GLADIATORS...GO GO!!

El passat dia 16 de novembre de 2014, es va dur a terme al camp del Molletense, a Mollet del Vallés la primera jornada de la copa catalana de Futbol Flag.

Alli vam ser-hi en Roc i jo...juntament amb la nostre jugadora i jugadors :Sandra, Marc, Toni, Albert, Aitor, Pep, Pere i el mister el Tete. Com a public la Raquel i la germana del Pere.

El primer partit va ser contra els passats campions de la lliga catalana i sotscampions d'Espanya, els PACHAMAMA d'Igualada, el segon partit seria contra un historic del futbol america PAGESOS de Barcelona. Aquests van ser els resultats de la jornada:

 

 

Una victoria i una derrota...realment va ser emocionant, doloros, excitant, nou, xulo! quasi deu anys després torno a fer un esport en equip i era tot nou, de bones a primeres ...a jugar...

 

M'agrada el FLAG !!!! i soc feliç, Roc en pura esencia.

 

 El primer dels dos partits contra PACHAMAMA, rapids, experts, joves contra un equip en construcció, faltant dos titulars, sense cubi, i amb un rookie molt veterà...jo!...ens varen fotre una pallisssssssa(però tornarem...).


Tot i la contractura muscular la primera recepció la vaig fer amb
la cara...les altres dues van ser bones, però ufff.

 Amb en Pere un bon company de Flag
un il·lustre veterà del Futbol America i un
boig per aquest esport.


Que perquè porto el 27? "todo tiene su razón de ser"

  

 

En definitiva desprès del segon partit tots estavem un xic ensopits, però ara tocaven els Pagesos, i finalment varem respondré bé...31-13. Personalment molt content perquè vaig començar a tastar que es ser defensa, i m'agrada, va ser recordar els temps del futbol on vibrava defensant, així doncs esepro seguir aprenent i seguir defensant bé...

 

Mencio per els nostres amics de Granollers els FENIX, van perdre els dos partits, son molt joves però tot arribarà, salut FENIX.

Bé ara només queda esperar la següent jornada important seria guanyar els dos partits contra Vinaros i Bufals, però el més important recuperar la contractura als isquiotibials, i per això gracies a la meva dona la Maritza, cada nit massatge, relaxants musculars i repos, a veure si tenim sort.

 

 

CURSA SOLIDARIA DE CALDES DE MONTBUI..."PROYECTOPOL.COM"

CURSA SOLIDARIA !!

El passat dia 1 de novembre es va dur a terme una cursa a Caldes de Montbui, el motiu? (perque aquesta sí tenia motiu), "correr pels que no poden correr". En especial per una persona que vaig poder coneixer, en Pol, ja coneixia els seus pares, la Mireia i el Toni (el meu mister i bon company), però varem tenir el plaer de coneixer el veritable protagonista principal...el Pol, ah i també l'Alma, la seva riallera germaneta.

 

Es la primera vegada que he fet una cursa d'aquestes caracteristiques, correr per d'altres i no per un mateix, rés de superar-se, rés de classificació, ni de temps, ni poder treure pit de ser finisher. Es el primer cop que no miro temps , que no m'interessa. Sense entrenar, sense una bona alimentació i amb molesties, però tot i així dissabte dia 1, varem correr 50km pel POL. Dic varem perquè en aquesta ocasió, van correr al meu costat i no em van deixar sol, en Roc que va fer 3,5km !! la Maritza fent 7,5km, en Marc (el meu unic i gran seguidor del blog) 5km, i en especial a la Sol, que amb 16 anys, sense entrenar només per ajudar va fer 12,5km!! i sobretot va ser-hi en els meus ultims 5km. GRACIES A TOTS.

Alli vam ser-hi tots...en familia

tú i jo...

Entrada FINAL, gracies Sol!

Tots som campions!

T'agrada aquesta samarreta? ja té historia!

Realment la experiencia va ser enriquidora, tot i ser una cursa solidaria la gent i posava ganes, i personalment a partir del km 20 vaig decaure, em vaig aturar per correr una votla amb en Toni i en Pol, vaig poder viure com ell, en Pol, somreia quan el seu pare corria i empenyava el cotxet i el vent li aixecava els cabells, emocionant!.

No se el temps, i menys la classificació, però el repte era per a una persona, no per un mateix, així doncs vaig donar tot el que em quedava per tú POL, i alli vam ser-hi tots.

Un peto molt gran Pol, tot un exemple de la lluita diaria, de voler ser aqui amb tots!! Pel Toni i la Mireia, treurem el barret i dir-los que anims, i que tenen uns nens magnifics, m'emmirallo i em dic: " i jo em queixo?"

Felicitats a totes i tots els participants a la cursa solidaria, tornaré el proper any!

PD: Volia tornara fer una menció especial a les persones que em van animar, gracies a la Sol i en Roc (l'any vinent faras més km !!), gracies Maritza per estar al meu costat tant debò sigui en més ocasions.