Començo dient allò que el meu pare ens deia..."els anys parells son millor que els senars", serà així? aquest 2021 ha estat per oblidar, si, hi ha hagut coses bones, doncs hauria de rumiar bé, a l'abril vaig agafar un pis a Montornés del Vallés. Realment la població no m'agrada, es gran, massa saturat de gent i d'aquesta que a mi particularment no m'agrada "cridaners". Però esta al costat d' allà on esteu vosaltres, Vallromanés i Montcada (abans Martorelles).
El més de març va ser de nefast record, tot el que va succeir, encara no ho he digerit i em va fer força mal, un fet que va portar a anades i vingudes, a mentides, a mal entesos, males cares...tot amb una explicació clara, la desconfiança, i es una llàstima. Vaig arribar a pensar que el 2021, inclús podria casar-me, imagineu? la realitat es que quan has estat ferit per la mentida, traició i desconfiança, el cos, l'anima i sobretot la ment no cura, i si ho fa, es de forma molt lenta...quasi sense avançar, cada cop, cada mala contesta, cada silenci, ha estat un tornar a enrere. tornar a ser assistit per la psicòloga de la Generalitat, per absolutament res de res, l'he enganyat, i en cap moment (abans de l'engany) em va donar eines per poder treballar els aspectes que em toquen i enfonsen a diari, posar bona cara i canviar de tema. Trist, perquè al final a qui li dius, o expliques com et sents? a me mare? es difícil, me germana? ...
Visc encara a nivell intern i personal, caminant sol, no se si per un desert, pero prou perdut. No es agradable, i la meva impaciència, no m'ajuda, pot ser el meu caràcter s'ha modulat de tal manera que de vegades penso que jo soc el causant de tot, el nucli principal dels meus problemes existencials.
Desitjo que aquest any sigui millor a nivell personal, ho necessito, necessito aquella estabilitat personal que em pugui donar pau, per després trobar la felicitat.
La feina igual que sempre, tinc una bona feina, res més, si ho sé, molts no en tenen o la tenen molt pitjor que jo, tinc família i dos fills que estimo amb bogeria, i que de vegades per les circumstàncies que visc, em generen desesperació o tristor, tinc salut , de moment i que duri...puc dur a terme unes activitats que molts voldrien, segueixo tenint reptes i somnis i que no decaigui...però a nivell personal,...necessito compartir, trobar algú, per poder estimar...si, es això estimar...ho necessito. En ocasions parlo en veu alta..."papa envia'm un senyal ...que faig?"...però res de res, seguiré preguntant que faig? i demanant que no t'oblidis de mi.
20022...vine, ja hi ets,actua...jo faré el necessari.
Feliç 2022
