dimecres, 27 d’agost del 2014

QUAN NO TOT ES CORRER...I MES VERITATS

Finals d'agost de 2014, començaré per ..."i més  veritats"...

Després de quasi tres mesos torno a escriure, i soc conscient que encara haig de penjar fotografies de les curses...de les teves curses, ara ets tú el protagonista. Ha passat l'estiu, penso que per fi més tranquil però encara sense oblidar.

D'aqui un temps t'agradarà recordar que aquell estiu vas tenir polls i "liendres" i ufff, si van ser les persones que et tenen poc, les dolentes, les que han lluitat per tenir-te de forma equitativa, les que et van treure més de 170 ous, les mateixes que et varem treure un troç de metall del dit del peu, les mateixes que et repetim que s'han de tenir modals a taula i arreu, els mateixos que intenten que dormis sol, en definitiva coses que agrairas més endavant,( i si no et portó al metge jo es perqué t'he tingut el temps que t'he tingut) però penso que poc a poc ho entens, inclús amb manipulacions immadures...

 


 

 
Queda poc pel teu aniversari, esperarem amb ganes el 20 de setembre per cel·lebrar-ho com mereixes, sobretot tots junts, i intentarem que tinguis el pastís que desitges, vainilla i maduixa.
 
Quan no tot es correr...agost de 2014, fa dos mesos que no surtó a correr mai abans m'havia passat, he tingut dolors a l'esquena, a l'espatlla, i al peu. Sé a que es degut, i es dificil de diagnosticar, segurament portó massa dolor i odi, i el que pensi que es anar de victima, que pensi que passaria si li toqués el que he viscut. De tota manera, el "cuc" per correr encara no esta alli, vaig voler començar a entrenar i un dolor inesperat al tormell dret m'ha deixat fora de joc, fisioterapeutes, exercicis i rés de rés. Descans, paciencia i suplement de magnesi-cologen, i pau...són la millor medicina. A dia d'avui el peu quasi no molesta, aquest més porto unes 18 sesions d'eliptica la meva fidel amiga, simplement per intentar no perdre tot allò que vaig tenir. Personalment pensó que el que vaig arribar a fer, alli quedarà, en breu seran 42 anys, amb menys preparació que abans i amb més dolencies, però només espero que vingui la il·lusió i el "voler", el dia que vinguis aquestes dues amigues...tornaré.
 
No et robaré més protagonisme Roc, perquè les dues properes entrades seran excluisves per a tú, per cert en el teu cinqué aniversari, vas demanar unapeixera amb peixos...i...així serà. Petons....