MEDALLA SI O MEDALLA NO?

Maig de 2019


Una sorpresa demanada a crits o un oblit que demostra la inoperància de molts caps. Ja sabeu a que em dedico, i mai va ser vocacional, va ser una oportunitat, una il·lusió, una feina al final. Una llàstima que anys després de la primera felicitació, la qual vaig anar a recollir de gal·la, torna a ser una especie de "festival de eurovisión", novament com he dit no es valora, o si es fa es d'una manera llastimosa. Per altre banda agrair sobre tot a la persona que em sembla em va dir de tot cor que ho mereixia, J.B.M, "Sergi, has estat proposat per una medalla i l'han acceptat!", Gracies...


Anys després, i un cop m'he queixat, del perquè l'any anterior em van donar una felicitació tipus A, i no una medalla, cau una condecoració, ves per on! no hi ha dret que no s'hagués valorat aquell trist 17A de 2017.


A la fí, es valora un conjunt de feines, i aquest cop torno a vestir-me de gal·la i recullo al complex central la "medalla". Només es tenen tes invitacions, i van fer una excepció, vaig aconseguir quatre; la meva mare, la meva germana, la meva neboda Martina, i tu...Roc, veu estar presents. Vaig trobar a faltar a la meva princesa, Ena, et prometo que la propera hi seras tú, perquè vegis al teu pare de gal·la.

Roc...i jo

vosaltres...nosaltres

Es una llàstima que es desvirtuí un reconeixement d'aquest tipus, amb els "malabars d' interessos" que es fan per repartir aquests reconeixements, mai entendre perquè es fa així. Però va tocar gaudir d'aquell dia, i després dinar amb la família.


Recordo que una vegada vaig pensar o somiar, que m'hagués encantat que, tú, hi fossis present, veure'm en una situació com aquesta, estant al meu costat era el màxim, ja no es així.