? Aquest cop tornés a superar-te, no ets conscient encara del que em tocarà recollir, més enllà de cendres, de raneixer un cop més, aquest cop…mort i no se si et podré resucitar, perque quan un no vol,  no vol. T’he vist patir, t’he vist amb rabia i ira, de vegades m’has arribat a fer por, i molta llastima, però segueixes essent un romantic, penses en l’amor i això es fictici, passa pagina et vaig dir ahir, cal agenollar-se i baixar el cap constantment?, val la pena? El teu idealisme et fa pensar que la gent reaccionarà com tú ho faries, t’equivoques, som diferents per deu. Sé, perqué et conec, que esperaras una espurna, un canvi…abans de marxar cap a la foscor, quelcom que et revifi com mai abans has fet, desperta!!!...facis el que facis, “compte amb mi”… com sempre ens haviem dit…”SI TU YO, SI YO TÚ…SENSE TÚ JA NO SERIA JO”. Per acabar et podria dir que pensó de tot plegat, et podría donar la meva solució…acosta la teva orella, i si et convenç el que et dic…

PD. Encara segueixes igual amb la teva germana, oi? Collons, cuida a la teva mare ah per cert, estimo com no t’imagines als teus fills, mai pensis que diferencio a cap, ELS ADORO a tot dos.

Ah, no ve a cuento, però saps amb qui treballo ara? Amb el paio aquell que et segueix el teu blog, bé l’únic seguidor que tens no?

Supertramp