Veig que aquest 2019 no escric gaire, fatal, donat que més o menys sempre he tingut el blog al dia, o no, jajaja.
Passen coses, sempre, estem en constant evolució, personal, familiar, laboral, sense oblidar la essència de cadascú.
Peró seguim...Ultra Trail del Montnegre Corredor, a Vallgorguina, en ple hivern, cosa que odio bastant, però com en tot , es qüestió d'adaptar-se, per davant 105km i un desnivell positiu de 4100 metres. Primer objectiu de l'any 2019, i amb la fita d'acabar.
Aquest cop em feia l'acompanyament el meu company de feina i amic, Christian Erre, per endavant moltes gracies per acollir-me a casa teva. Sense rituals ni histories, em vaig plantar a Vallgorguina, d'on varem sortir. La premissa com sempre, sortir controlant, donat que era una ultra molt corredora i en aquestes si no tens cap, acabes petant. En Christian, m'esperava a Arenys de Munt, punt intermig de la cursa, i on faria el canvi de roba.
No m'extendre gaire, perquè em va respectar tot, amb uns entrenaments, normals, sense dolors, i amb bon cap, vaig anar de menys a més. Paratges molt bonics, i dignes de veure, molts boscos i camins "romàntics" jajaja.
Em vaig sentir força bé, i bé de cap. Per cert, haig de fer més cap amb la vaselina, collons, com cou, quina picor.
En definitiva, FINISHER, amb 13 hores i 23 minuts. 23é de la general, no esta malament. El recolzament de la meva mare, germana, i com no dels meus fills, que sempre els duc amb mi, i de tots els amics i amigues, que amb els seus missatges fan que no pari ...mai.
Primer objectiu de l'any fet, amb nota, seguim direcció...Llança!
Seguim...NO ENS ATURA NINGÚ
Passen coses, sempre, estem en constant evolució, personal, familiar, laboral, sense oblidar la essència de cadascú.
Peró seguim...Ultra Trail del Montnegre Corredor, a Vallgorguina, en ple hivern, cosa que odio bastant, però com en tot , es qüestió d'adaptar-se, per davant 105km i un desnivell positiu de 4100 metres. Primer objectiu de l'any 2019, i amb la fita d'acabar.
Aquest cop em feia l'acompanyament el meu company de feina i amic, Christian Erre, per endavant moltes gracies per acollir-me a casa teva. Sense rituals ni histories, em vaig plantar a Vallgorguina, d'on varem sortir. La premissa com sempre, sortir controlant, donat que era una ultra molt corredora i en aquestes si no tens cap, acabes petant. En Christian, m'esperava a Arenys de Munt, punt intermig de la cursa, i on faria el canvi de roba.
 |
| El gran Pitxu...fent intendència, GRACIÉS |
 |
| Arribada |
 |
| El cel ha vingut a veure'ns |
No m'extendre gaire, perquè em va respectar tot, amb uns entrenaments, normals, sense dolors, i amb bon cap, vaig anar de menys a més. Paratges molt bonics, i dignes de veure, molts boscos i camins "romàntics" jajaja.
Em vaig sentir força bé, i bé de cap. Per cert, haig de fer més cap amb la vaselina, collons, com cou, quina picor.
En definitiva, FINISHER, amb 13 hores i 23 minuts. 23é de la general, no esta malament. El recolzament de la meva mare, germana, i com no dels meus fills, que sempre els duc amb mi, i de tots els amics i amigues, que amb els seus missatges fan que no pari ...mai.
Primer objectiu de l'any fet, amb nota, seguim direcció...Llança!
Seguim...NO ENS ATURA NINGÚ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada