Un títol trist de nassos,
sí, però es així, aquest no pinta gens bé, principalment perquè tinc moltes
ganes que passi, es un pensament egoista, ho sé. Tots dos, vosaltres, Ena i
Roc, sou petits, tú Roc, ja saps qui es el Para Noel, el pallasso Fito, es el
teu pare, però ara et toca ajudar-me a mantenir la il·lusió a la teva germana,
ajuda’m a fer que ella gaudeixi com tu ho vas fer, jo com sempre li posaré les
mateixes ganes o més si puc.
La situació es incerta, perquè
amb dos fills que tinc, no en faig ni un de sol, es a dir, ni tinc custodia
compartida en un dels casos, i amb l’altre no tinc res, encarregar-me d’ella
quan cal, més aviat soc lo més pròxim a un cangur. A banda, el menyspreu de
veure a la meva filla , quan ho volen, o canviar de cop i volta, o no ser
conscient que no puc quedar-me al carrer dos o tres hores, depenent
del moment del dia. Es viure moltes coses que ja havia viscut, menyspreu
sobretot. Ara mateix només intento "contribuir" per tal que la nena
no quedi desemparada, i amb això no vull dir que no la cuidin (que la gent
té la pell molt fina, i el orgull pot, soc el pare collons agradi o no). Sé , a
dia d'avui que podré donar-li aquest goig a la Ena, que vegi el Pare Noel, la
resta de dies, serà una incògnita, serà qüestió de recollir les
almoines. Es impossible parlar sense que hi hagi un retret o es menyspreï.
L’atac es igual o pitjor que abans, ni he oblidat el que va succeir ni oblidaré
ara , ja , tot això que passa. El perquè vaig amunt i baix amb bosses, el
perquè de despertar-me en ocasions i no saber on estic dormint, en contribuir
sense que ningú t’ho agraeixi sense un retret o si més no amb un “gracies”
sincer. Si això es el que es vol aconseguir, fer mal, no deixar respirar, o si
respires que et costi (perquè vaig a per tú, recordes?), escanyar de tal manera
que un no pugui viure, o no anar a una quan tens fills en comú, ja
no parlo de parella, d’estimar-se, de mimar o cuidar, de ser un equip, el
gripau o sigui jo, se el que vull sempre ho he sabut, però sobretot ser el que
no vull, el constant despreci cap a la meva persona, senzillament no es just,
ja esta, no cal que em toquin violins al meu pas, no, però si alguna vegada has
tingut fills, no tractis amb tanta rancúnia i odi, al pare d’ells,
al final ...sempre seré el pare, agradi o no.
Es difícil estar alegre, transmetre rauxa,
perquè lo únic que faig es quadrar horaris, per intentar veure els meus fills,
doncs si, estic cansat, fart de fer quilometres amb el cotxe, més de 100000 km
aquest any, però a qui li importa això? Si...perdoneu-me , a la meva mare, pot
ser es la única conscient de veure el ritme que porto, ehh, però res de
queixar-se Sergi, “cadascú té el que es mereix, oi?”, doncs també
tinc clar que no tinc remordiments de consciència, no he fet res dolent, no més
desitjo que tot torni, i ho fa, d’una manera o d’altre ho fa.
Ja no espero enamorar-me ni trobar algú amb
qui compartir, allò que jo sentia i que jo era, ha mort, s’ha acabat soc
conscient de com es el món, les persones egoistes, materialistes i més coses,
tractaré de fer el que faig fins ara, intentar que els meus fills puguin
somriure, i si puc fer alguna cosa que em pugui satisfer, com córrer, ho faré
el millor que pugui sense prendre mal.
No seré jo qui faci mal a ningú, ni odi per
tot el que he rebut i rebo, el temps ho farà com deia abans, però no s’oblida.
Algun dia tant tu Roc (seràs el primer ) , com la teva germana fareu 18 anys,
serà llavors quan si asseguro que el trencament serà total, mentre tant,
aguantaré i aguantaré, menys preus i demés.
Es curiós com una paraula pot obrir tantes
portes FUNCIONARI, i tancar eh, la assistent social de Sant Fost de
Campsentelles, després d’explicar la situació que visc, per saber que es pot
fer, em respon que em busqui un bon advocat, la psicòloga de la generalitat,
acaba els dos anys ( que no han estat gaire més de 20 visites) dient que el que
haig de fer es ajudar a buscar-li feina a la mare de la meva filla,
increïble!!!! Resulta que jo mai he mogut un dit per ella, ni pels seus
projectes, a més soc una persona tremendament nerviosa que genera nervis a
tothom, oi? Tot per mi!! Gracies administracions!!!!! Des d'aquell jutjat que
em va fotre ( perque així va ser), a ajuntaments, serveis de salut, etc. Donc
la esquena a tot i a tots.
Com sempre en aquests escrits només ús dic
que sigueu bones persones, que apliqueu el sentit comú, que no ús aprofiteu de
la gent, que tracteu d'entendre, però no permeteu mai que ús faltin el
respecte, i si es així defugiu d'aquestes persones, al cap i a la fí, no
ús aportaran res bò.
A la merda l'amor Sergi, i així serà la meva
petició pel nou any, pujaré un cim, el proper 31 de desembre, total el cotxe ja
té més de 200000 km, no ve d’aquí, buscaré la soledat i em tancaré pel que
respecte a sentiments, al final no valen en aquesta vida, a les persones no els
interessa, el món es així materialista, egoista i individualista, cadascú mira
per si mateix. Pot ser retorno a aquell gloriós cap d'any de 2012-2013, serà
millor si més no , la muntanya no em deixarà penjat i serà respectuós amb
mi.
Ús desitjo bon nadal a tots dos, ús estimo.
PD. Roc no et compraré un Portàtil perquè no
tinc internet allà on visc, avui, i no tinc un puto euro ! novament
això...aquest blog es meu i ja fa més de 10 anys perquè ningú em toqui els
nassos, el deixo obert perque així ho he fet durant aquest deu anys, i si no,
no el llegiu !!!!
