dilluns, 18 d’abril del 2011

UN MES I ESCAIG



No se si serà un infern, anirem a tope com sempre, i mentre "in training"...quasi un mes per anar a conquerir Cantabria, i de pas de turisme per alli, amb en SUPER ROC.
Queden dues setmanes d'entrenament dur...i....després?

EL CABREIG MONUMENTAL DELS 5 CIMS


El Montcau i rés més...



Ahir dia 10 d'abril, l'últim gran test abans d'anar a Cantabria, 53 km i uns 2350 metres + de desnivell. Com sempre la intenció era agafar quilometres i volum, tot i no fer bondat, cosa que ultimament m'hi estic apuntant massa.
Poc menjar, pocs gels, poc beure sinonim de possible pajara. Sortida a les 05:56 minuts de Castellar del Vallés, amb el Toni capo del 3. Ultimament pesno que surto massa ràpid, o potser no, simplement que m'hauria de plantejar millor el tema dels menjars, prometo fer-ho.
No descriuré gaire que ha passat en aquesta penosa marxa, com sempre i ho agraeixo, la meva dona i el meu fill ROC m'acompanyen, es una gran motivació veure el petit correr pels avituallaments.
Primer pic, la mola...costa però arribo bé, encarant el segon pic el montcau, el més fàcil dels cinc. El tercer es de no gaire duressa santuari de gallifa, el quart per a mi el més ... com dir-ho el més dur, llarg i pesat, per donar pas a l'últim cim el puig de la creu bastant fàcil, el descens final d'uns 4 quilometres fins Castellar, a tope, per baixar de les 7 hores.



D'esquenes a l'organització

Al quilometre 24 un mal educat al avituallament no em volia omplir el bidonet d'aigua, trobo penso, que acceptin calers de coredors i no caminadors, però vulguin fer distincions. Trobo penos, marcar el circuit el mateix dia, hores abans, trobo penos fer curt d'aigua quan fa un sol espatarrant, però trobo molt més penos que no es vulgui assistir a un corredor amb un dit del peu trencat...i per acabar d'adobar-ho afegim que no tenim dutxes i apa ...cap a casa !! No entraré en detalls, perque ahir a la tarda i avui, encara porto un mosqueig monumental i més llegint tonteries de gent amb orxata en comptes de sang a les venes, dels forums...sí ! els famosos forums on al gent demostra el que treballa a les feines, i on s'opina escudant-se darrera d'un ordinador, o pantalleta. Acabaré aquesta cronica com bonament pugui, perquè si torno a recordar-ho tot em torna a brotar la sang, en definitiu, 06 hores i 58 minuts, podia haver millorat? clar però no era l'objectiu, aquest era acabar fer volum i no lesioanr-se, ah i ...no tornar més a Castellar.

Ah al 48,8km tampoc em volien donar  o  omplir aigua al bidó, remarcaré que la resta d'avituallaments perfectes tots, i ho agreixo de tot cor, si no era per plegar, perque? perque amb l'edat que tinc encara tinc la sang calenta, que voleu. Per tant després de parlar amb el responsable de cursa, que ni em mirava als ulls ( deu quina rabia fa això) vaig esparrecar el forfait per segellar els controls i el rebut per recollir la litografia, que s'ho fotin!! Important...cap lesió.

ELS CASTELLS DE SEGARRA Primer arribat !!!!

+Marxa dels CASTELLS DE SEGARRA, 54 km i poc més de 900 metres de desnivell positiu, i molta boira!!


Castells de Segarra 2011


El mateix dia que en ROC feia els 18 mesos, ens varem llevar a les 04:45 hores per anar a Guissona (Segarra), per tal de fer aquesta mnarxa. No es cap objectiu, es sencillament un entrenament més, però en cursa, un terreny plà i molt rodador, cosa que no em va gaire bé.
La Marxa de resisténcia-Cursa va congregar més de mil persones, concretament unes 1200 persones entre marxadors i corredors. Destacar que aquest any s'afegia la Plus, una de 72 quilometres.
Com sempre un munt de gent que es col.loca a la line ade sortida i surt a sac, que hi farem...jo a la meva enrrere i anar fent.
El paisatge va ser entreboirat tot el recorregut o quasi tot, passant per davant de castell, que mai abans havia vist, alguns valien la pena com aquest.


Castell de Florejacs

Es tractava d'anar rodant i disfrutar tot i que el mister em va donar permís per apretar a mitja cursa. Vaig dur-me dos gels, barretes (que no vaig ni tastar), el recueprador i aigua...més els avituallements=suficient.
Em trobo a gust i vaig fent, penso que vaig el 5é de la general, pel volum de gent que he anat veient. Es un rodar i rodar constant, sense desnivells, però farà que allò que no m 'agrada, el plà, el practiqui.
Van caient els controls, i a Cervera, amb la Sandra i en Roc, em diuen que només hi ha un davant, coi!! segueixo igual pensant que queda poc, i al sortir del municipi, em trobo al que anava primer fins el moment, el qual s'atura i m 'espera...curiós, em diu que estafart de perdre's i que anem junts, endavant doncs. Anem xerrant i a bon ritme, haguéspreferit una puajdeta d'uns 400 metres per descansar el rodar i rodar, però...









Aturar-me? i tant...

El millor premi ets tú...ROC


Arribem a´l'últim avituallament i he quedat sol, el company de viatge, Miguel, em diu que marxi que vol caminar una mica, doncs...adeu...i alli em trobo el meu petit princep...ROC, i la Sandra que amb cara de sorpresa em diu "vas primer" !!diuen que em queden 4 o 5 km, i començo a apretar més i més, com sempre faig de menys a més. Entro a Guissona, intentant estar per sota de les 4 hores 40 minuts...al pavellò efm un temps de 4 hores 39 minuts, aconseguit !! bon entrenament llarg

(Això es motiu d'apujar-li el sou al Sergi CINCA?mmm no no no )