El Montcau i rés més...Ahir dia 10 d'abril, l'últim gran test abans d'anar a Cantabria, 53 km i uns 2350 metres + de desnivell. Com sempre la intenció era agafar quilometres i volum, tot i no fer bondat, cosa que ultimament m'hi estic apuntant massa.
Poc menjar, pocs gels, poc beure sinonim de possible pajara. Sortida a les 05:56 minuts de Castellar del Vallés, amb el Toni capo del 3. Ultimament pesno que surto massa ràpid, o potser no, simplement que m'hauria de plantejar millor el tema dels menjars, prometo fer-ho.
No descriuré gaire que ha passat en aquesta penosa marxa, com sempre i ho agraeixo, la meva dona i el meu fill ROC m'acompanyen, es una gran motivació veure el petit correr pels avituallaments.
Primer pic, la mola...costa però arribo bé, encarant el segon pic el montcau, el més fàcil dels cinc. El tercer es de no gaire duressa santuari de gallifa, el quart per a mi el més ... com dir-ho el més dur, llarg i pesat, per donar pas a l'últim cim el puig de la creu bastant fàcil, el descens final d'uns 4 quilometres fins Castellar, a tope, per baixar de les 7 hores.
D'esquenes a l'organitzacióAl quilometre 24 un mal educat al avituallament no em volia omplir el bidonet d'aigua, trobo penso, que acceptin calers de coredors i no caminadors, però vulguin fer distincions. Trobo penos, marcar el circuit el mateix dia, hores abans, trobo penos fer curt d'aigua quan fa un sol espatarrant, però trobo molt més penos que no es vulgui assistir a un corredor amb un dit del peu trencat...i per acabar d'adobar-ho afegim que no tenim dutxes i apa ...cap a casa !! No entraré en detalls, perque ahir a la tarda i avui, encara porto un mosqueig monumental i més llegint tonteries de gent amb orxata en comptes de sang a les venes, dels forums...sí ! els famosos forums on al gent demostra el que treballa a les feines, i on s'opina escudant-se darrera d'un ordinador, o pantalleta. Acabaré aquesta cronica com bonament pugui, perquè si torno a recordar-ho tot em torna a brotar la sang, en definitiu, 06 hores i 58 minuts, podia haver millorat? clar però no era l'objectiu, aquest era acabar fer volum i no lesioanr-se, ah i ...no tornar més a Castellar.
Ah al 48,8km tampoc em volien donar o omplir aigua al bidó, remarcaré que la resta d'avituallaments perfectes tots, i ho agreixo de tot cor, si no era per plegar, perque? perque amb l'edat que tinc encara tinc la sang calenta, que voleu. Per tant després de parlar amb el responsable de cursa, que ni em mirava als ulls ( deu quina rabia fa això) vaig esparrecar el forfait per segellar els controls i el rebut per recollir la litografia, que s'ho fotin!! Important...cap lesió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada