Ahir dia 11 de març de 2014, la Lluna ens va deixar, va ser forçat però va ser el millor.
Aquest novembre hagués complert 12 anys, quasi deu anys amb ella, tenia dos anys quan es va rescatar d'una gossera de Sant Antoni de Vilamajor, només sortia d'una gabia dos caops al mes a passejar. El primer cop que la vaig veure va ser en una presentació de Pirena a la Vila Olimpica de Barcelona, a la platja, encara recordo quan desfilaven gossos per tal de ser adoptats, i vas pujar tú.
Ferma, amb uns colors preciosos, blancs, grisos i negres, amb un ull de cada color, un marró i un altre blau, ningú va voler adoptar-te, en Pep Parés (un anomenat defensor dels gossos i de la Pirena, deixem ho aqui...) va dir "aquesta gossa serviria per fer Canicross"...era el primer cop que escoltava aquest esport. Independentment d'això et volia, volia cuidar-te, volia donar-te una altre oportunitat, i així va ser.
Recordés quan varem començar a correr pèls camins de Sant Feliu de Codines? tú i jo, jo i tú, va ser una sintonia magica. El primer cop que vas competir a Sant Andreu de Llavaneres, et vas espantar i jo també, per la quantitat de gossos, trineus de rodes, però de cop i volta vas començar a correr i correr, varem arribar 4 arts, i a partir d'aqui varem començar amb l'idili del Canicross.
Aquell esport que ens va agradar tant i que tants problemes em va portar, vaig ser dels primers en pujar al podium amb la meva amiga, amg la meva companya de curses, amb tú, el primer en quiexar-se si no hi havia avituallaments per gossos, tot i així, vas estar en :
- Campionat d'Europa 2006 França. Sots campiona d'Europa en cat nordic.
- Campionat d'Europa 2007 Alemanya.
- Canicross d'Ostende (Belgica).
- Canicross Gap Bayard (França).
- Canicross L'Epine (França).
- 3 er Podium final a la Primera lliga Estatal de Canicross.
- 2 on Podium final a la Lliga Catalana de Canicross.
Així com a diferents podiums a Galicia, Alcoi, Tarragona, Sant Fruitos, Sant Llorenç Savall, Sabadell, Arenys de Munt, Saragossa, etc...
El que poca gent sabia era que durant tots aquest anys vas estar amb la maleida maleltia que et va anar minvant, la leishmania. Mai varem anar amb avió ni amb vaixell, perque mai vaig voler que estiguessis separada, ni en un lloc en mal estat.
Vas fer muntanyes, platges, boscos, camps...et vas escapar una i una altre vegada, perseguint cabiroles, senglars, conills...uff vaig cridar tants cops el teu nom, per trobar-te, però mai vaig desistir.
Vas venir amb mi, quan vaig fer un nou canvi en al meva vida, pero ja duies la malaltia accentuada, la insuficiencia d'orina, tot i així el temps va anar passant fins que la Eva em va ajudar i et va cuidar tot el que va poder, gracies !!, cada cop passejaves menys, cada cop tenies menys força. Tot i així en Roc sempre t'ha volgut veure inclús quan vas deixar de tenir el pelatge tant espectacular, quan vas deixar de correr, de jugar...però sempre movent la cua al veurem i veure'ns.
Lluna sempre tindré el dubte si havia d'injectar-te més o no, vaig valorar que no volia que tinguessis el cos ple de quimica, vas tenir els millors menjars, i tractaments cassolans que van ser eficaços, pero no he volgut que patissis més del compte.
Has marxat mentre t'acariciava suaument i et deia " ja esta petita , ja esta"...
DESCANSA EN PAU CAMPIONA , m'has donat coses que mai oblidaré.
PD: Com vas dir ahir Roc, la Lluna ha de descansar i anirà al mateix estel que l'avi Ferran, recorda-la si pots. Cuida els animals SEMPRE, sigui quin sigui el seu tamany, son amics, i tenen sentiments.
Aquest novembre hagués complert 12 anys, quasi deu anys amb ella, tenia dos anys quan es va rescatar d'una gossera de Sant Antoni de Vilamajor, només sortia d'una gabia dos caops al mes a passejar. El primer cop que la vaig veure va ser en una presentació de Pirena a la Vila Olimpica de Barcelona, a la platja, encara recordo quan desfilaven gossos per tal de ser adoptats, i vas pujar tú.
Ferma, amb uns colors preciosos, blancs, grisos i negres, amb un ull de cada color, un marró i un altre blau, ningú va voler adoptar-te, en Pep Parés (un anomenat defensor dels gossos i de la Pirena, deixem ho aqui...) va dir "aquesta gossa serviria per fer Canicross"...era el primer cop que escoltava aquest esport. Independentment d'això et volia, volia cuidar-te, volia donar-te una altre oportunitat, i així va ser.
Recordés quan varem començar a correr pèls camins de Sant Feliu de Codines? tú i jo, jo i tú, va ser una sintonia magica. El primer cop que vas competir a Sant Andreu de Llavaneres, et vas espantar i jo també, per la quantitat de gossos, trineus de rodes, però de cop i volta vas començar a correr i correr, varem arribar 4 arts, i a partir d'aqui varem començar amb l'idili del Canicross.
Aquell esport que ens va agradar tant i que tants problemes em va portar, vaig ser dels primers en pujar al podium amb la meva amiga, amg la meva companya de curses, amb tú, el primer en quiexar-se si no hi havia avituallaments per gossos, tot i així, vas estar en :
- Campionat d'Europa 2006 França. Sots campiona d'Europa en cat nordic.
- Campionat d'Europa 2007 Alemanya.
- Canicross d'Ostende (Belgica).
- Canicross Gap Bayard (França).
- Canicross L'Epine (França).
- 3 er Podium final a la Primera lliga Estatal de Canicross.
- 2 on Podium final a la Lliga Catalana de Canicross.
 |
| Europeu de França |
 |
| Europeu d'Alemanya |
 |
| A peu dels Alps |
 |
| Sempre equip |
 |
| Els podiums |
 |
| Malalta però lluitant contra tots, tu i jo |
Així com a diferents podiums a Galicia, Alcoi, Tarragona, Sant Fruitos, Sant Llorenç Savall, Sabadell, Arenys de Munt, Saragossa, etc...
El que poca gent sabia era que durant tots aquest anys vas estar amb la maleida maleltia que et va anar minvant, la leishmania. Mai varem anar amb avió ni amb vaixell, perque mai vaig voler que estiguessis separada, ni en un lloc en mal estat.
Vas fer muntanyes, platges, boscos, camps...et vas escapar una i una altre vegada, perseguint cabiroles, senglars, conills...uff vaig cridar tants cops el teu nom, per trobar-te, però mai vaig desistir.
 |
| Vas acceptar en Roc des de el primer dia |
Vas venir amb mi, quan vaig fer un nou canvi en al meva vida, pero ja duies la malaltia accentuada, la insuficiencia d'orina, tot i així el temps va anar passant fins que la Eva em va ajudar i et va cuidar tot el que va poder, gracies !!, cada cop passejaves menys, cada cop tenies menys força. Tot i així en Roc sempre t'ha volgut veure inclús quan vas deixar de tenir el pelatge tant espectacular, quan vas deixar de correr, de jugar...però sempre movent la cua al veurem i veure'ns.
Lluna sempre tindré el dubte si havia d'injectar-te més o no, vaig valorar que no volia que tinguessis el cos ple de quimica, vas tenir els millors menjars, i tractaments cassolans que van ser eficaços, pero no he volgut que patissis més del compte.
Has marxat mentre t'acariciava suaument i et deia " ja esta petita , ja esta"...
DESCANSA EN PAU CAMPIONA , m'has donat coses que mai oblidaré.
PD: Com vas dir ahir Roc, la Lluna ha de descansar i anirà al mateix estel que l'avi Ferran, recorda-la si pots. Cuida els animals SEMPRE, sigui quin sigui el seu tamany, son amics, i tenen sentiments.
 |
| Mai vas deixar de ser carinyosa, ni al final de tot... |
