COLLSEROLA MOUNTAIN RUNNERS...descubrir i gaudir

Collserola Mountain Runners  (C M R )

Dir CMR es anomenar Collserola, si dic Collserola es dir CMR...es a dir, els dos van units de la ma. Quina troballa!! No es massa tard, aquesta troballa va ser als voltants del passat desembre de 2017, un altre moment baix per a mi, trobar aquest grup per la xarxa social, facebook, ha estat molt important per a mi.

Un grup humà preciós, un grup de gent amb la mateixa passió, a tots els nivells, però això es el de menys, trobar-te amb gent noble, humil, amb ganes d’ensenyar i aprendre no té  preu, però es poden fer amistats? Es pot trobar gent que et marqui? SIIII.

Doroteo, Doro o també anomenat “El Comandante”, perquè es així una persona que lidera aquest grup, sense pretensions, persona senzilla, noble, amistosa una gran persona. Capaç de treure’t un somriure, i ja fa temps que necessitava això, somriure, respirar aire fresc, gent nova, compartir, i ell es capaç d’això i molt més, transmet i avui en dia això es important, envoltar-se de gent així, sense aires de grandesa, sense supèrbia, sense maldat. Aquest ets tu Doro, i t’agraeixo a tu i a la resta la vostre acollida.

El Comandante  !!!!!

Comandante, German, Josep i jo

Estem al mes d’abril i el romanç continua, i m’agrada, em llevo a les 6:00 del matí dissabtes i diumenges, de vegades mort, però amb il·lusió que trobaré més gent que farà el mateix, son i fred, i entrenar sense llum del sol, els meus punts febles, aquí, amb ells m’he endurit, i em servirà.

Aquest grup es brillant, s’hi afegeix gent constantment, perquè? Assistiu un dia ...repetireu.

Matino els caps de setmana, si, però també es una manera de seguir entrenant tenint-vos a vosaltres , i no alterar el estar junts. Desitjo que algun dia podeu entendre el perquè de tot això.

“ Dice la leyenda que en Collserola, habitan duendes y hades...”

PD: ara començo a conèixer Collserola, gracies CMR.

Estem junts, amb tu.

Una entrada no desitjada

El títol va clavat, estem a abril, i després de celebrar el mes de febrer, els teus 70 anys , mama, ens arriba un pal. Comencen les febres altes, trastorns a la parla i pèrdua parcial de la visió.

Això em vaig trobar un dijous i divendres al matí d’urgències a l’Hospital de Sant Pau. Hores d’espera i proves de tot tipus, tu la Ciara i jo. Esperant i fent costat, no podia ser menys oi?

Finalment i sense saber d’on ve tot això, quedes ingressada a planta, bloc B. Van ser dies durs, veure a la meva mare, la més forta de tots, allí feta un pollet, la processo va  per dins, i s’intenta no denotar nervis ni neguits, sí, ho som, som molt nerviosos tots, ara m’he donat compte que venim  d’una persona molt nerviosa, tu mama, després ha estat cosa nostre que amb el pas dels anys i de les experiències haguem augmentat considerablement aquest estat. Dit això tocava intentar aplacar-los al màxim.

Van ser 13 dies d’ingrés, de proves, de plors controlats, alguns i d’altres naturals. Compartint tots els dies amb tu, amb els meus fills, amb feina, un dia a dia, difícil. Sobretot un seguit de visites, moltes amigues teves i la família...faré un incís, una lliçó en tota regla, la família va venir...TOTA,  i això particularment a mi, m’ha fet pensar i molt.

Menció especial per a els meus caps, tot tipus de facilitats per poder atendre aquesta circumstància tant i tant important, graciés. Això et fa veure que no costa res comportar-te, ser bona persona i ser positiu.

Escric aquesta entrada a dia 16 d’abril de 2018, un mes després. Va existir un segon ingrés per tal de acabar de fer les proves pertinents. Finalment un tumor bastant gran al pàncreas, per sort, no es cancerigen ni existeix metàstasi , graciés a deu. Pendents queden tres proves mes i la intervenció que serà la segona quinzena de maig.

Actualment estàs més forta, has recuperat pes, però soc  conscient que això ha estat un cop per a tots, especialment per a tu mare. Cuidarem de tot , i agraeixo que puc estar vivint amb tu, sobretot ara, puc cuidar-te, tot i que no em deixis del tot de vegades.

Estarem amb tu, sempre !