La intenció d'aquest trail o marató, sencillament era agafar xispa de competició i un bon entrenament.
El desnivell era bò, el paisatge més...i la incognita era correr, a prop on descansa el meu pare.
Em vaig mentalitzar en sortir ase per arribar cavall, com sempre dic, i si es podia intentar millorar les 4h 44 mint millor. Vaig trobar-me amb una garn amiga, la Marta de Girona, el seu home en Narcis i els seus nanus, després de xerrar durant una estona, varem marxar a dormir a Lloret de Mar, millor passo aquest detall...
150 corredors a la marató...i el gegant de 1,90 alli com sempre com un estaquirot, es tractava de fer al meva cursa, la sortida suau i anar pujant i pujant, realment les vistes eren maravelloses, i rapidament la carrera estaba totalment estirada, aquest cop sense lesions ni pors...sencillament era deixar-me anar.
Vull dedicar unes frases a un noi, que en la zona més tecnica va caure,i em vaig aturar on ja hi havia uns deu corredors, es va fer mal, i el van evacuar en helicopter, esgarrifa pensar que a tú també et pot passar...sort Edu (van ser uns punts i esta recuperat).
Amplio aquesta imatge, que per desgracia meva no recordo el nom de l'indret, erà preciós...esta patejant la muntanya i de cop al pujar veus el mar...amb un blau fort una barreja de blaus, entre el cel, el mar. A partir d'aqui les vistes s'accentuaven més i més, Port de la Selva, Cadaques...i defons les meves Illes Medes, que per a mi son tant importants, semblarà una burrada, però es com si alli, al seu Estartit ell, em digués "segueix valent, no afluixis" i així vaig fer.
Sempre blau com el mar
A mida que anava passant el temps, em trobo amb algun company i companya de viatge, i s'agraeix.
La part final es curiosa perque no veig absolutament a ningú, i la meva obsessió baixar el temps, i com em trobo bé apreto i apreto, encara abans d'arribar passo a una persona no sense abans preguntar-li s anava tot bé.
Com a les boens curses els ultims set quilometres son vertiginosos de correr i correr, com m agrada, sabent que mai seré un kilian, ni un Heras, ni un Kuprika...ni el meu idol Marco Olmo, però em deixo portar, l'arribada 4 hores i 30 minuts fantastic !!! el 15é de la general. De moment tot rutlla...gracies !!
PD: No només posaré les fotos artistiques o de pose, o en aquelles que pugui dir wow quina planta oi? soc el que soc, amb cara de babau quan corro, quan m esforço crido bufo i gemego..aixi que Sergini en pura esencia.
El desnivell era bò, el paisatge més...i la incognita era correr, a prop on descansa el meu pare.
Em vaig mentalitzar en sortir ase per arribar cavall, com sempre dic, i si es podia intentar millorar les 4h 44 mint millor. Vaig trobar-me amb una garn amiga, la Marta de Girona, el seu home en Narcis i els seus nanus, després de xerrar durant una estona, varem marxar a dormir a Lloret de Mar, millor passo aquest detall...
150 corredors a la marató...i el gegant de 1,90 alli com sempre com un estaquirot, es tractava de fer al meva cursa, la sortida suau i anar pujant i pujant, realment les vistes eren maravelloses, i rapidament la carrera estaba totalment estirada, aquest cop sense lesions ni pors...sencillament era deixar-me anar.
Vull dedicar unes frases a un noi, que en la zona més tecnica va caure,i em vaig aturar on ja hi havia uns deu corredors, es va fer mal, i el van evacuar en helicopter, esgarrifa pensar que a tú també et pot passar...sort Edu (van ser uns punts i esta recuperat).
Aquest cop he anat amb musica, si, finalment he caigut escolto musicae n curses relativament més curtes. No serà així a la Cerdanya alli ens veurem les cares sense rés artificial.
Regulant cada pas, els quilometres cauen, i curiosament a partir del quilometre 20 em començo a troabr millor i millor, i veig que en les zones tecniques d'alta muntanya alli, em sento molt bé.
Sempre blau com el mar
A mida que anava passant el temps, em trobo amb algun company i companya de viatge, i s'agraeix.
La part final es curiosa perque no veig absolutament a ningú, i la meva obsessió baixar el temps, i com em trobo bé apreto i apreto, encara abans d'arribar passo a una persona no sense abans preguntar-li s anava tot bé.
Com a les boens curses els ultims set quilometres son vertiginosos de correr i correr, com m agrada, sabent que mai seré un kilian, ni un Heras, ni un Kuprika...ni el meu idol Marco Olmo, però em deixo portar, l'arribada 4 hores i 30 minuts fantastic !!! el 15é de la general. De moment tot rutlla...gracies !!
PD: No només posaré les fotos artistiques o de pose, o en aquelles que pugui dir wow quina planta oi? soc el que soc, amb cara de babau quan corro, quan m esforço crido bufo i gemego..aixi que Sergini en pura esencia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada