dijous, 20 de juny del 2019

TRANSFRONTERERA CAP DE REC 2019

Hola...


Nou repte, la Cap de rec 2019, d'ella em va parlar el meu gran company de passions, en Josep DOLCET, fes-la, t'agradarà!, em va dir, per tant, dit i fet.


Divendres07 de juny després d'estar amb la meva petita, marxo a la Cerdanya, sol, amb el meu vehicle, i em disposo a dormir allí, dins el vehicle. Gracies mama!! per dir-me que m'endugués una manteta, quin fred vaig passar deu meu. Cert es que soc molt fredolí.


Allí estava la meva amiga Marta PRAT, grandíssima corredora i companya d'aventures. Vaig fer una cosa que mai abans havia fet, prendre'm dues magdalenes de xocolata amb batut de xocolata sense lactosa, toma ya!! es que soc tant llaminer ufff. Bé doncs després del fred que vaig passar i d'estar vestit per sortir a les 06:00 hores, la previsió era molt bona, però a la sortida feia fred.


La Marta i jo arribem a la línia de sortida amb retard, just quan donen la sortida...ups...apreto i penso que pot ser vaig massa ràpid, però tiro endavant, amb molt fred per a mi.



Resumeixo, dues grans pujades, (recordem 51km amb 2700m+) doncs després del 4 km, començo a sentir un fort dolor a la banda esquerre de  l'estomac, es estrany, tot anava bé. La primera pujada la passo veient els estels i no precisament del cel, de dolor, evacuant gasos vaig pensar que marxaria tot i rés. Un cop coronat el primer cim, passat el refugi, m'aturo amb diarrees, fatal, i així fins a quatre cops, però a la quarta, marxa el dolor i ja podem fer sense cap dolor, som-hi.


Em trobo bé, i veig que no em passen gaires corredors, siiiii, ja sé que els bons estan a Berga, o a Michigan, però jo estic a la Cerdanya i intentaré fer-ho el millor possible.


Després de la segona pujada, baixo el més ràpid que puc, escolto que som dels primers, i apreto, però uns 3km de pista em fonen bastant, just abans d'arribar al refugi Cap de Rec, final del recorregut.


FINISHER, amb 07 hores i 08 minuts, 6é de la general. I com no, em quedo a gaudir del lloc, allí, sol, muntanya, riu, paratges naturals preciosos...jo amb mi mateix.




Segueixo viu...FINISHER

dijous, 6 de juny del 2019

MEDALLA SI O MEDALLA NO?



Maig de 2019


Una sorpresa demanada a crits o un oblit que demostra la inoperància de molts caps. Ja sabeu a que em dedico, i mai va ser vocacional, va ser una oportunitat, una il·lusió, una feina al final. Una llàstima que anys després de la primera felicitació, la qual vaig anar a recollir de gal·la, torna a ser una especie de "festival de eurovisión", novament com he dit no es valora, o si es fa es d'una manera llastimosa. Per altre banda agrair sobre tot a la persona que em sembla em va dir de tot cor que ho mereixia, J.B.M, "Sergi, has estat proposat per una medalla i l'han acceptat!", Gracies...


Anys després, i un cop m'he queixat, del perquè l'any anterior em van donar una felicitació tipus A, i no una medalla, cau una condecoració, ves per on! no hi ha dret que no s'hagués valorat aquell trist 17A de 2017.


A la fí, es valora un conjunt de feines, i aquest cop torno a vestir-me de gal·la i recullo al complex central la "medalla". Només es tenen tes invitacions, i van fer una excepció, vaig aconseguir quatre; la meva mare, la meva germana, la meva neboda Martina, i tu...Roc, veu estar presents. Vaig trobar a faltar a la meva princesa, Ena, et prometo que la propera hi seras tú, perquè vegis al teu pare de gal·la.




Roc...i jo



vosaltres...nosaltres






Es una llàstima que es desvirtuí un reconeixement d'aquest tipus, amb els "malabars d' interessos" que es fan per repartir aquests reconeixements, mai entendre perquè es fa així. Però va tocar gaudir d'aquell dia, i després dinar amb la família.


Recordo que una vegada vaig pensar o somiar, que m'hagués encantat que, tú, hi fossis present, veure'm en una situació com aquesta, estant al meu costat era el màxim, ja no es així.



LLANÇA 2019

Marxa 24 hores del Cap de Creus


Abril de 2019, soc on volia ser , en un indret del meu petit país on sembla que hagis agafat un cohet per arribar-hi, paratges salvatges, preciosos, relleu, mar, costa, roques, únic diria jo.




He volgut fer les meves curses del 2019, sense sortir del meu país, i la segona parada es a Llança, lloc d'on surt aquesta marxa. Altre cop sol, aquest cop me l'han jugat, el meu fill havia de venir amb mi, i pot ser algú més, no pateixis Roc, això no serà etern, i mica en mica podràs decidir, hi haurà més !


Ha estat d'aquells cops que he anat força bé, amb un hotelet, que m'han tractat molt i molt bé, per davant 87 km amb un desnivell de 3000 metres positius, es a dir, a córrer i córrer! però córrer per costa, veient mar i muntanya , no té preu. L'entrenament estava correcte, que vull dir? doncs que havia fet força velocitat, i prous rodatges, però no gaire desnivell la veritat.















Altre cop sol, i es troba al faltar a Ciara Cebrián Huertas, Xavi, Chris ErreMe, Manel Huertas, Maria Català Rovirosa, m heu acompanyat en alguna d' aquestes bogeries, i n'he sortit sencer gràcies a vosaltres, com ho noto, el cap em funciona millor.




Aquest cop el cap no estava malament. Nit d' hotel , cosa que pocs cops faig, descansat i amb ganes. A la sortida saludo en Josep DOLCET, un noi de 68 anys, si! Heu llegit bé, 68, juntament amb en Julio. En Josep és una eminència, Tor de gegants, Sables, UTMB etc...i sempre positiu, em diu , "posat davant, i a per totes".




Surto...i resumiré molt el que vull dir, al km 38 anava 6é, i enganxo el 5é, i bé de forces. Ara bé el petit calvari, després del control 7, segueixo les marques verdes i vermelles, tota l'estona, aquestes em porten a Port de la Selva i em fan retornar sense saber ho al control 6, amb una pujada duríssima, i amb una pèrdua de temps important, sense aigua ni menjar, arribo a Sant Pere de Rodes, i em diuen que no és el camí, des faig camí, torno a Port de la Selva, fos, excursionistes em donen aigua, perdo un bidó d aigua, quedo enrampat amb corrent elèctrica d ' un fil de bestiar, la ma esquerre queda adormida durant uns cinc minuts, desesperat a Port de la Selva , Marta, una dona del poble em dona aigua. Retallo camp a través fins arribar al control 8 amb més de dues hores de diferència.


Dolgut i amb impotència, vull plegar, orgullós, enfadat, quedo assegut al control 9, mitja hora més. Allí la organització m explica que he seguit el circuit per quan hi ha mal temps, es a dir, el circuit B. Em demanen disculpes, i em diuen si vull plegar... econòmicament i familiarment, l'esforç ha estat gran per estar a Llançà, total per acabar una cursa, de la qual acabaré tard, fos, trist, enrabiat, i amb un orgull de merda, que em feia baixar els braços. Caminava i m'ha aturava, no pot ser, no és culpa meva el que ha passat, no conec la zona, mai havia estat a Llançà. Vaig veure el Josep i el Julian, i els vaig explicar el succeït, vine amb nosaltres em van dir, perquè no? Fora orgull, dosi d' humiltat, de ganes, de que no sempre surt tot bé, d' estar en pau amb tu mateix...som hi.


Junts els tres!!! Una experiència nova, donat que sempre vaig sol. No van parar d' agrair la meva companyia, deu meu, jo els havia d estar agraït. Els dos havien fet aquesta cursa abans. FINISHERS els tres amb 14 hores i 40 minuts.














GRACIES Josep DOLCET, i Julian. Pel companyerisme, mostrat. Una nova lliçó, d' amistat. Ells van pulverizar el seu récord en aquesta prova, vaig intentar tirar i tirar amb ells, perquè milloressin, i sense donar-me compte, m' en portava tota una lliçó personal, i de pas jo també acabava la prova.








Escoltant consells...SEMPRE

Cadaques

AMICS !!!






( Finalment em van sortir 105km i quasi 4000+, bastant fos, animat, i agraït com mai )
NO ENS ATURA NINGU...i menys si estàs amb gent que t'aprecia.
 

HANDBOL SANT FOST DE CAMPSENTELLES

Aquesta va per tú, Roc!!






Des de l'octubre de 2018, fas Handbol a Sant Fost de Campsentelles. Aquell estiu ens vas dir que ja sabies quin esport volies fer, sorprenentment vas dir, "Handbol", perquè? ni idea, no havies tingut inputs d'aquest esport, però això es el de menys, toca Handbol.






En cada partit que has jugat has marcat gols, però el millor de tot es lo bé que t'ho passes, somrius, animes, ara ja comences a emprenyar-te, si no te la passen, però gaudeix i això es el més important.


Has anat a Mataró, Sant Celoni, Montmeló, Sant Antoni de Vilamajor, Argentona, Parets...etc, et confesso que gaudeixo moltíssim cada partit, i em poso del nervis, es xul·lissim. Els partits son emocionants, i defenses tan bé!!! Em recordes a mi cada cop que defensava, objectiu? que no marquin.






Cada partit que passa n'aprens més, et tornés més exigent, això es bó, però no oblidis mai el concepte de gaudir. Tens més estil, i només falta que tinguis aquella empenta per creure't que pots fer-ho, i molt bé, i no parlo només de l'esport, si no en tots els aspectes de la teva vida que de mica en mica vas descobrint.






Deixo algunes fotografies més dels dissabtes al matí, quan anem a veure't, la teva germana i jo, els teus principals admiradors.








En el primer partit de copa, vas fer 8 gols, i el públic, els altres pares, tots deien meravelles d'en Roc, i cridaven el teu nom, si senyor!!




Ja finalitzada la temporada, amb nota Roc, ho has fet molt i molt bé. Gaudeixes i això es molt important, t'ho passes bé i m'agrada veure't així, però les coses canviaran de tú depèn si vols seguir i passar t'ho bé o també competir, no hi ha presa i es farà el que tu creguis que s'ha de fer.




Només remarcar que ho he passat super bé, m'he emocionat, m'he posat nerviós i sobretot m'has fet gaudir de veritat.







UTMC FEBRER 2019, el primer

Veig que aquest 2019 no escric gaire, fatal, donat que més o menys sempre he tingut el blog al dia, o no, jajaja.






Passen coses, sempre, estem en constant evolució, personal, familiar, laboral, sense oblidar la essència de cadascú.




Peró seguim...Ultra Trail del Montnegre Corredor, a Vallgorguina, en ple hivern, cosa que odio bastant, però com en tot , es qüestió d'adaptar-se, per davant 105km i un desnivell positiu de 4100 metres. Primer objectiu de l'any 2019, i amb la fita d'acabar.








Aquest cop em feia l'acompanyament el meu company de feina i amic, Christian Erre, per endavant moltes gracies per acollir-me a casa teva. Sense rituals ni histories, em vaig plantar a Vallgorguina, d'on varem sortir. La premissa com sempre, sortir controlant, donat que era una ultra molt corredora i en aquestes si no tens cap, acabes petant. En Christian, m'esperava a Arenys de Munt, punt intermig de la cursa, i on faria el canvi de roba.




El gran Pitxu...fent intendència, GRACIÉS

Arribada



El cel ha vingut a veure'ns












No m'extendre gaire, perquè em va respectar tot, amb uns entrenaments, normals, sense dolors, i amb bon cap, vaig anar de menys a més. Paratges molt bonics, i dignes de veure, molts boscos i camins "romàntics" jajaja.




Em vaig sentir força bé, i bé de cap. Per cert, haig de fer més cap amb la vaselina, collons, com cou, quina picor.








En definitiva, FINISHER, amb 13 hores i 23 minuts. 23é de la general, no esta malament. El recolzament de la meva mare, germana, i com no dels meus fills, que sempre els duc amb mi, i de tots els amics i amigues, que amb els seus missatges fan que no pari ...mai.


Primer objectiu de l'any fet, amb nota, seguim direcció...Llança!






Seguim...NO ENS ATURA NINGÚ