Les sensacions m embaeixen, estic a punt de comencar canvis, o etapes, de deixar que m ajudin, si es que ho necessito. Avui mirava un calaix de roba, era roba d esport, uns pantalons blaus d una marca hiper coneguda, porten amb mi vora uns 14 anys. Si em remonto a aquella epoca, jugava a futbol i realment mai havia tingut uns pantalons d atletisme, i menys un conjunt. Avui marxaran , esgarrapats, bruts de pintura, pero amb emocions, realment em va fer molta il-lusio terni-los, ja fa uns anys que si vull uns pantalons d esport , jo mateix els compro, pero em van sorprendre la veritat. Es bonic quan et sorprenen, quan et coneixen, quan et volen fer somriure o plorar, emocionar-te en definitiva, el meu pare era expert en sorprendre o en "tirar-te del cavall" com ell deia, ho va fer en algunes ocasions, touche alla on siguis. Sense remuntar-me tant enlla, per tant mes recent, recordo un regal d aniversari, increible, dic increible perque es viu!i no es un animal, ni una casa , ni un cotxe, res material, imatges! entrelligades amb gust, amb coneixement, amb ganes, per fer arribar i ho va aconseguir, cada cop que el miro elles salten, de dins, sense control, sense direccio, i nomes son imatges. Es bonic sorprendre a les persones, durant la meva vida ho he fet en nombroses ocasions, m agrada veure com reacciona la persona, mes quan es una persona que estimes, pero si ho pots fer sense dedicari un centim, ets un geni, com un cop em van dir. Ara, ja a punt de fer els 44 anys puc assegurar que els genis no existeixen, un dia pots ser un geni i un altre dia pots ser la persona mes detestable de la terra, pot ser el mes important es mantenir l esencia d un mateix, i com es fa aixo actualment, amb aquest temps? es dificil...pot ser he perdut la meva esencia, i els pilars que per a mi eren les meves passions, o s esvaixen lentament o simplement estant en un coma profund. Pot ser hauria de tornar a revisar el curt del "conejilope" (wow allo va ser un detall Albert, gracies), o tornar a llegir "mi planta de naranja lima", sincerament penso que mai vaig acabar el llibre, o deixar-me portar, o construir o...simplement "VIURE ES PROVAR-HO INFINITES VEGADES", no ho se la veritat.
Per cert he posat diverses bandes de musica mentre escric, ara mateix sense ser d un film, sona Tajabone, d Ismael Lo, musica de Senegal, preciosa l armonica.
Fa dies que penso que podria comprar-me una guitarra, de segona ma, i sencillament tocar-la, sense anar a classes, limitar-me a moure els dits sense donar-lis ordres, nomes escoltar, penso que m agradaria, vora mar o a la muntanya o en un indret, oi? buscar pau i somriure, per altre banda inclus em vaig plantejar formar part d una colla castellera, emocionant! pero el que no em trec del cap (hi ha mes coses que no em puc treure del cap, pero pot ser sera el millor ) es pujar una muntanya molt alta, molt. Son fites asequibles, ja no somi-ho amb el matxu pitxu o l auroraboreal, o agafar el transiberia o visitar el cor d africa, ja no pots Sergi! no m ho diu ningu, m ho dic jo mateix, perque ? perue m haig de limitar a sobreviure que ja es molt. De vegades la emocio mes forta, la que et captiva de veritat, la tens molt a prop, en forma de persona, o en el simple moviment dels nuvols o del sol, i en nombroses ocasions no ens som conscients...hem de gaudir dels petits moments, tractar de recordar-los, es important recordar, els pensaments, els llocs, inclús la olor d´aquest llocs. Massa filosofia per avui, pero de vegades va molt be, transcriure els pensaments, les emocions, tambe de paraula amb persones que t escoltin, costa , pero n hi ha, jo no soc una d elles penso, perue dic aixo? actualment la meva autoestima no esta molt carregada, tot el contrari, es troba ferida, no penso que sigui una ferida de mort, tot te cura, nomes s ha de voler, costi el que costi i fent els sacrificis que calgui. Mai havia tingut problemes d autoestima pero inclús amb aixo, mai es tard. Em compraré la guitarra ah i en quan pugui un ordinador nou, per necessitat, no per renovar-lo.
Empatitzar. Basicament posar-se en el lloc de l´altre en un fet o succés, es una definició meva no pas de cap diccionari. Penso que es aquesta, doncs uff com ens costa als humans, la raça egoista per excel-léncia, deu sap que ho faig, per millorar personalment com a persona, de vegades un xic tard, peró ho faig.
Per cert he posat diverses bandes de musica mentre escric, ara mateix sense ser d un film, sona Tajabone, d Ismael Lo, musica de Senegal, preciosa l armonica.
Fa dies que penso que podria comprar-me una guitarra, de segona ma, i sencillament tocar-la, sense anar a classes, limitar-me a moure els dits sense donar-lis ordres, nomes escoltar, penso que m agradaria, vora mar o a la muntanya o en un indret, oi? buscar pau i somriure, per altre banda inclus em vaig plantejar formar part d una colla castellera, emocionant! pero el que no em trec del cap (hi ha mes coses que no em puc treure del cap, pero pot ser sera el millor ) es pujar una muntanya molt alta, molt. Son fites asequibles, ja no somi-ho amb el matxu pitxu o l auroraboreal, o agafar el transiberia o visitar el cor d africa, ja no pots Sergi! no m ho diu ningu, m ho dic jo mateix, perque ? perue m haig de limitar a sobreviure que ja es molt. De vegades la emocio mes forta, la que et captiva de veritat, la tens molt a prop, en forma de persona, o en el simple moviment dels nuvols o del sol, i en nombroses ocasions no ens som conscients...hem de gaudir dels petits moments, tractar de recordar-los, es important recordar, els pensaments, els llocs, inclús la olor d´aquest llocs. Massa filosofia per avui, pero de vegades va molt be, transcriure els pensaments, les emocions, tambe de paraula amb persones que t escoltin, costa , pero n hi ha, jo no soc una d elles penso, perue dic aixo? actualment la meva autoestima no esta molt carregada, tot el contrari, es troba ferida, no penso que sigui una ferida de mort, tot te cura, nomes s ha de voler, costi el que costi i fent els sacrificis que calgui. Mai havia tingut problemes d autoestima pero inclús amb aixo, mai es tard. Em compraré la guitarra ah i en quan pugui un ordinador nou, per necessitat, no per renovar-lo.
Empatitzar. Basicament posar-se en el lloc de l´altre en un fet o succés, es una definició meva no pas de cap diccionari. Penso que es aquesta, doncs uff com ens costa als humans, la raça egoista per excel-léncia, deu sap que ho faig, per millorar personalment com a persona, de vegades un xic tard, peró ho faig.
No pots fer una pausa i després seguir relatant o esquitxant emocions, si més no jo no en ser, per tant, fins la propera.
