Cartell organitzacióL'anomenen l'infern Cantabre, perquè? encara no ho sé del tot, es va fer dur, però expliquem el perquè? dies abans vaig patir un refredat amb febre i molta mucositat, a 4 dies de la data, vaig estar prenent antibiotics perque no feia net, a més el mister, el meu entrenador em va dir..."sergi no vagis a la cursa, no estas en condicions"...ho sento sergi, per primer cop no et faré cas. Portavem desde gener entrenant i necessitava anar-hi, amb la condició de deixar-ho si em veia malament.
Ens varem allotjar a la Posada Alfonso, una posada de l'any 1804, preciosa, i alli erem els tres la Sandra i el meu tresor, en Roc. Varem sortir a peu a passejar per aquestes terres, espectaculars els penyasegats.
El dia previ a la cursa, varem trobar a la Lidia i al Samu, parella de bascos, més durs que les roques, bona gent que viu per aquesta disciplina, i amb molta experiencia. També varem coneixer a la Judith i al Pablo, ella ultrafondista i ell BTT i corredor d'Ironman's, bona gent !!
Mentre tant amb en Roci la Sandra, seguim per la zona pensant a on anirem a fer els apats, sobre tot pasta !!
Bé s'apropa el moment de la sortida i com no els preparatius de rigor, la roba de batalla, i toooots els complements que no son pocs.
Vaselina? aiiiis
El grupet de gent a la sortida
La sortida va ser precedida d'un espectacle cultural molt ... autentic, moltissima gent a la sortida animant i una musica de fons no gaire motivadora, però...
Surto trotant a un ritme suau, però com faig ultimament massa ràpid! al quilometre 20 arribem un grup molt nombrós junts, passo de l'avituallament d'aigua i segueixo, he passat al samu, i això no es bon senyal per a mi. La nit em confon, com sempre però vaig fent. Duraant la llarga pujada de pista, encara de nit, coincideixo amb un tal Riqui extremeny que viu a Xixo, professor de bodypump. l'havia vist darrera els bascos i coi com anava, però ja estava pagant l'esforç. A la baixada em vaig enganxar amb un navarrés, Victor i un Cantabre, el Txema...més de 80km junts, mai banas havia anat aixi. Al quilometre quaranta, ja notava que tenia llagues als peus, perquè??? perquè vaig fer una cosa que mai s'ha de fer, portar unes sabatilles noves a una cirsa i menys a una ultra...FATAL !!! una lliço més per a no oblidar.
Vaig arribar juntament amb els altres dos corredors, fins el canvi de bossa, quilometre 80, només quedava una marato i una miqueta més, però la planta dels peus em feien un dolor increible, intentava buscar zones d'herba per no impactar amb la planta dels peus. La panxa, dels antibiotics la tenia no gaire bé. Tot i així havia d'acabar!
Quilometre 80, amb el meu fillL'últim tram va ser penos, i més quan jo per la meva forma d'acabar acabo amb molta força, els ultims 5 quilometres van ser eterns, entrar a Cabezon de la Sal per asfalt va ser fatal...finalment FINISHER amb u temps de 18 hores, el 17 de la general...que hagués passat anant al cent per cent? mai ho sabrem, ja tenim una altre més al sac, descans i aprendre perquè no torni a passar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada