Una gran setmana a BENASC !!

Benasc...penso que ja es un punt de referéncia per a mi, m'encanta !! la intenció era vacances amb la familia, ara com no amb en Roc, i si podia ser fer algun pic de 3000 metres.

Voliem fer alguna excurssió on fa tres anys enrrere varem fer amb la Sandra, la Renclusa, Portillon de Benasc, refugi d'Estós... Amb la meva lesió, el tema era veure que passaria si aguantaria bé o pel contrari el turmell estaria encara molt tou. A prop de Senarta en Roc té el primer contacte amb el riu, i els ponts...i li encanta.

El primer dia la Sandra em va deixar fer el boig per la vall de Remuñe, dues horetes navegant per sobre de 2000 metres, amb vistes espectaculars, aquest cop amb el Thor. El turmell aguanta tot i que en certs moments el noto tou.

foto

El segon dia, ataquem el refugi d'Estós, els tres i els gossos, portem el cotxet de l'Albert, i ufff moure més de 20 kilos costa!! En Roc torna a fer un altre refugi, visca la muntanya!! la baixada trepidant intercalem amb moments de trotar suaus, al final uns 17 km.

Refugi d'Estós

Puja i pujar

Quin equip oi?

El tercer dia, retornem a la Renclusa, desde el final de la carretera de Benasc, es a dir, no agafem l'autobus i fem Besurta i pujem a la Renclusa, el primer cop que en Roc arriba a més de 2000 metres concretametn a 2140 metres, alli es topa amb alguns amics...

refugi de La Renclusa a 2140 metres

Estem tots !!

Aigualluts, preciós

total uns quasi 17 km...i estem al tercer dia uffff

Quart dia...la Sandra em diu...endavant amb el teu tres mil i alli que vaig...l'escollit PIC PERDIGUERO a 3220 metres d'alçada. Surto desde la carretera de Benasc, pujant per Literola, Remuñe i acabo fent la cresta interminable del cim...paisatges brutals...el temps estimat es d'unes 4 hores i mitja d'anada...temps empleat? 2 hores 40 minuts per pujar, amb uns 1700 metres positius ufffff orgasmic l'ascens, només a 3000 metres vaig notar una mica de mal de cap i poc més, JA TINC UN 3000!!!

Desde el cim

panoramica

El pic...

El meu primer 3000

Cinqué dia, descanso total per a mi, donat que el turmell es va resentir una miqueta a la baixada, que vaig trotar massa. En Roc i jo anem al riu ...

La Sandra surt a rodar uns 40 minuts, s'esta posant les piles !! a la tarda anem a Cerler i Ampriu, aquest últim ens sorpren i agrada, tornarem??

Cerler

Sisé dia, anem a fer un nou refugi l'Angel Orús, a 2100 metres nou repte per en Roc. Aqui varem sobrevalorar la distància, casi 3 km d'anada, però 600 metres positius!! amb en Roc carregat a l'esquena es va fer interminable, però...ho tornem a conseguir, la Sandra es carrega en Roc per la baixada, les cames li fan figa però aguanta. Total 6km més de trotar.

Pujem alla !!

Al cim del refugi

La Sandra el carrega de baixada, menys mal...

Més pujada !!

...seguim la Sandra demana que vol trotar per sobre de 2000 metres, tornem a Ampriu i ella entrena, en Roc i jo juguem al parc de l'estació d'esqui...

Tornem a casa, havent passat una setmana xul.lissima, en Roc una mica refredat però amb més estimació per coneixer coses i per la muntanya...anim!

Acabem la setmana anat a Ampriu...on la Sandra fa lacabreta per sobre de 2000 metres, en Roc i jo juguem per les pistes.

Benasc ens encanta !!

El LLOP un altre entrenament per l'últim objectiu GRP2011

Per fi arriba el LLOP...una cursa de dos dies, amb sis proves per els qui estan més forts, i en el meu cas serien tres, cursa de muntanya 32 km, kaiac de mar 16 km i mitja marato asfalt 21 km.

La intenció era juntar-nos un grup d'amics de feina amb les families i poder gaudir en grup. L'Albert faria les dues proves de bicicleta, 180 km carretera i 110 km de btt, en Marc la cursa de muntanya 32 km, en Joan la mitja marato 21km.

Dos llops

 Tot va anar prou bé, varem difrutar de l'ambient i de les proves. L'Albert va fer un finisher en ambdues proves, quedant el 12 é en btt, en Joan finalitzava la seva trecera mitja amb exit, en Marc acabava la curs de muntanya dins el temps establert  i jo 5 é, a la de muntanya, desasrte al kaiak...abandono al quilometre 6,9 amb una emmbarcació de plastic sense cubre banyera, amb timo trencat...fatal...era la millor decisió i finisher amb 2 h 20 m a la mitja.

Tres amics i tres llops

El millor premi

Ufff quin calvari d'emmbarcació

En Joan un bon company de cursa i...llop

Un nou entrenament de duressa i el més important quilometres acumulats.

Lessió??

Quan millor estava i amb una recuepració del llop entrenant amb el meu entrenador, en Sergi, em doblego totalment el peu esquerre, resultat....????

Mai abans m'havia plegat d'aquesta manera el turmell, dimecres 13 de juliol a pocs dies de la cursa del Aneto, y a un més i poc del GRP. Baixa a la feina dimecres, dijous i divendres. Inflamació i limitació de moviment.

Faig tota la bondat que puc, però deixaré d'anar a entrenar a Benasc, i no entrenar en alçada??...jo diria que NO.

EL INFIERNO CANTABRO ... va exiistir

Cartell organització

L'anomenen l'infern Cantabre, perquè? encara no ho sé del tot, es va fer dur, però expliquem el perquè? dies abans vaig patir un refredat amb febre i molta mucositat, a 4 dies de la data, vaig estar prenent antibiotics perque no feia net, a més el mister, el meu entrenador em va dir..."sergi no vagis a la cursa, no estas en condicions"...ho sento sergi, per primer cop no et faré cas. Portavem desde gener entrenant i necessitava anar-hi, amb la condició de deixar-ho si em veia malament.

Ens varem allotjar a la Posada Alfonso, una posada de l'any 1804, preciosa, i alli erem els tres la Sandra i el meu tresor, en Roc. Varem sortir a peu a passejar per aquestes terres, espectaculars els penyasegats.

Penyasegats ...un ocea

Semblava la fí del món

El dia previ a la cursa, varem trobar a la Lidia i al Samu, parella de bascos, més durs que les roques, bona gent que viu per aquesta disciplina, i amb molta experiencia. També varem coneixer a la Judith i al Pablo, ella ultrafondista i ell BTT i corredor d'Ironman's, bona gent !!

Mentre tant amb en Roci la Sandra, seguim per la zona pensant a on anirem a fer els apats, sobre tot pasta !!

Bé s'apropa el moment de la sortida i com no els preparatius de rigor, la roba de batalla, i toooots els complements que no son pocs.

Vaselina? aiiiis

 El grupet de gent a la sortida

La sortida va ser precedida d'un espectacle cultural molt ... autentic, moltissima gent a la sortida animant i una musica de fons no gaire motivadora, però...

Surto trotant a un ritme suau, però com faig ultimament massa ràpid! al quilometre 20 arribem un grup molt nombrós junts, passo de l'avituallament d'aigua i segueixo, he passat al samu, i això no es bon senyal per a mi. La nit em confon, com sempre però vaig fent. Duraant la llarga pujada de pista, encara de nit, coincideixo amb un tal Riqui extremeny que viu a Xixo, professor de bodypump. l'havia vist darrera els bascos i coi com anava, però ja estava pagant l'esforç. A la baixada em vaig enganxar amb un navarrés, Victor i un Cantabre, el Txema...més de 80km junts, mai banas havia anat aixi. Al quilometre quaranta, ja notava que tenia llagues als peus, perquè??? perquè vaig fer una cosa que mai s'ha de fer, portar unes sabatilles noves a una cirsa i menys a una ultra...FATAL !!! una lliço més per a no oblidar.

El meu tresor donant-me anims !!!!

Vaig arribar juntament amb els altres dos corredors, fins el canvi de bossa, quilometre 80, només quedava una marato i una miqueta més, però la planta dels peus em feien un dolor increible, intentava buscar zones d'herba per no impactar amb la planta dels peus. La panxa, dels antibiotics la tenia no gaire bé. Tot i així havia d'acabar!

Quilometre 80, amb el meu fill

L'últim tram va ser penos, i més quan jo per la meva forma d'acabar acabo amb molta força, els ultims 5 quilometres van ser eterns, entrar a Cabezon de la Sal per asfalt va ser fatal...finalment FINISHER amb u temps de 18 hores, el 17 de la general...que hagués passat anant al cent per cent? mai ho sabrem, ja tenim una altre més al sac, descans i aprendre perquè no torni a passar.