6 de maig de 2014, ja hi ha una sentencia
Com bé saps Roc, aquest es el meu diari, per a tu...no haig
de manipular ni amaga rés, però hauràs de saber arribat el moment el perquè de
moltes coses, que han succeït i que succeiran.
Tal i com he relat en algun moment en aquest blog, després d’uns
anys d’estar amb la teva mare, de tenir-te a tú...i amb l’edat de 2 anys, vaig
decidir posar punt i final a la relació amb la teva mare, des de el meu punt de
vista era insostenible i no hi estava a gust. No es tracte que una persona
trenques la relació, es que ja estava deteriorada, i sincerament sempre he
buscat estar tranquil amb pau i si es possible ser feliç.
A partir d’aquí, vaig haver de marxar de casa, signar un
conveni que m’ha crucificat, però era el
millor per estar al teu costat, gran error el meu. Vaig viure quasi bé un any
en una casa, vella, sense condicionar i
sense poder tenir per a tú una simple habitació, tot i així li agrairé de per
vida al senyor Siscu de Moia. Poc a poc he intentat posar fonaments a la meva
relació amb la Maritza, i poc a poc introduir-la a la teva vida, juntament amb
la Sol.
Curiosament es va vulnera la meva intimitat, es va insultar
la meva persona per xarxes socials, insults a oïdes de comanaments del CME, s’ha
posat en dubte constantment la meva tasca com a pare (algun dia t’explicaré qui
era la negligent).
La Maritza em va proposar anar a viure a Alemanya, sense
hipoteques, i treballant per a ella, quasi bé una vida resolta oi? Però i tu? Quan
et veuria? Jo volia ser pare, i he volgut sempre estar amb tu, per tant la
decisió va ser ferma, no podia anar amb ella. Però ella sí ho va fer, ho va
deixar tot, i amb la seva filla de 15 anys va venir a una altre país, a una
altre cultura i sense treball, per mi...i per tú.
Des que la vas conèixer , juliol de 2012, ella i la seva
filla t’han estimat moltíssim, i em volgut que tots 4 tinguéssim caliu de família.
Al juny de 2013 la teva mare et va des escolaritzar de l’escola
pública de Moià, et va portar amb els teus avis i jo vaig poder dir ni fer rés,
sempre per no perjudicar-te, a més em van recomanar no denunciar els fets,
juliol i agost del mateix any la Maritza la Sol i jo, vàrem fixar el nostre
domicili a Castellar del Vallés, lloc on tenies i tens una habitació que es va
fer amb tot l’amor del món. No negaré que els inicis són difícils, per tots,
però ni tan sols ens van deixar construir-ho tranquil·lament. He hagut de fer
intercanvis amb la teva mare a comissaries del CME, el setembre de 2013,
avisant amb tot el temps que la llei marca i presentant una revisió de la sentencia
(presentada al jutjat amb temps) donat que jo canviava de domicili, la teva
mare em va denunciar tres vegades, una d’elles el mateix dia del teu
aniversari, del qual vaig poder gaudir unes hores de tu, després de suplicar a
la teva mare. No oblido que un dia, també avisant amb temps, la teva mare em va
enviar i es va presentar a la porta de casa meva amb la policia a les 01:00
hores de la matinada d’un dia entre setmana, i em va obligar a entregar-te a
ella en aquella franja horària.
El setembre de 2013, et van des escolaritzar i escolaritzar
en diferents centres escolars, crean una descol·locació per tu, moment en el
qual vaig haver de posar en coneixement de la policia.
Constantment he rebut mostres de despreci per part de la
teva mare, fins el punt de ni tan sols sortir ella mateixa a rebren’s quan et
portava a casa dels teus avis, t’han arribat ha deixar com un gosset quan em
veien arribar per tal d’evitar qualsevol salutació, (mai m’han faltat al
respecte ni els teus avís, ni el teu oncle el qual el tracte ha estat molt bò).
Podria escriure tantes coses que he hagut de viure durant
aquest temps, com per exemple fer-te “no agradar” els color marró i el negre,
com sembla que la teva mare et va dir al setembre de 2013...
Per altre banda he intentat i intento donar-te valors i
educació, coses que se de segur et serviran i desitjo que quan llegueixis això
ja estiguis ben encaminat, jo faré el possible. En moltes ocasions et semblaré
el dolent de la pel·licula, aquí no t’he pogut donar ni piscina, ni cosins per
jugar cada dia, ni comprar o donar-te tot allò que vulguis, ni vacances a la
platja (et ben juro que faig peripècies per tirar endavant)...però estar al teu
costat, jugar amb tu ufff es una passada.
Avui 7 de maig de 2014 ja hi ha una sentencia, no em deixen
veuret el mateix temps que disposa la
teva mare, però a més, haig de pagar una pensió de 300 euros mensuals, crec que
fa un any enrere la teva mare s’operava dels pits aproximadament són entre 6000
i 8000 euros, es va fent les seves extensions, que no son barates...Roc la teva
avia Isa netejava terres de genolls, i pagava un lloguer per un pis a
Barcelona, jo cobro 2000 euros...no tenim rés més, però et ben juro que faré el
que calgui per donar-te roba, i menjar. La Maritza es la meva dona, l’estimo i
m’ajuda. Però m’haig de valer per mi mateix per tirar endavant, sempre ho he
fet així, però ara amb aquesta sentencia, ho sento amb l’anima però no et puc
donar vacances, aquaris i distraccions que es compren amb diners...et donarem
amor, familia, valors que et serviran, i estaré al teu costat tot el que tu
vulguis.
Espero que quan llegeixis aquesta carta encara la yaya Isa
estigui viva, i t’explicara com se l’ha tractat a ella, com si fos una
estranya, la teva mare no volia ni que et deixes amb ella , abril de 2013...
Saps? Va haver un temps que vaig estimar a la teva mare, sí,
i fruit d’aquell amor vas néixer tu, però abans de dona s’ha de ser mare, i a
mi ja ningú em tornarà tot el temps que he perdut d’estar al teu costat. Sí!! M’he
negat a pagar rés a la teva mare, perquè et volia tenir el mateix temps que
ella, però ja veus la trist historia, ho sento Roc, però jo no oblidaré mai per
tot allò que la teva mare m’ha fet i hem fa passar.
De totes maneres la vida de vegades es recargolada, pot ser algun
dia, tot i que una jutgessa mal educada, una advocada que es va aprofitar de
mi, una advocada defensora que mai em va defensar, ni el maltractament
emocional que he rebut impediran que estigui amb tu, ni que renunci a tu.
...algún dia pregunta a la teva mare perquè?? Perquè tot
això? Perquè negar-me estar amb tu? Saps que ella el setembre de 2012, després
de signar aquell maleit conveni, em va dir que marxés a Alemanya que ella
cuidaria bé de tu, increïble...Roc , jo seguiré a la teva vida sempre, i tot i
que el sistema judicial no vulgui o ho vegi estrany, tens una altre família i t’estimen,
perquè et fas estimar, perquè ets dolç i bò...ah i mai has estat violent com la
teva mare ha arribat a dir, per deu.
Roc sigues feliç en aquesta vida, i sigues millor que jo si
pot ser, no et diré que jo no hagi comés errors, però sempre he tingut clar el
teu benestar per davant de tot.
Un peto valent...
El teu pare
