Finals de Futbol Flag 2015...Absent

...23 de maig de 2015

Final four del Futbol Flag:

Gladiators - Pagesos      Pachamama - Bufals

Per circunstancies de la vida, em toca treballar, si podria haver-ho canviat? pot ser sí, però prefereixo guardar aquest dia extra que treballaré per quan la Ena ho necessiti, o la mare, o en Roc , o jo mateix.

Realment les coses no han anat com un voldria, el descontrol es massa gran en aquest joc, i estic segur que si demà hagués anat, hagués patit nervís, hagués vist injusticies...per a mi, Roc l'esport es sacrifici, entrenament i dedicació...

...no faré més critiques

Demà al matí , aniré a correr per el Parc de la Serralada Litoral, gaudiré d'allò que vaig fer temps enrrere, i en tinc ganes, la resta...? em sembla que ha estat un miratge, crec.

 

ENVAIT , NERVIÓS , ADOLORIT I SENSE RUMB

Primers de maig de 2015

Nous canvis en la meva vida, un nou canvi de domicili, i ja en van uns quants, realment no es que m'ho busqui, les coses passen o sorgeixen o simplement intentés millorar. De fet podria dir que en els ultims anys això de millorar ha estat un miratge, he volgut ser feliç, comença de nou, comença de zero, però molt de zero...i de moment, no se on vaig ni que dir, i nerviós, adolorit, enrabiat, i capficat va i el primer que em passa pel meu cap es buscar-te a internet a tú...Ferran CEBRIÁN SANCHEZ.
i això es el que he trobat de tú...

 

 

Un anunci d'una persona que et va estimar molt, la Carme.

M'encantaria que fossis aqui, present , i poder xerrar, parlar de coses, veure en Roc, pot ser ara si et demanaria un perquè, perque ho vas fer? De vegades em trobo buit, i penso que es el que té realment sentit, trobar l'amor de la teva vida, i per primer cop no poder mimar i cuidar com hom voldria, es extrany, es una angoxia grandiosa. M'encantaria pintar com tú ho feies, pescar, o simplement mirar la mar amb tú, però a l'hora t'ho odio d'una forma secreta i amb petites dosis, ara voldria preguntar-te com es viu amb l'amor de la teva vida, com es viu sense rés, com s'és feliç, perquè a mi em costa i molt, torno a posar el meu cos al limit, per circumstàncies, el cos es castiga i no es bó. Saps que vaig començar un nou esport en equip? com sempre he fet l'he agafat amb molta força, però soc d'una altra mena, penso que ja amb 42 anys no encaixo en grups, perque cada cop penso que el món va a la seva i es individual, però cadascú té el que es mereix, però es que ultimament sembla que jo em mereixo molt i molt.

Passen els dies, les setmanes i els mesos, aviat farà tres anys que no competeixo, que no entreno com llavors, ni em fixo fites, el cós es va fent més sedentari, i avui 5 de maig de 2015 he dit prou, tornaré a controlar el menjar, el dolç, la sal, el gas de mica en mica tornaré a fer esport, perquè penso que ha tornat...aquella crida interna per tornar a correr , a sentir el vent, els arbres, les muntanyes, començo ha necessitar-ho, miro pels carrers la gent com correr, com pateix, i em pregunto si encara estaria a temps de preparar-me...amb 42 anys i amb el sobrenom que m'han arribat a posar "El trinxat", rés es impossible si es desitja amb tota la força del món, però el més important es que quedi força.

Tajabone