Ara sí, vull escriure't com et mereixes, amb estima, amb amor, amb nostalgia i moltes mes coses, a tu...el meu pare !
Perdona'm, perdona'm tot aquell temps que et vaig tenir apartat, no se, la rabia , la maleida ira que tantes males passades em fa, encara avui. i tots aquells pensaments negatius i sobretot el negar que volguessis ser feliç, per deu qui soc jo per no voler la felicitat d'algú...de tú.
De vegades m'he referit a tú com "el paio aquest", "era un personatge", mare meva disculpam alla on siguis, de veritat fes-ho, et puc dir que sempre ha estat des de la més gran admiració, únic. Artista, bohemi, somiador i gran exemple, sé de segur que el que vas fer ho vas fer per amor, i tard, però et va donar temps a viure allò que vas triar, estar amb la persona que estimaves. Qui soc jo per jutjar?
Recordo quan era el dia del pare o un aniversari, i encara no treballava, jo et deia que estava estalviant o que més endavant et faria el regal i em preguntaves, ets feliç?...i et deia, sí, doncs aquest es el millor regal que em pots fer, t'en recordes? preciós, quin pare podia dir això, es clar que t'he recordat dur, seriós, ausent en ocasions, però saber que no estaves amb la persona que t'estimaves en aquell moment debia ser dur, imagino.
Parlo de vegades amb la Carme, ara una mica menys però tornaré a contactar amb ella, no tens ni ideia com va patir, al marxar tú, "era l'home de la meva vida" em va dir el dia que vas morir. Com et va cuidar en els ultims moments, nino, també li dec una disculpa a ella, no es va mereixer mai el meu tracte, però penso que ho sap que la he apreciat molt, i l'apreció. Et va fer feliç, i això va ser important per a mi, saps? l'he acceptat i estimat més ara que abans, curiós oi? tot el contrari del que ha fet la Ciara, però no passa rés, prent ho com que ens la hem repartit, d'acord?
He començat demanan-te perdò, però ara voldria perdonar-te jo a tú, sí, perque vas fer-ho el millor que vas poder, essent nosaltres grans, deixant a la nostre mare, amb una pensió, amb la unica propietat que vareu tenir deixant-li a ella...gracies per això, però no ho vaig entendré en aquell moment, segurament la ira tornava a brotar.
He trobo a faltar, i no només al novembre i al març o al nadal, també a l'estiu, i a la tardor, i perque no has conegut a una altre neta, la petita, la meva Ena, o deu meu, es una preciositat papa, té caracter, es preciosa, riallera com mai abans havia vist, i saps? en Roc i ella s'estimen tant, es una joia veure'ls junts, i compartiran, i viuran aventures, i sempre els recordaré que l'avi Ferran va ser mariner, li encantava la mar, les barquetes de pescador, que fumava en pipa, que pescava, que pintava i que alla on estigui els estima molt a tots dos.
...et recordo molt sovint papa, et trobo a faltar papa, i en ocasions et trobo a dins meu, fent sortir la perfecció, l 'esperit aventurer i moltes més coses...t'estimo sempre.
PD: ...no varem fer el transiberia, queda pendent valent....
Perdona'm, perdona'm tot aquell temps que et vaig tenir apartat, no se, la rabia , la maleida ira que tantes males passades em fa, encara avui. i tots aquells pensaments negatius i sobretot el negar que volguessis ser feliç, per deu qui soc jo per no voler la felicitat d'algú...de tú.
De vegades m'he referit a tú com "el paio aquest", "era un personatge", mare meva disculpam alla on siguis, de veritat fes-ho, et puc dir que sempre ha estat des de la més gran admiració, únic. Artista, bohemi, somiador i gran exemple, sé de segur que el que vas fer ho vas fer per amor, i tard, però et va donar temps a viure allò que vas triar, estar amb la persona que estimaves. Qui soc jo per jutjar?
Recordo quan era el dia del pare o un aniversari, i encara no treballava, jo et deia que estava estalviant o que més endavant et faria el regal i em preguntaves, ets feliç?...i et deia, sí, doncs aquest es el millor regal que em pots fer, t'en recordes? preciós, quin pare podia dir això, es clar que t'he recordat dur, seriós, ausent en ocasions, però saber que no estaves amb la persona que t'estimaves en aquell moment debia ser dur, imagino.
Parlo de vegades amb la Carme, ara una mica menys però tornaré a contactar amb ella, no tens ni ideia com va patir, al marxar tú, "era l'home de la meva vida" em va dir el dia que vas morir. Com et va cuidar en els ultims moments, nino, també li dec una disculpa a ella, no es va mereixer mai el meu tracte, però penso que ho sap que la he apreciat molt, i l'apreció. Et va fer feliç, i això va ser important per a mi, saps? l'he acceptat i estimat més ara que abans, curiós oi? tot el contrari del que ha fet la Ciara, però no passa rés, prent ho com que ens la hem repartit, d'acord?
He començat demanan-te perdò, però ara voldria perdonar-te jo a tú, sí, perque vas fer-ho el millor que vas poder, essent nosaltres grans, deixant a la nostre mare, amb una pensió, amb la unica propietat que vareu tenir deixant-li a ella...gracies per això, però no ho vaig entendré en aquell moment, segurament la ira tornava a brotar.
He trobo a faltar, i no només al novembre i al març o al nadal, també a l'estiu, i a la tardor, i perque no has conegut a una altre neta, la petita, la meva Ena, o deu meu, es una preciositat papa, té caracter, es preciosa, riallera com mai abans havia vist, i saps? en Roc i ella s'estimen tant, es una joia veure'ls junts, i compartiran, i viuran aventures, i sempre els recordaré que l'avi Ferran va ser mariner, li encantava la mar, les barquetes de pescador, que fumava en pipa, que pescava, que pintava i que alla on estigui els estima molt a tots dos.
...et recordo molt sovint papa, et trobo a faltar papa, i en ocasions et trobo a dins meu, fent sortir la perfecció, l 'esperit aventurer i moltes més coses...t'estimo sempre.
PD: ...no varem fer el transiberia, queda pendent valent....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada