Marxa 24 hores del Cap de Creus
Abril de 2019, soc on volia ser , en un indret del meu petit país on sembla que hagis agafat un cohet per arribar-hi, paratges salvatges, preciosos, relleu, mar, costa, roques, únic diria jo.
He volgut fer les meves curses del 2019, sense sortir del meu país, i la segona parada es a Llança, lloc d'on surt aquesta marxa. Altre cop sol, aquest cop me l'han jugat, el meu fill havia de venir amb mi, i pot ser algú més, no pateixis Roc, això no serà etern, i mica en mica podràs decidir, hi haurà més !
Ha estat d'aquells cops que he anat força bé, amb un hotelet, que m'han tractat molt i molt bé, per davant 87 km amb un desnivell de 3000 metres positius, es a dir, a córrer i córrer! però córrer per costa, veient mar i muntanya , no té preu. L'entrenament estava correcte, que vull dir? doncs que havia fet força velocitat, i prous rodatges, però no gaire desnivell la veritat.
Altre cop sol, i es troba al faltar a Ciara Cebrián Huertas, Xavi, Chris ErreMe, Manel Huertas, Maria Català Rovirosa, m heu acompanyat en alguna d' aquestes bogeries, i n'he sortit sencer gràcies a vosaltres, com ho noto, el cap em funciona millor.
Aquest cop el cap no estava malament. Nit d' hotel , cosa que pocs cops faig, descansat i amb ganes. A la sortida saludo en Josep DOLCET, un noi de 68 anys, si! Heu llegit bé, 68, juntament amb en Julio. En Josep és una eminència, Tor de gegants, Sables, UTMB etc...i sempre positiu, em diu , "posat davant, i a per totes".
Surto...i resumiré molt el que vull dir, al km 38 anava 6é, i enganxo el 5é, i bé de forces. Ara bé el petit calvari, després del control 7, segueixo les marques verdes i vermelles, tota l'estona, aquestes em porten a Port de la Selva i em fan retornar sense saber ho al control 6, amb una pujada duríssima, i amb una pèrdua de temps important, sense aigua ni menjar, arribo a Sant Pere de Rodes, i em diuen que no és el camí, des faig camí, torno a Port de la Selva, fos, excursionistes em donen aigua, perdo un bidó d aigua, quedo enrampat amb corrent elèctrica d ' un fil de bestiar, la ma esquerre queda adormida durant uns cinc minuts, desesperat a Port de la Selva , Marta, una dona del poble em dona aigua. Retallo camp a través fins arribar al control 8 amb més de dues hores de diferència.
Dolgut i amb impotència, vull plegar, orgullós, enfadat, quedo assegut al control 9, mitja hora més. Allí la organització m explica que he seguit el circuit per quan hi ha mal temps, es a dir, el circuit B. Em demanen disculpes, i em diuen si vull plegar... econòmicament i familiarment, l'esforç ha estat gran per estar a Llançà, total per acabar una cursa, de la qual acabaré tard, fos, trist, enrabiat, i amb un orgull de merda, que em feia baixar els braços. Caminava i m'ha aturava, no pot ser, no és culpa meva el que ha passat, no conec la zona, mai havia estat a Llançà. Vaig veure el Josep i el Julian, i els vaig explicar el succeït, vine amb nosaltres em van dir, perquè no? Fora orgull, dosi d' humiltat, de ganes, de que no sempre surt tot bé, d' estar en pau amb tu mateix...som hi.
Junts els tres!!! Una experiència nova, donat que sempre vaig sol. No van parar d' agrair la meva companyia, deu meu, jo els havia d estar agraït. Els dos havien fet aquesta cursa abans. FINISHERS els tres amb 14 hores i 40 minuts.
GRACIES Josep DOLCET, i Julian. Pel companyerisme, mostrat. Una nova lliçó, d' amistat. Ells van pulverizar el seu récord en aquesta prova, vaig intentar tirar i tirar amb ells, perquè milloressin, i sense donar-me compte, m' en portava tota una lliçó personal, i de pas jo també acabava la prova.
( Finalment em van sortir 105km i quasi 4000+, bastant fos, animat, i agraït com mai )
NO ENS ATURA NINGU...i menys si estàs amb gent que t'aprecia.
Abril de 2019, soc on volia ser , en un indret del meu petit país on sembla que hagis agafat un cohet per arribar-hi, paratges salvatges, preciosos, relleu, mar, costa, roques, únic diria jo.
He volgut fer les meves curses del 2019, sense sortir del meu país, i la segona parada es a Llança, lloc d'on surt aquesta marxa. Altre cop sol, aquest cop me l'han jugat, el meu fill havia de venir amb mi, i pot ser algú més, no pateixis Roc, això no serà etern, i mica en mica podràs decidir, hi haurà més !
Ha estat d'aquells cops que he anat força bé, amb un hotelet, que m'han tractat molt i molt bé, per davant 87 km amb un desnivell de 3000 metres positius, es a dir, a córrer i córrer! però córrer per costa, veient mar i muntanya , no té preu. L'entrenament estava correcte, que vull dir? doncs que havia fet força velocitat, i prous rodatges, però no gaire desnivell la veritat.
Altre cop sol, i es troba al faltar a Ciara Cebrián Huertas, Xavi, Chris ErreMe, Manel Huertas, Maria Català Rovirosa, m heu acompanyat en alguna d' aquestes bogeries, i n'he sortit sencer gràcies a vosaltres, com ho noto, el cap em funciona millor.
Aquest cop el cap no estava malament. Nit d' hotel , cosa que pocs cops faig, descansat i amb ganes. A la sortida saludo en Josep DOLCET, un noi de 68 anys, si! Heu llegit bé, 68, juntament amb en Julio. En Josep és una eminència, Tor de gegants, Sables, UTMB etc...i sempre positiu, em diu , "posat davant, i a per totes".
Surto...i resumiré molt el que vull dir, al km 38 anava 6é, i enganxo el 5é, i bé de forces. Ara bé el petit calvari, després del control 7, segueixo les marques verdes i vermelles, tota l'estona, aquestes em porten a Port de la Selva i em fan retornar sense saber ho al control 6, amb una pujada duríssima, i amb una pèrdua de temps important, sense aigua ni menjar, arribo a Sant Pere de Rodes, i em diuen que no és el camí, des faig camí, torno a Port de la Selva, fos, excursionistes em donen aigua, perdo un bidó d aigua, quedo enrampat amb corrent elèctrica d ' un fil de bestiar, la ma esquerre queda adormida durant uns cinc minuts, desesperat a Port de la Selva , Marta, una dona del poble em dona aigua. Retallo camp a través fins arribar al control 8 amb més de dues hores de diferència.
Dolgut i amb impotència, vull plegar, orgullós, enfadat, quedo assegut al control 9, mitja hora més. Allí la organització m explica que he seguit el circuit per quan hi ha mal temps, es a dir, el circuit B. Em demanen disculpes, i em diuen si vull plegar... econòmicament i familiarment, l'esforç ha estat gran per estar a Llançà, total per acabar una cursa, de la qual acabaré tard, fos, trist, enrabiat, i amb un orgull de merda, que em feia baixar els braços. Caminava i m'ha aturava, no pot ser, no és culpa meva el que ha passat, no conec la zona, mai havia estat a Llançà. Vaig veure el Josep i el Julian, i els vaig explicar el succeït, vine amb nosaltres em van dir, perquè no? Fora orgull, dosi d' humiltat, de ganes, de que no sempre surt tot bé, d' estar en pau amb tu mateix...som hi.
Junts els tres!!! Una experiència nova, donat que sempre vaig sol. No van parar d' agrair la meva companyia, deu meu, jo els havia d estar agraït. Els dos havien fet aquesta cursa abans. FINISHERS els tres amb 14 hores i 40 minuts.
GRACIES Josep DOLCET, i Julian. Pel companyerisme, mostrat. Una nova lliçó, d' amistat. Ells van pulverizar el seu récord en aquesta prova, vaig intentar tirar i tirar amb ells, perquè milloressin, i sense donar-me compte, m' en portava tota una lliçó personal, i de pas jo també acabava la prova.
 |
| Escoltant consells...SEMPRE |
 |
| Cadaques |
 |
| AMICS !!! |
( Finalment em van sortir 105km i quasi 4000+, bastant fos, animat, i agraït com mai )
NO ENS ATURA NINGU...i menys si estàs amb gent que t'aprecia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada