ISABEL HUERTAS LOPEZ

 Isabel Huertas López, para servile a usted y a dios...aquesta era la seva frase, de fet n'hi ha moltes que la podien descriure, situacions on ella s'expressava de forma espontania.

Dos anys sense escriure i ara em torna aquella necessitat que va fer que tinguessim ti u ijo aquella complicitat, aquell "ara t'explicaré una cosa, a veure que et sembla", aquella eloquencia al escriure, aquella manera d'evadir-me una i altre vegada, aquella manera d'estimar el que feia, d'animar-me, perque en definitiva si no ho fa un mateix, qui ho ha de fer, les persones van i venen, pero jo persisteixo en mí mateix, donant-me anims o llençant tota la merda possible sobre mí mateix.

Dit això, Isabel Huertas López, la mare que em va parir, ens vas abandonar el 12 de juny de 2023, quin any deu meu el mes desastros de la meva vida, sense dubte, la meva germana i jo varem ser testimonis de com t'anaves apagant, i era dificil perque una llum tan potent com la teva, que irradiava alegria, s'estava fonent.

La meva mare mai va ser la mateixa des que el meu pare la va deixar i va marxar de casa, sense dir mai rés, sense una explicació, això, a ella la va matar en vida, no ho va entendre o pot ser sí, i mai ens va dir que va passar. Estic convençut que van passar coses, i que d'alguna manera, hi ha "secrets" que se'ls ha endut per sempre, un el sé...el secret de la salsa de tomaquet, jajaja, sí em permeto fer broma perque ella era de la broma, perque el meu somriure ve d'ella, així com moltes d'altres coses.

Quina sort varem tenir que una dona experta en netejar, una professional del ram, fos la nostre mare, ja tinc 51 anys, i no soc ni tinc més que ella, t'agraeixo tot el que has fet. La meva vida, la meva passió es fer esport, fins arribar a estar fos, m'encanta si, pero ssense ella, sense assenyalar-me cada nit perque fes el meu gimnás per corregir els peus, no hagués estat rés. Primer amb els peus, després la trancadissa del braç, sempre hi va ser, "em vas transmetre perseveráncia i voluntat", ostres no saps com ho vas fer, injectat per vena, fins a dia d'avui...bé avui, ja no sé, m'han passat tantes coses que estic deixant de banda coses que eren la meva esséncia, però per poc que pugi, et prometo seguir treballant. Quan vaig tenir la lesió greu de futbol, als 18, molta gent deixa l'esport de competició, o sencillament ja no pot practicar-ne, lluny d'això cada dia multiplicava els meus esforços per recuperar, hores a rehabilitació, hores a la platja i hores tancat a la meva habitació a fosques, plorant de dolor mentre m'excercitava, i tú...entraves per veure com estava i em deies "tete, cal això?", sí !! sí calia mama, perque em vaig multiplicar i vaig viure una vida esportiva que sempre recordaré, fins a dia d'avui, tú en vas ser la culpable, o millor dit, el meu motor. Ara el motor, ja falla, esta vell i només vol ser un mirall per a qui en vulgui aprendre, pot ser els meus fills, o no...estaré sempre disposat a tornar-lo a engegar, si aquest ha de ser el motiu o el fet, per a poder motivar-los, a ells.

La persona que mai m'ha enganyat, TÚ, cap mentida, cap mala cara, sempre alegre quan em veies, quin buit sento mama, sabía que arribaria pero no que seria així. Al 2018...encara empasso saliba, era quasi una operació a vida o mort, i valenta tú, t'en vas sortir. Un tumor de pancrees que havia conviscut amb tú, molts anys i que ja tenia el tamany del meu puny. Ens has regalat 5 anys, només em dol saber que podies haver tingut una vida més bonica, em refereixo a l'últim tram. Pot ser no et vas deixar cuidar gaire en els últims temps, això es el que fa mal. Tinc tants moments mama al cap, perdona'm, perdona el que et vaig fer passar l'últim any, t'he dit coses tan lletges, per rabia i ira. Recordes més d'una vegada com criticava a la Ciara? ostres mama, es la meva germaneta, amb 50 anys m'he hagut d'adonar, que malament, i que equivocat que he anat sempre amb aquests pensaments, ella, la "teta" ha estat pendent de tú els últims anys, metges, espcialistes, proves, ella ens ha cuidat..."el tete ja en té prou amb lesseves merdes del dia a dia", recordes? he passat temps amb tu, per les nits, t'he vist adormir-te, t'he vist somiar, t'he vist com t'aprimaves, i no podia fer més que ser alli, ai mama quin disgust tot.

Després de cada error del Sergi, estava la Isabel, només estant alli, oferint-me casa teva, sense demanar rés, ets la persona més bona que he conegut mai en la meva vida, i tinc la sort de dir que "era la meva mare", no vas fer mai mal a ningú, ningú ha rebut queixa de tú, sempre una bona cara, i sempre ajudant, quin luxe he tingut en aquesta vida, tenint una mare com tú.

"Estas bé tete?" "estas molt prim" ...aquestes n'eren basiques, i ara, entre plors somric i em dic, ostres que donaria ara per escoltar-ho. Tinc a casa un petit santuari teu, de les teves cosetes, fotos, i sobretot la teva essencia que volta per aqui, de vegades no et veig, ni et sento, perque encara no m'he trobat, encara no estic del tot bé mama, em falta en Roc, em falta que es solucioni lo meu, i pot ser algún dia pugui reconstruir el teu fill, perqu es ell, jo, qui ho he de fer, i encara no puc mama, em costa moltissim, ahir hagués marxat, jo ho sento dir t'ho, em costa estimar-me i creure que serveixo, segueixo trencat mama, i no se quan durarà, cada cop tinc menys forces. Per cert, he parlat alguns dies amb en Roc, entre llagrimes, retrets, i et porta dins, et troba a faltar, se que no li tens en compte que no anés a veure't, esta en una edat difícil...i ja esta l'ajudare'm quan ell vulgui, oi mama? per cert, la teva neta Ena, uf la Ena, es una explosió constant de somriures, menys mal que la he pogut tenir, i si...descuida mantindré els lligams amb la teva família, s'ho mereixen i t'ho mereixes, però et tenen present sempre mama. I la teta? ai la teta, mama , quina filla tens, amb tots els seus errors que ha tingut, es una dona carismática, que penso que s'esta trobant a sí mateixa, de mica en mica, i que compta-hi sempre tindrà el seu germà al costat, sempre, tot i que es ella qui m'esta treient del pou un i un altre cop, l'estimo de veritat.

sempre i sempre

fins al final mama

els tres

De moment segueixo amb l'Ester, sé que més d'un cop m'has dit que es bona noia, i tant, i quina pena no haver-la conegut abans, però necessito més calma, o no sé que necessito mama, ajuda'm a entendre'm a estar més tránquil i no prendre'm tot com un atac cap a mi, necessito aquella pau que sempre he volgut, no creu que l'estimo, i això es sentiment que si no el nota, per més que li ho dic...

En tres mesos farà l'any, mare meva, com passa el temps. Aquell dia, quan em va trucar la teta, el dia abans t'havia donat el dinar, recordes? i després va ser dormir al teu costat, mentre estaves marxant, em vas agafar la ma amb força, va ser l'últim que vaig notar, la teva ma que tant em va donar, jo no et volia sedar mama, ho sento, no volia que marxessis, no contemplava la vida sense tú, perque has estat sempre. 

últim adeu

El dia del teu adeu mama, va ser bonic, l'Ester va fer venir una artista amb un xelo, va tocar el concierto de Aranjuez, recordo que sempre t'havia agradat, varem fer un video, molt emotiu, amb amics, familiars, va venir tota la gent que t'estimava, i sapigués que en Roc, pateix, perque hagués volgut ser-hi, però, d'alguna manera hi era mama. Vaig dir unes paraules, en reconeixement a tothom qui va venir, i en el teu, es clar, recordo que vaig acabar dient un "a tomar por culo", com tu deies i la gent va somriure. Perque aquesta has estat tú sempre, una persona amb un somriure a la cara, i així et recorda tothom, i jo també.

Abandonar la meridiana, buidar anys de vida va ser durissim mama, la que ho va portar pitjor va ser la nena, però junts ho varem fer, bé, amb l'ajut del Xavi i l'Ester, que sempre hi han estat. Em permeto parlar d'ell un moment mama, ho va passar molt malament també, t'ha estimat molt el Xavi, quin gusta de persona oi mama? Buidar la meridiana, no va ser fàcil, el dia a dia ens menjava i no es podía ser-hi al cent per cent, trobar papers, fotos, roba, records teus...fàcil no era.

Perque vas guardar tant i tant mama? mai hagués deixat que anessis auna residéncia, mai, cert que mai vaig estimar a la teva mare, no era bona amb ningú, perp tú? per favor...et dec tot el que soc i més, per`guardar amb aquesta por, que malement, perque mama? per no molestar ? com acostumaves a dir, mai t'haguessim deixat sola. Ara, si torno a caure on vaig? ja no hi ha meridiana, ja no hi ha mama, et prometo que aixo que ha deixat, serà un petit refugi per quan caigui altre cop jo, o algun dels meus, no tinc forces mama com abans, m'he fet gran de cop i a osties envelleixo d'una manera que no volia, pero els petits brots d'il-lussió que sorgeixen de dins...s'apaguen, sense futur o esperança de rés, tant de bò, aquest impuls d'esccriure torni, recordo que em feia bé, si ho faig, i torno ha estar millor, seras la primera en saber-ho mama.

Encara no t'em escampat mama, però "ahí estamos", m'agradaria que hi fos el meu fill, buscar una cala, una platja, o indret bonic, part de lesteves cendres les tenim la nena i jo, i aqui es quedaran de ben segur, la resta...ajudarà a que hi hagi un millor paratge, que hi hagi un indret on volguem estar en contacte amb tú, tot i que mama, contacta amb mi sempre que vulguis, ja t'he somiat en moltes ocasions, si us plau, no deixis de fer-ho ni que sigui per dir-me que m'equivoco, tú vine sempre de veritat.

Quan va morir el papa, vaig tenir la necessitat de saber si estava orgullós de mi, en cap moment m'he fet aquest plantejament amb tú, ús he estimat als dos molt, trobo a faltar el meu pare molts cops, i trobo a faltar que m'acaronis la cara amb la teva mà, la mteixa que em va apretar per últim cop la meva.

Espero t'agradin aquestes paraules mama...i que allà on siguis, puguis dir: "molt bé tete".

quina sort vaig tenir! graciés !!!!!

RESILIENCIA...DOS ANYS DESPRÉS, TORNO!

 Hola diari, hola blog, hola Sergi. Com estas? feia quasi bé dos anys que no sabía de tú, va tot bé?

Doncs no sabria dir-te, ni tampoc per on començar, pot ser torno a ser el d'abans, però no l'últim Sergi que va escriure, tant de bó. Han passat moltes coses, masses, i han estat dos anys, espera, estant essent (així millor) dos anys molt dolents, de merda, diría jo.

No se pas si descriure tot de forma cronologica, abans de començar, emsap greu haver tingut "aixó" totalment oblidat, han passat tantes coses Sergi, que no se per on començar, cert es, que he tingut sempre en ment aquest diari, aquesta manera d'evadir-me de tot, de poder explicar que em passa i que passa al meu voltant. Em fa por començar a escriure sense parar i tornar a reviure les situacions viscudes, alguna de bona hi ha, sempre es poden treure coses bones no? inclús de la vivéncia més dolorosa, i com es sol dir...quan es tanca una porta, s'obra una finestre, oi Sergi.

No treballo a mossos, no estic amb la parella anterior, Isabel, el meu cosí Manel ja no hi és, no veig al meu fill des de fa dos anys i ja no tinc a la meva mare amb mi...compte perque, quasi perdo en Sergi per sempre.

El 26 de març de 2022, soc detingut al sortir de casa per anar a la feina, la DAI m'espera i em detenen per Revelació de secret i soborn. Realitzen una entrada judicial a casa, aquell dia estic sol, sense nens i sense la meva parella. Haig de dir que el procés, emmanillat, secretari judicial, regirar casa teva, seer traslladat a dependencies, tot de pel-licula. El que més em va sorprendre va ser l'actitud que vaig tenir, la serenor, fruit d'un bon exercici mental, del mindfunless, menys mal.

A partir d'aqui el meu món es desmorona tot sencer, canvi de telefon, advocats, posta en llibertat...i rapidament l'advocada de la mare del meu fill, es posa en contacte per informar-me que donades les noves situacions, no podria veure el meu fill. Soc denunciat el dia 20 de desembre de 2021, per la mare del meu fill, just després d'haver tingut, un dia abans, bronca via mail amb ella , gracies. Em representa un advocat del USPAC, Jose Antonio -BITOS, gracies i gracies, per la feina feta fins ara.

Vaig estar detingut més d'un dia, gens agradable, pero de tot s'apren. Els fets s'anaven succeint, que va passar exactament? una confident i la mare del meu fill, una bona combinació. Mai vaig poder explicar al meu fill que va passar, se mare es va encarregar d'escampar-ho, i mai més em va voler veure, a dia d'avui, tampoc. Confeso que m'ha envait rabia i odi, perque a partir d'aqui tot semblava un film.

Perds la feina, i no en trobes, ningú de mossos es posa en contacte, era d'esperar, son una colla de cobards. La meva parella en aquella epoca, em va voler ajudar i va estar al meu costat, i ho agrariré sempre, pero no va quatllar la cosa, la desconfiançá es quelcom important, i tornava a trobar mentides en una relació. Pero el pitjor estaria per venir, simulant una violació i un robatori a casa meva, mentre jo estava a casa de la meva mare a Barcelona. Qui va trucar de mossos? la mare del meu fill, per portar el cas.

L'estiu de 2022, no va ser gens bó, vaig marxar sol a Portugal, a fer un viatges auster per retrobar una essencia meva, abans va apareixer algú a la meva vida, algú de qui parlaré amb més calma perque es molt important. Retornant del viatge, el meu cosí Manel perdia la vida en un accident de motocicleta, i el meu món seguía essent fosc.

He tingut amics que han estat al costat, he tornat a recuperar al meu segon pare, Mauri..."sento tant haver estat desconectat de tú", ja et vaig demanar perdo en persona i no vas voler acceptar-ho, gracies altre cop, els meus amics han fet d'amics. Ara farà un any en Monty em va passar un contacte i gracies a ell ara treballo en seguretat privada, en Jordi Bes sempre pendent, en Joan...buuuf que dir d'ell? ha estat en totes les meves merdes, una amistat tan novell i que m' hagi donat tant, faria el que fora per ell, gracies "germa".

el meu cosí gran

Ara toca un punt important, tot això, tot el que ha succeit ha fet que sorgis una relació ben diferent amb la meva germana, al igual que en Joan, ha estat a tot, la meva germaneta que tant estimava de petita, que tant he jutjat i criticat, la que vaig voler ajudar quan mes fotuda estava i que vaig deixar anar, ella...CIARA, ha estat i esta a tot, quan ploro i ploro, quan necessito trucar i parlar, sempre hi es. Som tan diferents, pero ara no puc viure sense ella, sense escoltar la seva veu o llegir els seus missatges, la meva teta.

Graciés!!!!!

M'estic oblidant tantes coses que voldria explicar, i no es anar de victima que coi, es explicar tot alló que m'ha passat. 

Un moment...en tot aquesta tormenta de fets dolorosos, va ocorrer quelcom inesperat, un 23 de juliol de 2022, vaig coneixer a algú que canviaria moltes coses...ella...tú...Ester. Va ser en una aplicació per cercar parella, no va ser de la manera més romantica que voldria, però per a mi va esser igual d'especial, una tarda, platja, banys, pales, snorkel, gelat, dormir a la platja, fer marxa aquatica, un peto i si, un sofa...i quedar prenda´t d'ella. He comptat mes rere mes, des que anem junts, fácil no és, som molt diferents pero el que sento per ella es molt fort, i una cosa important, sempre m'ha escoltat, i em sap greu perque va coneixer un Sergi trencat, tot i així vol estar amb mí, soc afortunat. Tenim dificultats, fills, els ex, la distáncia, pero ella va decidir seguir navegant amb aquest titanic, que topa molts vegades, pero que sempre acaba redirigint el rumb, gracies. En la mort del meu cosí, ajudant-me a trobar feina, en la mort de la meva mare, en les meves perdues constants de mi mateix, ella hi es sempre, voldria que hi fos més i més...pero no pot ser, i es llavors quan somiem amb un porxo, i pentinar canes plegats. Pero...i ara ve el més dolorós, li dec la vida, 17 de gener de 2023, va ser un dia estrany, deixava a me marea a casa dels meus tiets, alli em vaig començar a entristir, sense el Manel, sense en Roc, sense feina, sense ella...haviem discutit, vaig dir prou! i vaig decidir a treure'm la vida a casa meva, no vull més detalls, si no arriba a actuar rápid, pot ser ja no hi seria aqui, de per vida...gracies. Gracies no només per això, per tornar a confiar en algú, per aguantar-me i estimar-me, tot i que ho fem de maneres diferents, tant de bó aprenem plegats i ens faci ser més forts. No ho tenim fácil peró hi podem il-lussió i ganes. Saps una cosa diari? dormiria enganxat al seu cos, pell amb pell, sempre, es una adicció, de les bones i no vull curar-me d'ella.

la primera de moltes

preciosa

Mama, ja no hi ets, estaves tan malament que feia pena de veure el teu estat, tan primeta, t he donat disgustos, ara al final, explicar perque entenguessis la meva situació, el no veure en Roc, la meva feina, l intent de suicidi, penso que part de culpa que marxesis es meva. Vaig passar la ultima nit amb tú, dormint al teu costat, uf, mai ho oblidaré. M'has ensenyat tantes coses mama, voluntat i ganes, estalviar, somriure i sempre pendent de mi, la persona que millor m'ha tractat mai, no em vas mentir, ni et vas enfandar mai amb mi, gracies mama. El proper dia prometo fer una entrada només per a tú, es que feia dos anys que no escribia. Mama, no calia el que ens has deixat, pero per poc que pugui intentaré tenir un sostre meu, per poder-hi estar si algun dia passa res, perque abans anava a casa teva, a la meridiana, que dur va ser buidar el pis, saps una cosa? tinc el moblet amb totes les teves coses, quasi igual que com el tenies a casa. Et trobo a faltar tant, de vegades vull trucar-te, i truco...i no t'escolto, mama mama mama, estic millor que quan vas marxar, pero no deixis d'estar al meu costat, et necessitaré sempre. M' esta costant tirar endavant, saps que el que més es no poder veure en Roc, no vol, i espero que algún dia canvií, se que no li tens en compte, perque em plorat moltissim tots, em sigut bons amb ell, i ja esta.

Amb els teus nets

Diari, he fet de model, que et sembla? vaig fer un anunci d'audi, i faig castings, et confeso que tinc poca paciencia com sempre, pero ella...es qui m ho ha conseguit, ella es tot...sempre. Només volia comentar-ho, perque es curiós, realment la vida es recargolada i de cop i volta surten bolets, llaminadures o un amor que et deixa boig.

Quin careto

Seré rápid, fa també quasi dos anys que vaig patir una lesió al peu, tot ha anat lligat, han estat un cumul de coses que m han anat fent una mica més, no et diré més fort, perque no ho soc, la lesió esta millor, pero no sabré mai si tornaré a fer ultres, el que si que se es que vull estar amb ella...que pugui coniexer el meu fill, poerque s'agradarien i molt.

Em van tatxar de boig, volien que em mediques, que estigues internat en un centre de salut mental de dia...i, si, hi vaig anar, una nova lliço de vida, per adonar-me que hi ha gent que esta molt pitjor, amb problemes, i sols...jo no estic sol...ús tinc a tots vosaltres.

Et perdono tot el que m'has fet, perque deus estar molt malament per arribar a voler fer-me desapareixer.

Per cert, la meva petita, Ena, segueix creixent tens 8 anys...no m'oblido de tú, si no haguessis estat...hagués mort gracies per somriure sempre.

Mama, Ciara, Roc, Ena, Mauri, Jordi Bes, Monty, Joan, Xavi...i tu ....sencillament gracies i ho sento tot alló que ús hagi pogut causar.

La meva família

El meu segon pare

Sempre pendent

Germans !!

Ens veure'm aviat

DESPERTAR !

 El títol de l'entrada es el més adequat, DESPERTAR, i de quina manera. A partir d'ara es i serà un tomb totes les entrades d'aquest diari o blog.

Vull agrair a diverses persones que han fet que obri els ulls, no vull desmereixer a d'altres que van intentar que els obris i no ho vaig fer. Diuen que més val tard que mai, i tot i obrir els ulls i adonar-me de les coses que no he fet i/o actuat de forma correcte, estic content i amb esperança màxima.

Gracies Niurky, Ainara, Iolanda i a una persona que va voler fer-me veure que havia de fer un canvi i no la vaig escoltar, Isabel. La tasca no era fàcil, i vaig voler començar per eliminar l'odi i la rabia emmagatzemats any rere any, principalment amb les mares del meus fills, Sandra i Maritza. Pensar en demanar perdó em va suposar, que un dia mentre corria i feia un dels entrenaments programats, una falta d'aire, i plors a brots i barrals em marquessin i de quina manera, increïble! una angoixa descontrolada, que em va fer aturar per complert el que estava duent a terme. A l'endemà, amb totes les ganes, i pors del món, vaig escriure dos mails un per cadascuna d'elles, demanant perdó, disculpant-me per tot el temps passat, per les meves actuacions, fora de lloc, per no empatitzar i posar-me en el lloc de l'altre persona, per haver jutjat, per haver culpat sempre a les altres persones (en aquest cas a elles), i sempre voler ser jo la víctima de tot. Reconeixer els errors, pot ser et fa sentir gran, no ho sé, però automàticament t'envaeix una pau que mai abans havia sentit, es difícil d'explicar.

Poso un punt i a part, però segueixo explicant, la resposta de la Sandra va ser demolidora, entre d'altres coses em va dir..."si això ha de servir perque jo perdi la por cada cop que parlo amb tu, benvingut sigui"...encara em poso les mans al cap d'haver llegit aquesta resposta, i que malament ho he fet tot, durant tant anys, ho sento Sandra. La Maritza va respondre (matitzo que totes dues van ser molt respectuoses) de bones maneres i alegrant-se per els canvis interns que estava sentint, gracies a ambdues. Però encara a dia d'avui, ja fa més d'un mes, sento una pau immensa. 

A continuació, un seguit de persones que en el seu moment van ser molt importants per a mi, mereixien el mateix, unes disculpes, per com els vaig arribar a tractar o senzillament deixar de tractar, en Sergi. Llastimós quan gires la vista i et dones compte de tot allò que vaig fer, com he viscut tants anys d'aquella manera, amb rabia, odi, i ira dins meu. Fins el punt de desitjar el pitjor a certes persones, i realment sense que m'haguessin fet rés dolent.

La culpa...allò que tantes vegades he penjat a d'altres entrades, mai la volem, i de vegades en som cent per cent protagonistes. Ser amable, tractar amb amabilitat, somriure a tothom, hauria de ser el nostre dia a dia, i no només en ocasions especials. Aquest creixement, es sense dubte difícil i facil (vet aqui una paradoxa), però ha d'haver una constant, sense cap interès i tampoc caure en el "buenismo", tampoc hem de deixar que ens trepitgin, ara bé, aquell o aquells que ho facin tindran la ben merescuda consciència que els visitarà, o no ( paradoxa?), però ja això serà una circumstància d'algú altre i no nostre.

Em queda molt camí per recorre, encara no he fet rés, però si m'he adonat de tot això i es important, cada dia poso una llamborda per fer camí, el meu camí, que encara no se on em portarà però de segur serà interessant. 

Quan? ARA, On? AQUI Qui? JO...viure el ara i aquest moment, serà irrepetible i mai més el tornaras a viure, així doncs aprofita el moment i tot alló que ens portarà.

Torno a repetir que no es fàcil, que de vegades em segueixen visitant fantasmes del passat o de tant sols fa un any, i els elimino, amb la meva espasa, i em calmo i segueixo pensant que tinc un camí a seguir i que em portarà a una calma immensa, ara mentre escric això em venen unes ganes sobtades a llegir...si llegir, jo, en Sergi, es estrany i curiós, i m'agrada aquesta nova sensació..."La escuela oculta", d'en Dan MILMAN, aquell que va escriure "El Guerrero Pacifico", pel·lícula la qual vaig menys prear fa molts anys i que arà adoro i visualitzo.

He fet meva aquesta pel·lícula

Estic a punt d'acabar el llibre, i seguiré, després vindran "Las doce puertas", perque no? mal no em farà, tot el contrari, esbrinar una afició més ara, mai es tard per absolutament res.

Acabo aquesta entrada anomenant un seguit de lletres CAPA, Calma Amor Pau i Amabilitat...això haig de posar en practica, i ho faré, així el meu "efecte boomerang", tindrà "efecte"...i si no torna no passa rés estarà ben fet.

PD: aquest cap de setmana ús vaig fer dues mini classes si se'm deixar expressar-ho així, a vosaltres, Roc i Ena, va anar bé o...mig bé, veu quedar-vos adormits totalment.

Adeu 2021...un nou any parell 2022

 Començo dient allò que el meu pare ens deia..."els anys parells son millor que els senars", serà així? aquest 2021 ha estat per oblidar, si, hi ha hagut coses bones, doncs hauria de rumiar bé, a l'abril vaig agafar un pis a Montornés del Vallés. Realment la població no m'agrada, es gran, massa saturat de gent i d'aquesta que a mi particularment no m'agrada "cridaners". Però esta al costat d' allà on esteu vosaltres, Vallromanés i Montcada (abans Martorelles).

El més de març va ser de nefast record, tot el que va succeir, encara no ho he digerit i em va fer força mal, un fet que va portar a anades i vingudes, a mentides, a mal entesos, males cares...tot amb una explicació clara, la desconfiança, i es una llàstima.  Vaig arribar a pensar que el 2021, inclús podria casar-me, imagineu? la realitat es que quan has estat ferit per la mentida, traició i desconfiança, el cos, l'anima i sobretot la ment no cura, i si ho fa, es de forma molt lenta...quasi sense avançar, cada cop, cada mala contesta, cada silenci, ha estat un tornar a enrere. tornar a ser assistit per la psicòloga de la Generalitat, per absolutament res de res, l'he enganyat, i en cap moment (abans de l'engany) em va donar eines per poder treballar els aspectes que em toquen i enfonsen a diari, posar bona cara i canviar de tema. Trist, perquè al final a qui li dius, o expliques com et sents? a me mare? es difícil, me germana? ...

Visc encara a nivell intern i personal, caminant sol, no se si per un desert, pero prou perdut. No es agradable, i la meva impaciència, no m'ajuda, pot ser el meu caràcter s'ha modulat de tal manera que de vegades penso que jo soc el causant de tot, el nucli principal dels meus problemes existencials.

Desitjo que aquest any sigui millor a nivell personal, ho necessito, necessito aquella estabilitat personal que em pugui donar pau, per després trobar la felicitat.

La feina igual que sempre, tinc una bona feina, res més, si ho sé, molts no en tenen o la tenen molt pitjor que jo, tinc família i dos fills que estimo amb bogeria, i que de vegades per les circumstàncies que visc, em generen desesperació o tristor, tinc salut , de moment i que duri...puc dur a terme unes activitats que molts voldrien, segueixo tenint reptes i somnis i que no decaigui...però a nivell personal,...necessito compartir, trobar algú, per poder estimar...si, es això estimar...ho necessito. En ocasions parlo en veu alta..."papa envia'm un senyal ...que faig?"...però res de res, seguiré preguntant que faig? i demanant que no t'oblidis de mi.

20022...vine, ja hi ets,actua...jo faré el necessari.

Feliç 2022

La mà més 1 FELICITATS princesa

 Avui es 31 de desembre de 2021, han passat tres dies del teu aniversari, i he pogut estar amb tu un parell d'hores, però avui, farem la festeta els tres plegats, com sempre fem. Al final es igual el dia, l'hora...són dates, i el més important es poder estar junts. Tindràs pastís, espelma, cava de nens (ús encanta), i sobre tot alegria.

Et felicito princesa, pels teus 6 anys, espero celebrar el màxim d'aniversaris plegats, i que no deixis mai de somriure com ho fas. Recordo el dia que vas néixer, com de complicat va ser tot, però tot va valer la pena, veure la teva carona al néixer, estar arrapada a mi , a la meva pell, i tenir aquest lligam que desitjo mai desaparegui, o si més no que duri el màxim de temps possible.

Pateixo tant amb tu, desitjo veure't, que juguis, que facis esport, que t'ho passis bé, senzillament que t'estimo moltíssim, que m'encanta l'alegria que desprens, que m'encanta quan em preguntes "com estas papa?" uff es superior. Em sap greu que també tu hagis viscut una separació, no era la meva intenció, peró així es la vida, espero que tant tu com el teu germà entengueu algun dia tot això. 

Aquest any mengem junts el raïm, aprofitem i celebrem el teu aniversari, desitjo que tinguem tots tres un millor any que aquest que hem passat. Et donc tots els petons del món princesa. 

NO ENS ATURA NINGÚ !! 6 anyets !!!

LA VIDA...

 I passen les setmanes i passen els mesos, i al cap i a la fí només desitjo trobar pau. Realment el dia que llegiu tot això i reflexioneu, pot ser acabareu dient: "el nostre pare estava bé del cap?" realment es turmentosa la vida tal qual la porto. Amb una feina que no em crec des de fa anys, si es una pena, però no hi congrego, passo el dia a dia com puc, i així subsistir, amb cap futur ni il·lusió, perquè es vergonyós les coses que he arribat a veure, i viure. Quasi bé als 49 anys visc sol, molts diran "millor sol que mal acompanyat", doncs no!! cert que he tingut persones que m'han estimat, i molt...però ho sento, vaig madurar, evolucionar, equivocar (soc humà), i quan vols reparar tot allò que vas fer malament, sembla que ja no hi ets a temps. Ús tinc a vosaltres dos...amb els inconvenients i situacions que ús toca viure i que intentem solventar, m'estimeu i ús estimo, i això es el que tinc, i no es poc...gracies.

Novament enganyat, i espatllat, sense reparació, per al moment, moment que pot ser hauria d'afrontar tot sol, i mica en mica aixecar cap. Sap greu quan tornés a tenir il·lusions i tornen a tirar terra pel mig. Imagineu, el setembre del 2021, m'havia de casar, wow, això va ser un pensament-decisió de fa molts mesos enrere, però segur? les mentides no tenen cabuda, jo vaig ser mentider i no porta en lloc, es dolent i fas mal, mai més tornaré a ser així. Es llavors quan intentés fer bé les coses, quan algú (no fisic) t'observa i xiuxiueja, ara et toca patir a tu, et toca navegar sol, et toca passar el que altres han passat per culpa teva. Ho assumeixo, però penso que vaig a prendre la lliço.

Estic sol, a Montornès del Vallés, un lloc lleig, però que em puc permetre pagar, tot sol, els somnis s'esvaeixen, i toca fer la travessa sol, amb vosaltres ROCENA, però tampoc amb custodia compartida, penós, recullo les trencadisses que de persones que no han sabut gestionar soles.

Seré breu perquè només et mereixes això, quan la mentida arriba, la desconfiança cap baixa ...marxa, i es difícil que torni. M'envaeix la pena de que surti la meva pitjor versió, quan em falten al respecte, quan no es sap calmar, es una tristor tan gran, tornar a començar...de nou.

Fa uns anys em preguntava, que es l'amor? definit amb una paraula..."bategar"...vaig dir en el seu moment, i bategar costa, perquè l'escut el tinc, a tothom li faig explicacions i lliçons, de no tancar-se, però i jo? sense adornar-me em vaig tancar fa temps, el Sergi ha creat unes necessitats, pors, i desconfiances, que no deixen veure més enllà, estic carregat de merda, i histories...i em costa, m'esta costant la vida en sortir-me'n. Cada cop reflexiono més, i soc conscient dels errors que he comés, però no tot ha estat culpa meva, " t'has d'estimar més" acaba dient una psicòloga de la Generalitat, a la qual porto mesos mentint, perquè soc jo qui no hi confia en ella, i ja no puc expressar ni explicar, trist.

Intento seguir motivat amb petits reptes esportius, sempre em queda això (de moment), penso en engegar la Marxa Nordica, ara que no puc estar al mar, i la Marxa Aquàtica esta aturada, no m'agrada passar fred.

Després de plorar, i anar de víctima, això m'han arribat a dir, penso estar alegre, positiu, i intentar remar amb força cap allà on vull anar, que es a trobar una pau interna per poder ser feliç.

Ús estimo.

CAMPIO DE CAMPIONS Marxa aquatica 2021

 Octubre de 2021,

Ara sí que ho puc dir, CAMPIÓ en totes les modalitats de Marxa Aquàtica; 200m binomi masculi, 800m binomi masculi, 50m rem solo i la nova disciplina Beach Trail en la distància de 3,5kms, a més podium en els campionats Nacionals Francesos duts a terme a la població de Hyeres (Sud de França).

Portava tot un any mentalitzant-me, visualitzant els errors comesos, i com seria el campionat de Catalunya 2021 de Marxa Aquatica, sí, soc competitiu al màxim i he estat visualitzant tot el que va passar al 2020, i el que volia que passes el 2021.

Poster reclam de la Marxa Aquàtica 2021...Siiii soc Jo!!

Sense rem propi i sense entrenar els 50m slalom intens que té aquesta modalitat, em proclamo campió només per un segon d' avantatge del David MARTIN (campió l'any passat), i a dos segons del meu mestre el SILVESTRE. Amb molta millor tècnica que l'any passat, i encara amb marge de millora, assoleixo la tant anisada medalla d'or.

Però cronològicament, la jornada va ser llarga i distreta, primer de tot als 800m en binomi masculí sortint com a favorits, es així, el SILVESTRE i jo, compenetrats i a bon ritme, i amb pocs competidors, els campions de l'any passat "ocasionals", no hi van ser presents. Amb un molt bon temps ens adjudiquem el primer lloc amb força marge, campions de 800 metres !!

En binomi marxant

Tot seguit tocaria la tanda dels 50m solo, aqui sempre hi ha competició i els temps són molt ajustats, em va tocar sortir al carril esquerre, per tant, el bò, tot s'ha de dir...sense tenir pala propia (me la deixa el meu company SILVESTRE), surto amb una tècnica molt més depurada que l'any anterior. Després de la participació de la resta de competidors, assoleixo la tan esperada medalla d'or a la categoria reina individual, per un segon de diferencia al segon, i dos al tercer. Un éxit total, i una gran alegria.

Campions en 200 i 800 en binomi maculi amb SILVESTRE

Campions en relleus

Campió de 50m !!!!!

Quedava la prova dels 200m binomi masculí, novament amb el meu company-mestre SILVESTRE, altre cop fem una ronda brutal i tornem a posar el crono en un temps que ningú es capaç d'apropar-se, tercera medalla d'or!!!

Per últim, i per primer cop es va fer el primer Open Vila de Creixell, competitiu, on hi havia dues proves, 200m individual a mà nua i relleus 50m a mà nua també i per equips. L'equip format per Elena, Cristina, Silvestre i jo varem quedar primers destacats en aquesta nova modalitat. Així doncs un fí de festa espectacular.

En dues setmanes, i a Salou va tenir lloc el I Aqua Beach Trail, amb dues modalitats, 3,5kms spring, i la més llarga de 7kms. Ambdues combinant mar (marxa aquàtica), i sortida de l'aigua i carrera pel camí de ronda de la localitat. Aquest fet i saber que al cap d'una setmana anavem amb la selecció catalana a competir, em va estressar moltíssim, i em va fer replantejar la cursa, i passar a la modalitat spring. Essent honests en aquesta categoria no hi havia un nivell alt, per tant no va ser difícil sortir i arribar el primer, Campió de Catalunya d'aquesta especialitat en spring, essent segon el meu company SILVESTRE. Particularment vaig escollir bé, perquè? evitar l'estres i una possible lesió d'ultima hora. Amb les meves princeses Ena i Isabel, presents va ser més xulo i ho vaig gaudir força. Però em refermo que no es una disciplina que em tregui la son, penso que no la tornaré a fer, prefereixo la marxa aquàtica i les seves variants o modalitats.

Campió Aqua Beach Trail Salou dist. 3,5kms

El 16 d'octubre la I Selecció Catalana de Marxa Aquàtica, era convidada als 6 Campionat du France, a la localitat de Hyeres, entre Marsella i Toulon. I si, vaig ser seleccionat i amb tot l'honor del món de portar els colors del meu esbojarrat país. Allí es on estan els marxadors més experimentats i on fa més anys que practiquen aquest esport, a banda de ser els inventors. La questio es que Italia i Alemanya també estaven convidats, però anem a pams, encara es molt jove aquest esport i no es del tot real els merits aconseguits, perque? perque no hi ha el nivell ni el nombre de participants que hauria d'haver. Tot i així Catalunya guanayava a Italia i a Alemanya encara se l'espera. El millor de tot es saber que amb un temps de 14 minuts i 46 segons Catalunya va ser la 4 absoluta de 95 equips. A títol individual, era el moment de demostrar, però no sempre s'esta al 100x100, així que en la modalitat de 400m, amb uns discrets 05 minuts i 58 segons, per davant dels italians, i 9é temps absolut, destacar que el meu amic SILVESTRE em guanyava per 10 segons, molt merescudament. 

Terç de Catalunya Hyeres (França) 2021

Ha servit per a molt, una experiència  enorme, i des d'avui ja preparant l'assalt del futur torneig del 6 nacions a Roses. 

Tocarà treballar molt si vull repetir els exits d'aquesta temporada, però...i perque no? si es vol es pot, tocarà especialitzar-se en modalitats concretes i donar-ho tot com sempre.

Per acabar l'entrada, gracies fills meus que heu estat dies i dies a platja amb mi.

50m lluitant contra la mar

En definitiva no podia demanar més, grandissima temporada, amb estres inclòs, ho reconec...la propera m'hi tornaré a deixar la vida, perquè així soc. Gracies altre cop a tots els que m'acompanyeu...i NO ENS ATURA NINGÚ !!!!!

Ens veiem a Roses 2022 !!!!

JA EN SON 12...FELICITATS !!!

Felicitats Valent !! el passat dilluns vas fer 12, i hem intentat tots que estiguessis content i feliç, començant per la iaia Isa, te germana, la tieta, la teva cosina, el tiet, la Isabel...i jo. 

Anys i anys per molt anys...

Regals que tú ja has demanat amb total consciencia, i fent una trobada familiar amb els que t'estimen. Per acabar un video que sabia que volies, un video especial, des de el primer dia fins avui, amb música que per a tú es especial, deú meu quina suada com em va costar fer-ho, però valia la pena. 12 anys, i penso que cada cop més estàs més centrat, comences a preguntar-te coses, i això es important, es el que desitjo, no vull una maquina d'estudiar, ni una persona buida per dins, et vull a tú! amb els valors que estàs adquirint, sensible, tendre, carinyós, trepa (de vegades), que siguis nen, perquè encara toca que ho siguis, et vull com estas essent, tenint visió de les coses, sense deixar de ser un nen, perque encara ho ets. 

Guapissím

Cada cop més grans

Xupitos dolços

Vull que t'espavilis tú sol, que te'n en surtis per tú mateix, jo sempre estaré al costat pel que calgui. M'agrada la relació que tens amb la teva germana, com ús estimeu, tot i que li facis la guitza, entra dintre de la normalitat. Penses en ella, i es important, gracies guapíssim. Encara has de fer el canvi, tot i així, estas en el camí, pot ser algun cop et va semblar que et deixava anar, mai, sempre he estat amb tot i mai m'he despreocupat de rés digui el que es digui. 

Espero que aquest any sigui un inici en tot, institut, esport, amics, familia...es un tomb que de mica en mica faràs, i que estarem tots , sempre al teu costat.

Som família !!

Segur que si estigués l'avi estaria feliç de veure´t, així...i et diria...t'estimo valent !!!

T'estimo.

51 CIMS...repte assolit!

 Fa sis anys des de el teu naixement Ena (2015), em vaig proposar un repte personal, pot ser absurd, pot ser no es gaire cosa, però per algú que es nou a la muntanya intentar aconseguir fer 50 cims, abans de complir els 50 anys d'edat (actualment 48 anys i al novembre cauen els 49), era tot un repte.

Aqui hi son tots !!!

Heu de pensar que faig muntanya juliol, agost, i poc més. No soc expert, no m'encordo, no en sé, però les fites sempre son bones. 

Aquest estiu a França, tres cims de més de 3000 metres, i finalment vaig a dreçar-me al pirineo  Aragonés, a fer la cresta del Bachimala, aquest ja el tenia (el gran Bachimala) però es tractava de fer la cresta des de el puerto de la pez. Anys enrere vaig voler-ho fer, però la por em va tirar enrere, i aquest cop es tractava de fer el màxim per un terreny molt i molt tècnic.

Finalment vaig fer la cresta caient-ne 6, i fent un sumatori de 51 cims, amb 48 anys d'edat. Realment van ser 8 hores d'alta muntanya, i sol, negligent ? SI!, però si no, com ho feia? la tornada va ser prou dura, baixant per torrents, però emocionant i amb poca aigua, menjant fruits secs, galetes, i platans.

Cim

L'últim de la cresta

La satisfacció va ser màxima, pot ser sembla una tonteria, però per a mi es una gran fita...si algún cop ús plantegeu una fita, un somni...perseguiu-lo fins aconseguir-lo, o si més no, intenteu-ho.

A partir d'ara, seguiran més reptes, pujar muntanyes de forma més tranquil·la o no...jajaja, de segur cauran Monteperdido i Aneto, i els de Sierra nevada...arribar als 100? i perque no...seria xulo, però sense cap pressió.

Gracies a les persones que han estat al meu costat en aquesta fita, cadascú sap amb quina mesura hi ha participat.

Sergi 51 cims !

MONTE PERDIDO EXTREM 2021...11anys després

 Monteperdido extrem...amb un any atípic per la pandèmia, em plantejo tornar a Pineta, preciosa vall, i intentar baixar el temps que vaig fer el 2010, de 13 hores 32 minuts. Amb 11 anys més, amb més cabories al cap, però amb més experiència, li poso tota l'atenció, ganes, i il·lusió del món.

No vaig anar sol, vaig anar acompanyat, i es per això que dono les gracies a que m'acompanyessin, i m'animessin a fer-ho, "merci"! 

Vaig contactar amb en Tomas, l'organitzador de la travessa, molt bona gent i després de repassar el trajecte i no perdre'm com va succeir 11 any enrere, em recorda diversos passos a tenir en compte, li pregunto si podria fer un 3000 ja que hi era per la zona , i em va respondre afirmativament, el Taillon!! Aquest fet el vaig tenir a la ment durant part de la travessa.

Pineta un dels meus llocs preferits, un gel i encara la pujada sense aturar-me, doncs tens en pocs kms  un veritable mur, tornar al balcón, arribar a Marbore i pujar al refugi de Tucarroya, pintoresc i bucòlic, alli hi era per segon cop a la meva vida...increïblement preciós. La pujada a la horquetta va ser dura però portable, fins el primer refugi francés...animar-me un cop rere un altre, em feia avançar sense cap anomalia, perfecte!

Tot va quadrar, la climatologia, la companyia, anava molt content la veritat, i quan estas seré i amb pau, et multipliques, i això va passar. Es una travessa on no tens rés d'avituallaments, això fa que hagis de portar més pes, tot i així, vaig gaudir, patir en algun tram, i sobretot em vaig aturar molts cops a fer fotografies, perquè tot era digne de capturar-ho. Mirar i remirar els paratges, un cop i un altre, no puc dir-vos que ho passes malament, sí, que un cop a Gavarnier la pujada al següent refugi em va posar a lloc i vaig parar un parell o tres de cops, a agafar aire.

El mervellós Circ du Gavarnier

Feliç de superar les "Escaletas"

Un cop a la brecha de Rolando, i complint la promesa feta al meu company Jordi CASTELLARNAU, ja tot era baixada o això em pensava i no va ser del tot així...passat el refugi de Goriz, pensava que estava tot fet i no...queda alguna pujada, i passos per a tenir en compte. Punta las olas, i una baixada per un GR endemoniat, que et deixa els genolls a lloc, però mirant el crono i veient que podia baixar de les 11 hores...impensable!!

Brecha de Rolando...una rambla

Finalment arribo a Pineta, donant-ho tot, com sempre que faig alguna cosa, 10 hores i 58 minuts segello el forfait al refugi, 11 anys després rebaixo en més de dues hores i mitja aquesta sensacional aventura.

El temps va ser assolellat, gris amb núvols, però mai em va ploure, penso que una bona aura em va cuidar, si arriba a ploure hagués estat fatal.

Ara ja havent passat setmanes, haig de dir que no vaig voler fer un cim de 3000, i reservar per donar tot el que podia, també penso que es podia rebaixar 20 minutets, no més, cadascú ha de ser conscient dels seus limits, però... i perque no?...jajaja, ja veurem torno a estar descentrat per tant, no seria el mateix, amb força cap i felicitat, tot rutlla.

Ara el moment ja ha passat, l'he gaudit, a esperar que tornin millors moments...

NO ENS ATURA NINGÚ

Cañón de Añisclo...sense paraules

Estiu 2021...una muntanya rusa-aragonesa

 Quant temps feia que no escrivia, i coses han passat per escriure per exposar, per recordar, algunes, perquè no tornin a succeir.

Juliol i part d'agost, aquestes han estat les vacances, havien de ser compartides, després sol, despres compartides, sol altre cop i finalment es van compartir, aquesta es la manera de descriure la meva vida. Si no si no si NO. A la feina, la psicòloga, el metge de capçelera inclús...les segones oportunitats no existeixen. Em sap greu claudicar i pensar que es així, perque m'agradaria que a mi em donessin una segona oportunitat si algun dia cal, o perque l'ésser humà o algunes persones ho mereixen. Però quan hi ha mentides de pel mig, malament..."una mentida, posa en dubte totes les veritats"...es una pena Isabel, pensava que eres la persona, però ensenyar per segona vegada que es o el significat de la paraula "parella", es esgotador, però ho vaig tornar a fer, explicar, mimar, protegir, estimar...però altre cop mentides, es clar, després jo mateix, perdo el cap, i pot ser tampoc acabo de fer les coses bé, però no es pot tolerar la falta de respecte, ja esta.

Una setmana al pirineo aragones i frances, i despres una altre més amb vosaltres Roc i Ena, a la vall del riu Isabena, semblava fet a mida...la Isabel va venir, i es va estar bé, fins el 07 d'agost de 2021, punt i final.

Si no fas net, tot continua igual, la desconfiança en la que m'he vist immers per culpa d'una persona que fa anys vaig conèixer i que aquest diari ha descrit tants cops, m'ha deixat ferit, espero que no de mort. No m'ha deixat coneixer a persones que probablement eren fascinants, i l'ocasió/oportunitat també s'ha perdut. Des de desembre de 2020, aquella persona a la qual tant i tant vaig estimar, ja té parella, i jo també tenia, això em va fer tancar definitivament la porta, la cicatriu, pero...cicatriu...queda, els records, dolents només.

El més important ha estat saber que estaveu bé i que heu gaudit, la felicitat amb la que ús veig, em segueix donant forces.

Riudoms - La Mola - Riudoms

 Primera cursa del 2021, post confinament!

Estava pensada per no anar sol, però...sol, de baixa, i no gaire fí, la historia de la meva vida. Més de 300 participants, fins a ultima hora no vaig decidir anar-hi, i tot i que pensava dormir dins el cotxe, la Helena de la marxa aquatica, em va convidar a casa seva...GRACIES HELENA. Realment em va ajudar a no pensar gaire més, veure gent que feia mig any que no veia, es motiu d'estar alegre i feliç!

Havia de ser una cursa per anar fent, no es el millor moment ni fisicament i menys mentalment, vaig sortir ben bé l'últim per circumstancies "made in Sergi". Amb el mp3, ja no porto mòbil, i a correr. El recorregut tenia certs llocs molt xulos, el parc eolic i la famosa mola, preciós, especial mencio a la Mare de deu d'en Roc, un puig amb una caseta clavada al ben mig, preciós!! sense obsesionar-me amb els temps, vaig anar passant avituallaments, parant el crono amb unes 5 hores i 47 minuts, el 15é de la general, entrada tocat, per variar, mig marejat i fent esforços titanics.

PD: ella va apareixer en dos punts, i a l'arribada, això em va deixar tocadot, es increible la gent lo poc conscient que es, despres d'insultar, trencar, agredir...i com no mentir...sembla que busco aquests patrons. Gracies Ciara per fer-me costat...i marxo cap cot. Merci