Ultra rápida
amb 84km i uns 2000 metres positius, sortint des de el ben mig
de la ciutat de Tarragona. D’aquelles curses que ja sabia que s’hauria de
correr i molt, poc desnivell i ritmes alts.
No tenia clar si
participaria, donat que em coincidia amb tú Roc, a més de la situació que es
va donar amb el teu comportament. La meva germana, el Xavi i la Martina, havien
de venir però tot aquest inconvenient, va fer que hi anés sol.
Vaig calcular que
serien deu hores, francament encara no se del tot si hi anava ben entrenat o
no, el que esta clar es que les
circunstancies tornaven a no ser les adequades, no descansar, no
descarrega de cames, no alimentació adequada els dies abans, no tenir clar si
hi aniria …però pensó que no estava entrenat com calia. A les 08:00 inici de la
sortida, poca gent 60 participants, i poc nivel, realment 4 grans corredors la
resta gent normaleta. També es podría haver donat la circumstancia que vaig
sortir una pel ràpid, però a partir del km 30, va ser un calvari de totes totes,
les cames no tiraven gens, menys mal de portar els bastons, que com sempre m
ajuden i molt, no se pas que faria sense bastons. No hi havia cap puja
especialment important, però era un correr i correr, la gent ni s’aturava als
avituallaments. Novament em vaig oblidar la vaselina, això es sinonim d’acabar
encetat, i així va ser. Els bessons em van fermés mal del que estic acostumat,
un desastre, i el pensament negatiu era…”em retiro, o segueixo?”, perquè
quedaven 54km i ja anava grogui. Alguns marejos, dolor a les cames, i com no
aquesta lesió molestia-dolor, que aj tinc de fa dos mesos i que no marxa, i
que fa que al trepitjar fort vegi els estels de colors, amb unicorn inclòs,
van fer que pare en els ultims cinc avituallaments, força estona, que recuperes
forces mentre hi era, en definitiva una excusa per “aturar-me”.
 |
| No ens atura ningú |
No vaig trucar a
ningú, tot i que el cap anava i venia, no em vaig canviar de roba en cap
moment, xop, suat, escaldat, i fos vaig donar el que podia i sort, de dos gels
que em vaig prendre, i em van fer revifar una mica.
En algun
avituallament em bategaven els bessons, com si tinguessin vida propia, tot i
portar bessoneres.
M'he adonat que
segueixo pujant lent, que baixo ràpid, i que planejo fatal, si més no això va
passar el dia de la cursa, també vull pensar que fent la sortida més llarga de
21km anem destinats novament al suïcidi esportiu.
 |
| Patint |
Finalment acabo
la cursa, FINISHER amb 10 hores i 05
minuts, el 13é de la general i el 4art de iaios, acabant ja de nit.
 |
| FINISHER...recuperant forces, amb rampes a les cames |
La temporada promet, perquè ? perquè tinc il·lusió i això es important, però aquest cop haig de parar i fer les coses bé, per tant toca visitar el metge, el gran Antoni Morral, a veure que esta passant a la planta del peu, i sobre tot fer una aturada com cal...controlant el meu punt feble, els dolços !! no menjar gaire, i fer exercicis de terra, per seguir enfortint la zona abdominal i lumbar. Una aturada total de 15 dies serà més que correcte...per acabar l'any tornant a apretar fort.
Ens veiem a principis d'any...o no
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada