EL MORTON...TORNA 2019

Aquest dilluns 16 de desembre de 2019, tenia hora per visitar-me amb el Antoni Morral, una eminència pel que fa a traumatologia. Me’l va recomanar l’any 2017, el meu amic Josep Dolcet, un esportista enorme, i ja en aquell moment ( 2017 vaig patir una petita lesió) m’ho va solucionar perfectament, per tant tocava repetir-ho.

Després de la Matagalls-Montserrat, just quan havia de tornar a entrenar per la UTTGNA, vaig començar a sentir un dolor a la planta del peu que m’era familiar, a la planta superior del peu dret, just al començament dels dits del peu, ai...i dic ai, perquè el dolor anava a més i no marxava o millor dit no ha marxat (actualment encara em fa mal), son enrampades , dolors, que no deixen trepitjar adequadament, i no es gens còmode. Em ballava al cap si seria un “Morton”, però com ja vaig ser operat al 2008, i del mateix peu, no pensava que aquest bitxo es reproduiria novament...doncs, si, torna a ser aquí. Quan em va dir aquest dilluns el Toni, que l'indicatiu era clar, vaig respirar profundament, parada? Deixo de córrer? S’acaben les ultres?...ara es diferent al 2008, estic més sol que la una, que es sol dir, altre cop un quiròfan, la idea no es gens esperançadora.

En Toni, em va explicar el que tenia, i que em faria un tractament amb “ones de xoc”, que començaria el mateix dia, i continuaria el dia 30, a banda, la visita obligada a un podòleg de la seva confiança de Sabadell per fer-me un reforç a la part superior  del peu. Amb això i segons ell, no tindré problema, es més, puc seguir entrenant, sense passar-me. Realment mai havia fet aquest tractament, molesta força al principi, però el pitjor ha estat a l’endemà, moment que molestava i molt.

Ús presento a ell...en Morton

Torno a estar en un moment que no se cap a on tirar, esportivament així estem, personalment no gaire millor, i amb tú Roc...seguim igual, i això m’entristeix i molt, arribo a plantejar-me si faig alguna cosa de forma correcte en la meva vida, quan veus que coses importants trontollen.

ULTRA TRAIL TARRAGONA 84KM AMB 2000+ 2019

Ultra rápida amb 84km i uns 2000 metres positius, sortint des de el ben mig de la ciutat de Tarragona. D’aquelles curses que ja sabia que s’hauria de correr i molt, poc desnivell i ritmes alts.

No tenia clar si participaria, donat que em coincidia amb tú Roc, a més de la situació que es va donar amb el teu comportament. La meva germana, el Xavi i la Martina, havien de venir però tot aquest inconvenient, va fer que hi anés sol.

Vaig calcular que serien deu hores, francament encara no se del tot si hi anava ben entrenat o no, el que esta clar es que les  circunstancies tornaven a no ser les adequades, no descansar, no descarrega de cames, no alimentació adequada els dies abans, no tenir clar si hi aniria …però pensó que no estava entrenat com calia. A les 08:00 inici de la sortida, poca gent 60 participants, i poc nivel, realment 4 grans corredors la resta gent normaleta. També es podría haver donat la circumstancia que vaig sortir una pel ràpid, però a partir del km 30, va ser un calvari de totes totes, les cames no tiraven gens, menys mal de portar els bastons, que com sempre m ajuden i molt, no se pas que faria sense bastons. No hi havia cap puja especialment important, però era un correr i correr, la gent ni s’aturava als avituallaments. Novament em vaig oblidar la vaselina, això es sinonim d’acabar encetat, i així va ser. Els bessons em van fermés mal del que estic acostumat, un desastre, i el pensament negatiu era…”em retiro, o segueixo?”, perquè quedaven 54km i ja anava grogui. Alguns marejos, dolor a les cames, i com no aquesta lesió molestia-dolor, que aj tinc de fa dos mesos i que no marxa, i que fa que al trepitjar fort vegi els estels de colors, amb unicorn inclòs, van fer que pare en els ultims cinc avituallaments, força estona, que recuperes forces mentre hi era, en definitiva una excusa per “aturar-me”.

No ens atura ningú

No vaig trucar a ningú, tot i que el cap anava i venia, no em vaig canviar de roba en cap moment, xop, suat, escaldat, i fos vaig donar el que podia i sort, de dos gels que em vaig prendre, i em van fer revifar una mica.

En algun avituallament em bategaven els bessons, com si tinguessin vida propia, tot i portar bessoneres.

M'he adonat que segueixo pujant lent, que baixo ràpid, i que planejo fatal, si més no això va passar el dia de la cursa, també vull pensar que fent la sortida més llarga de 21km anem destinats novament al suïcidi esportiu.

Patint

Finalment acabo la cursa, FINISHER amb 10 hores i  05 minuts, el 13é de la general i el 4art de iaios, acabant ja de nit.

FINISHER...recuperant forces, amb rampes a  les cames

La temporada promet, perquè ? perquè tinc il·lusió i això es important, però aquest cop haig de parar i fer les coses bé, per tant toca visitar el metge, el gran Antoni Morral, a veure que esta passant a la planta del peu, i sobre tot fer una aturada com cal...controlant el meu punt feble, els dolços !! no menjar gaire, i fer exercicis de terra, per seguir enfortint la zona abdominal i lumbar. Una aturada total de 15 dies serà més que correcte...per acabar l'any tornant a apretar fort.

Ens veiem a principis d'any...o no