Lluny del estat de forma que vaig arribar a tenir, he volgut fer les Trails Series de Girona, curses de 20 a 40 km. Per primera vegada, i estant a l arribada la meva filla, faig un podium inesperat, 5e a la general i primer de la meva categoria, en la segona de les tres curses que puntuen.
Durant la primera vaig quedar el 15 o 17 no recordo be, i en aquesta segona, amb un xic mes d entreno i patint molt, 5e. Amb menys pes per una especie de dieta que duc a terme, i amb ganes tot es pot aconseguir, aixi doncs vaig tercer, a l espera de l ultima prova el mes de novembre.
Pero novament em sento amb un sot, he tornat a perdre les ganes de correr, es curios com ve i marxa el "cuc" de correr, pot ser al fer la trail del cadi, em va fer obrir els ulls ..."ja no puc fer el que feia abans", s ha de ser realista, i de vegades ser realista es doloros, tinc una sensacio de voler, d anar, de viure novament una aventura, pero en Sergi encara no esta be...no, no ho estic i aixi no puc engegar aquesta empresa. Per tant, esperare a que torni...la motivacio, el cuc, les ganes, l empenta...no ho se, pot ser hom simplement el que ha de fe res viure i gaudir, pero haurieu de saber que la meva passio va ser l esport, correr, competir o simplement viure aventures, sentir-me lliure. Penso que les passions mai desapareixen, per tant...esperare.
El proper novembre just en el meu anivesari penjare imatges, resultats, siguin els que siguin, es una promesa. Supertramp !
Durant la primera vaig quedar el 15 o 17 no recordo be, i en aquesta segona, amb un xic mes d entreno i patint molt, 5e. Amb menys pes per una especie de dieta que duc a terme, i amb ganes tot es pot aconseguir, aixi doncs vaig tercer, a l espera de l ultima prova el mes de novembre.
Pero novament em sento amb un sot, he tornat a perdre les ganes de correr, es curios com ve i marxa el "cuc" de correr, pot ser al fer la trail del cadi, em va fer obrir els ulls ..."ja no puc fer el que feia abans", s ha de ser realista, i de vegades ser realista es doloros, tinc una sensacio de voler, d anar, de viure novament una aventura, pero en Sergi encara no esta be...no, no ho estic i aixi no puc engegar aquesta empresa. Per tant, esperare a que torni...la motivacio, el cuc, les ganes, l empenta...no ho se, pot ser hom simplement el que ha de fe res viure i gaudir, pero haurieu de saber que la meva passio va ser l esport, correr, competir o simplement viure aventures, sentir-me lliure. Penso que les passions mai desapareixen, per tant...esperare.
El proper novembre just en el meu anivesari penjare imatges, resultats, siguin els que siguin, es una promesa. Supertramp !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada