divendres, 20 d’octubre del 2017

El dia abans...20 d'octubre de 2017

El dia abans...


Els deures fets, a un dia de la cursa, la ultima de les tres que em vaig plantejar per poder participar en el sorteig del Montblanc 2018, si es vol es pot, oi?


Després de la ultra de Bastions, vaig prendrem l'estiu amb relax, fent muntanya més sortidetes que de costum, a més he dosificat molt i molt el cos, no l'he castigat, i sobretot setembre i octubre m hi he dedicat el que he pogut, seguint els entrenaments i patint, de nit , de dia, amb sol i poca pluja...amb son i cansament. Un estiu que mai oblidaré, els atemptats a Barcelona, algun dia en parlaré d'ells, i el procés sobiranista al nostre país Catalunya, a més una situació personal que tant s'havia allargat i ha fet que estiguem els tres separats, tot i així he intentat que ús pugueu veure tot el que es podia, o el que la meva salut ha permès (es estressant anar a munt i a ball ). Amb tot aquest panorama, to i així com deia a l'inici els deures fets, sense molèsties, ni dolors, sense reservar...podré sortir quasi al màxim de forma física.


Ho tinc tot preparat...es la tercera cursa, aniré sol, sense cap de vosaltres dos, novament ho sento Roc, no tinc ningú perquè pugui estar amb tú i poder -me acompanyar, em sap tant greu, amb aquesta edat també tu podries estar petitona, però les circumstancies son les que son i mentre la majoria tindrà un recolzament, jo...també el tindré perquè ús porto a dins meu a tots dos.


Si es vol es pot...la meva premissa de sempre, demà matinaré molt i aniré a Cornuella de Montsant, a per totes, però a acabar-la com sigui.


Pot ser dema passat, la setmana vinent o el mes vinent faig una crònica, tot va segons l'estat d'ànim.


Aquesta cursa, li dedicaré a aquelles persones que dia a dia lluiten, cuiden i protegeixen a aquells fills que més ho necessiten o que tenen una malaltia. Aquelles mares i pares que cada dia al veure els seus fills, es un regal. Para Brigida, toda mi admiración y en especial para Cesar Ismael.


Salut i ..."venga va"...ho sento es el meu crit d'ànim tot i que sigui en castellà.


SerginiSupertramp