QUAN LA POR VA A LA MUNTANYA

Quatre entrades en un dia, vaja, feia molt temps d aixo, i segurament podria escriure mes, pero sincerament no es lo meu, que es lo meu?

Estiu del 2016, concretament juliol-agost, ja no hi ha neu a les muntanyes i persegueixo una utopia, arribar a fer 50 cims de mes de 3000 metres, abans de fer els 51 anys d edat, en tinc 43 i porto 15 pics.

Aquest estiu han caigut: El Gran Bachimala, Aguja de pondiellos, Garmo negro i Algas Norte.

un xic tocat pero, a 3177 metres Gran Bachimala

Cresta del Gran Bachimala...pendent de fer-la tota?

Realment veig que tinc problemes a l hora de seguir el gps, aixo fa que les meves ascensions mai siguin normals, son un desgast continu, pero com sempre he dit, son les ganes i la voluntat, pero de vegades he caigut amb la negligencia.

Por...perill, negligencia! Valle de Tena agost 2016, despres d assolir el Gran Bachimala em disposo a fer 4 pics mes, argualas, algas norte, algas sur i garmo negro. Ves per on, apareixo a tocar dels pics del infern, ruta equivocada, la meva rebequeria em fa rectificar pel dret sense ser conscient del que m esperava, un pas per anar encordat entre una esquerda que feia por.

aguja de pondellios 

sota d aquests blocs de gel vaig perdre els bastons

Vaig baixar per on no tocava, vaig perdr eels bastons, i vaig haver de desfer-me de la motxil.la, que va rodar mes de 40 metres de caiguda fins reventar. Per primer cop veia que l havia "cagat", que no acabaria be, vaig intentar no estar nervios, les mans , espatlles, i bracos em feien mal, de fer les subjeccions. Era un vertical esfreidor, sento molt els nervis que t he pogut crear de debo. graciesa deu despres de cridar i cridar, una persona , un jove, em va guiar des de la seva posicio, fins que vaig poder baixar d aquell balco, gracies. Sense la bossa, sense pals, sense menjar ni beure, vaig voler pujar i pujar fins assolir 3 dels 4 pics de mes de 3000 metres.

Mai feu aixo, perque es pura negligenica, a partir d ara un pic per sortida, pero sobretot estudiar be la ruta, portar menjar i comprar uns nous bastons. Per cert la baixada va ser correns, com de costum, les cames encara responen, be valentes !

pics de l infern...quedan pendents !

Garmo negro...fet

cami fins arribar al Algas nord

el tercer...l Algas nord

val la pena, suspir de llibertat

 Hi tornare...amb mes seny perque les dues ultimes sortides, les d aquest any he patit sobretot per tu Ena, m ha envait un sentiment molt estrany, de perdua...ha estat un fre tot plegat. Cap i mes cap, pero m agrada el sentiment i la lluita contra tot quan estic a punt d assolir un cim, es precios.

Gracies per haver-me deixat fer aquest pics...tot i que sigui el diari per ells dos...

ROCENA...FITO I D ALTRES CONFESIONS

30 d agost de 2016

Avui m has descobert Roc, si, el pallasso que t ha acompanyat els ultims 4 anys...jo ! t has quedat parat, alegre, sorpres, un xic trist...pero n opateix fill meu, el teu pallasso mai marxara. D aqui 14 dies tornara en Fito, com aquests ultims anys, ara hi ha una altre personeta que tambe voldra gaudir d ell, m ajudaras?

ROCENA...els meus fills, us estimeu tant, i aixo em fa bullir de felicitat, gracies als dos, sou riellers i tot i que la teva germana et veu poquet, te l estimes tant, i gual que ella a tu, pero pensa que ella et necessitara molt al principi, al seu "tete".

estimeu-vos,confidents,amics...germans!!

em feu sentir ...ufff

Roc estas veient canvis, comences a adonar-te de coses, a raonar mes, sento molt no ser perfecte, simplement intento fer les coses el millor que se, pero el que odio son les mentides i les injusticies.
Encara em moro de pena cada cop que acabes de passar els dies amb mi, s acaba l estiu i tornem al regim de visites que toca, es injust, no he estat mal pare, per aixo la meva pena segueix. Intento ajudar-te amb tot el que t enssenyo, exigent? pot ser si, pero es que sino no aniras be, viure amb poques normes o sense no es bo, ni viure amb insults, ni que et facin la guitza, o amb nervis. Seguire lluitant per paliar-ho tot, i no es la meva versio, l escola es tambe una versio dels fets. Segueixo lidiant aquest 2016 amb una finalitzacio de l embargament, amb pagament de costes i interesos, i a sobre aguantant trucades desestabillitzadores de persones que no son conscients que ...SOC EL TEU PARE, i que no soc mal pare. El victimista torna a fer gal·la de ...

Comences a raonar, a dir-me que parli per arreglar les coses, m agrada que siguis aixi, pero si algun dia ets president, com em vas dir (agost de 2016), fes el que prometis ehh.

Em vist les teves primeres olimpiades junts !!! les de Rio de Janeiro, nomes desitjo que no soguin les ultimes, que et segueixi agradant l esport i gaudeixis.

Cau juliol del 2016 Tiana, primers campaments al Bergueda, molt be Roc !! ets valent, curios que sempre coincideixi quan estas amb mi, o la majoria, pero el que vull es que tinguis bones experiencies, i el mes important tens el teu foular !!! negre i vermell, endavant Roc trepitja fort.

ho has aconseguit...veus ?

Aquest estiu del 2016, han passat moltes coses...faras set anys, el primer aniversari amb la teva germana, es emocionant i m emocionare amb vosaltres, amb els dos!! perque sou els meus fills i e dia que llegiu aixo us adonareu del que teniu, us teniu a vosaltres!! us estimo.

a riure s ha dit

El vostre primer estiu ...2016

TRAIL SERIES GIRONA...I TRAIL DEL CADI 2016

Lluny del estat de forma que vaig arribar a tenir, he volgut fer les Trails Series de Girona, curses de 20 a 40 km. Per primera vegada, i estant a l arribada la meva filla, faig un podium inesperat, 5e a la general i primer de la meva categoria, en la segona de les tres curses que puntuen.

Durant la primera vaig quedar el 15 o 17 no recordo be, i en aquesta segona, amb un xic mes d entreno i patint molt, 5e. Amb menys pes per una especie de dieta que duc a terme, i amb ganes tot es pot aconseguir, aixi doncs vaig tercer, a l espera de l ultima prova el mes de novembre.

Pero novament em sento amb un sot, he tornat a perdre les ganes de correr, es curios com ve i marxa el "cuc" de correr, pot ser al fer la trail del cadi, em va fer obrir els ulls ..."ja no puc fer el que feia abans", s ha de ser realista, i de vegades ser realista es doloros, tinc una sensacio de voler, d anar, de viure novament una aventura, pero en Sergi encara no esta be...no, no ho estic i aixi no puc engegar aquesta empresa. Per tant, esperare a que torni...la motivacio, el cuc, les ganes, l empenta...no ho se, pot ser hom simplement el que ha de fe res viure i gaudir, pero haurieu de saber que la meva passio va ser l esport, correr, competir o simplement viure aventures, sentir-me lliure. Penso que les passions mai desapareixen, per tant...esperare.

El proper novembre just en el meu anivesari penjare imatges, resultats, siguin els que siguin, es una promesa. Supertramp !

8 mesos ... i tu !

Hola Ena, princesa meva.

Des de el mes de marc que no escrivia res, de vegades un s endinsa en un espirall de pensaments, de situacions, de perdues de temps...de tota manera aqui estic. Aquesta entrada es per a tu, nomes per a tu.

Has superat el mig any, abans d ahir vas fer 8 mesos, uf, ara, avui, aqui queda escrit..."ets tant bonica", em mires i noto una sintonia, primer deixam que et faci una confesio: em costava i em costa, un nedo, pero ja estas creixent, i no saps el que t espera, penso pintar-te els dies grisos, enssenyar-te el mon, la natura, fer de les teves pors monstres de paper que facilment t en puguis desfer, i el que et costi estare jo al teu costat i el transformarem en una simple paperina.

Rius !!!!! i m encanta, em desfaig, i novament em disculpo si em poso nervios, si de vegades no se actuar, no soc un pare perfecte, nomes vull cuidar-te tenir-te sempre, sempre que pugui i fins quan pugui o fins quan tu vulguis al meu costat...saps? jo penso que tot te un final, i el dia que ens haguem de separar que sigui perque ja el meu cos sigui vell i espatllat, pero a propet teu, no et molestare nomes deixam que sigui al teu costat, igual que vas estar al neixer enganxada a mi, lliscant per la meva pell, notant el meu bateg, accelerat per la por...pero tambe per la emocio de tenir-te en el meu pit.

Lluny pot quedar el patiment del dia que vas neixer, pero no oblido, la meva ira encara es remou per dins, tindras caracter, tindras forca, temperament, pero no tinguis ira, prefereixo quedarme-la jo, i que ni tan sols arribis a coneixer-la. No siguis nerviosa, ja me ls quedare jo tambe, observa-ho tot, perque tot te una logica, gaudeix de fer coses, de tenir experiencies...no oblidis mai que jo voldre acompanyar-te en totes elles, fins on ja no calgui, pero tot i que jo no hi sigui...et seguire protegint, la meva energia estara amb tu, sempre.

Aviat tindras un pallasso, despres un pare noel, podre ser un follet...pero sempre sere el teu "papa", seguire pujant muntanyes per a tu, i que algun dia et sentis orgullosa del teu pare, i em recordis.

T estimo...

vine amb mi

intrepida i riallera

T esperen tantes coses princesa, no t oblidis mai de mi, si us plau...repetidament t estimo !!!!