LA MILLOR MANERA D'ACABAR L'ANY 2010

La millor manera d'acabar aquest any 2010...una ultima cursa, la sant salivestre de Barcelona, "LA CURSA DELS NASSOS", però aquest cop seria diferent amb en ROC, els dos fent una cursa plegats.

Portem el cotxet de l'Albert, que ens va deixar, un tot terreny. Deu quilometres per Barcelona, i uns nou mil participants, una bogeria. Espero que estiguis tranquil i no t'emprenyis ni ploris, anirem fent i si no vols seguir pleguem, que dius ROC???.

Finalment sortejant a la multitut, i només amb 600 metres recorreguts...et dorms...ufff, en fi, seguim. Correm i correm, i avançem a molta gent, per aqcabr fent un temps de 53 minuts molt bé!!! a l'arribada la mama ens espera, ho hem aconseguit ja tenim la primera, felicitats ROC...

LES LESIONS D'AQUESTA DISCIPLINA

Molt temps sense escriure al blog, de vegades, per temps, de vegades per la familia, d'altres per la meva conexió a internet que es un desastre, i finalment per desmotivació, perquè? perque quan tens un objectiu molt atratiu com eren ELS CAVALLS DEL VENT 2010, i et visita una lesió o recaiguda, sap greu. Després dels 3 Pics de Navas, vaig començar a sentir uns dolors, per igual, a ambdos turmells, era com una cremor forta per sota de l'os. Vaig haver d'afluixar en els entrenaments i visitar al fisio a Manresa. Aquest em va indicar clarament que era un esguinç de lligament, em va dir " es la mateixa lesió d'en Messi", també em va apuntar, que si bé anar als Cavalls , era massa just, veia clarissimament que podia anar a fer la Ultra de Montsant, donat que era a mitjans d'Octubre...NO !!!!!

Després de visitar un altre fisio i dir-me que si tenia un ós sortit i era el motiu pel qual el lligament no treballava correctament, vaig visitar-me al traumatoleg, un metge del FC Barcelona (basquet). Després d'una resonancia, el resultat quin es??...fem una disciplina de desgast, de talonar i rebre impactes, i que hauria de treballar més encara les articulacions per enfortir-les...

Definitivament no vaig correr els objectius que tenia previst.

MARXA DELS 3 PICS-NAVAS-

Com un entrenament de qualitat, això em va dir el mister, (el petit Guardiola, com jo l'anomeno) de com m'havia de prendre la cursa dels 3 pics de Navas.
Fa dos anys, vaig fer 1 hora 35 minuts, un bon temps tenint en compte que només feia mitges maratons de muntanya. Ara la cosa canviaba, fent ultrafons no podia esperar baixar temps ni tant sols apropar m'hi, donat que la setmana havia estat de força carrega, series en pujada, de velocitat etc...
Aquest cop ens ho varem muntar per coincidir amb en Jose Luis, la Mari Luz i els nens en Joel i l'Edel. En Jose Luis, faria la seva primera mitja de muntanya i de pas fariem una cursa plegats, cosa que de tant en tant va bé fer amb "amics".

Immaculat com sempre en Jose Luis i jo ens desitjavem sort i a les 18:45 hores, sortida!!! Varem anar junts fins al quilometre 4. Perquè? perquè en Jose Luis, al veure les baixades, va dir, " tu tira..." certament no es el seu fort, però era la priemra vegada, espero que amb el temps perdi la por i poder fer d'aquestes plegats, em va agradar.
Bé doncs vaig seguir els consells del mister reserva fins el segon pic i després concentrar-me en respirar bé, la llargada de zancada i apretar més. Finalment arribo a meta, amb un temps de 1 hora 44 minuts i com no a l'arribada la Sandra em va donar en Roc, i ja es la seva tercera entrada amb el seu pare, rialler com sempre es el més gratificant de la cursa.