La mà més 1 FELICITATS princesa

 Avui es 31 de desembre de 2021, han passat tres dies del teu aniversari, i he pogut estar amb tu un parell d'hores, però avui, farem la festeta els tres plegats, com sempre fem. Al final es igual el dia, l'hora...són dates, i el més important es poder estar junts. Tindràs pastís, espelma, cava de nens (ús encanta), i sobre tot alegria.

Et felicito princesa, pels teus 6 anys, espero celebrar el màxim d'aniversaris plegats, i que no deixis mai de somriure com ho fas. Recordo el dia que vas néixer, com de complicat va ser tot, però tot va valer la pena, veure la teva carona al néixer, estar arrapada a mi , a la meva pell, i tenir aquest lligam que desitjo mai desaparegui, o si més no que duri el màxim de temps possible.

Pateixo tant amb tu, desitjo veure't, que juguis, que facis esport, que t'ho passis bé, senzillament que t'estimo moltíssim, que m'encanta l'alegria que desprens, que m'encanta quan em preguntes "com estas papa?" uff es superior. Em sap greu que també tu hagis viscut una separació, no era la meva intenció, peró així es la vida, espero que tant tu com el teu germà entengueu algun dia tot això. 

Aquest any mengem junts el raïm, aprofitem i celebrem el teu aniversari, desitjo que tinguem tots tres un millor any que aquest que hem passat. Et donc tots els petons del món princesa. 

NO ENS ATURA NINGÚ !! 6 anyets !!!

LA VIDA...

 I passen les setmanes i passen els mesos, i al cap i a la fí només desitjo trobar pau. Realment el dia que llegiu tot això i reflexioneu, pot ser acabareu dient: "el nostre pare estava bé del cap?" realment es turmentosa la vida tal qual la porto. Amb una feina que no em crec des de fa anys, si es una pena, però no hi congrego, passo el dia a dia com puc, i així subsistir, amb cap futur ni il·lusió, perquè es vergonyós les coses que he arribat a veure, i viure. Quasi bé als 49 anys visc sol, molts diran "millor sol que mal acompanyat", doncs no!! cert que he tingut persones que m'han estimat, i molt...però ho sento, vaig madurar, evolucionar, equivocar (soc humà), i quan vols reparar tot allò que vas fer malament, sembla que ja no hi ets a temps. Ús tinc a vosaltres dos...amb els inconvenients i situacions que ús toca viure i que intentem solventar, m'estimeu i ús estimo, i això es el que tinc, i no es poc...gracies.

Novament enganyat, i espatllat, sense reparació, per al moment, moment que pot ser hauria d'afrontar tot sol, i mica en mica aixecar cap. Sap greu quan tornés a tenir il·lusions i tornen a tirar terra pel mig. Imagineu, el setembre del 2021, m'havia de casar, wow, això va ser un pensament-decisió de fa molts mesos enrere, però segur? les mentides no tenen cabuda, jo vaig ser mentider i no porta en lloc, es dolent i fas mal, mai més tornaré a ser així. Es llavors quan intentés fer bé les coses, quan algú (no fisic) t'observa i xiuxiueja, ara et toca patir a tu, et toca navegar sol, et toca passar el que altres han passat per culpa teva. Ho assumeixo, però penso que vaig a prendre la lliço.

Estic sol, a Montornès del Vallés, un lloc lleig, però que em puc permetre pagar, tot sol, els somnis s'esvaeixen, i toca fer la travessa sol, amb vosaltres ROCENA, però tampoc amb custodia compartida, penós, recullo les trencadisses que de persones que no han sabut gestionar soles.

Seré breu perquè només et mereixes això, quan la mentida arriba, la desconfiança cap baixa ...marxa, i es difícil que torni. M'envaeix la pena de que surti la meva pitjor versió, quan em falten al respecte, quan no es sap calmar, es una tristor tan gran, tornar a començar...de nou.

Fa uns anys em preguntava, que es l'amor? definit amb una paraula..."bategar"...vaig dir en el seu moment, i bategar costa, perquè l'escut el tinc, a tothom li faig explicacions i lliçons, de no tancar-se, però i jo? sense adornar-me em vaig tancar fa temps, el Sergi ha creat unes necessitats, pors, i desconfiances, que no deixen veure més enllà, estic carregat de merda, i histories...i em costa, m'esta costant la vida en sortir-me'n. Cada cop reflexiono més, i soc conscient dels errors que he comés, però no tot ha estat culpa meva, " t'has d'estimar més" acaba dient una psicòloga de la Generalitat, a la qual porto mesos mentint, perquè soc jo qui no hi confia en ella, i ja no puc expressar ni explicar, trist.

Intento seguir motivat amb petits reptes esportius, sempre em queda això (de moment), penso en engegar la Marxa Nordica, ara que no puc estar al mar, i la Marxa Aquàtica esta aturada, no m'agrada passar fred.

Després de plorar, i anar de víctima, això m'han arribat a dir, penso estar alegre, positiu, i intentar remar amb força cap allà on vull anar, que es a trobar una pau interna per poder ser feliç.

Ús estimo.

CAMPIO DE CAMPIONS Marxa aquatica 2021

 Octubre de 2021,

Ara sí que ho puc dir, CAMPIÓ en totes les modalitats de Marxa Aquàtica; 200m binomi masculi, 800m binomi masculi, 50m rem solo i la nova disciplina Beach Trail en la distància de 3,5kms, a més podium en els campionats Nacionals Francesos duts a terme a la població de Hyeres (Sud de França).

Portava tot un any mentalitzant-me, visualitzant els errors comesos, i com seria el campionat de Catalunya 2021 de Marxa Aquatica, sí, soc competitiu al màxim i he estat visualitzant tot el que va passar al 2020, i el que volia que passes el 2021.

Poster reclam de la Marxa Aquàtica 2021...Siiii soc Jo!!

Sense rem propi i sense entrenar els 50m slalom intens que té aquesta modalitat, em proclamo campió només per un segon d' avantatge del David MARTIN (campió l'any passat), i a dos segons del meu mestre el SILVESTRE. Amb molta millor tècnica que l'any passat, i encara amb marge de millora, assoleixo la tant anisada medalla d'or.

Però cronològicament, la jornada va ser llarga i distreta, primer de tot als 800m en binomi masculí sortint com a favorits, es així, el SILVESTRE i jo, compenetrats i a bon ritme, i amb pocs competidors, els campions de l'any passat "ocasionals", no hi van ser presents. Amb un molt bon temps ens adjudiquem el primer lloc amb força marge, campions de 800 metres !!

En binomi marxant

Tot seguit tocaria la tanda dels 50m solo, aqui sempre hi ha competició i els temps són molt ajustats, em va tocar sortir al carril esquerre, per tant, el bò, tot s'ha de dir...sense tenir pala propia (me la deixa el meu company SILVESTRE), surto amb una tècnica molt més depurada que l'any anterior. Després de la participació de la resta de competidors, assoleixo la tan esperada medalla d'or a la categoria reina individual, per un segon de diferencia al segon, i dos al tercer. Un éxit total, i una gran alegria.

Campions en 200 i 800 en binomi maculi amb SILVESTRE

Campions en relleus

Campió de 50m !!!!!

Quedava la prova dels 200m binomi masculí, novament amb el meu company-mestre SILVESTRE, altre cop fem una ronda brutal i tornem a posar el crono en un temps que ningú es capaç d'apropar-se, tercera medalla d'or!!!

Per últim, i per primer cop es va fer el primer Open Vila de Creixell, competitiu, on hi havia dues proves, 200m individual a mà nua i relleus 50m a mà nua també i per equips. L'equip format per Elena, Cristina, Silvestre i jo varem quedar primers destacats en aquesta nova modalitat. Així doncs un fí de festa espectacular.

En dues setmanes, i a Salou va tenir lloc el I Aqua Beach Trail, amb dues modalitats, 3,5kms spring, i la més llarga de 7kms. Ambdues combinant mar (marxa aquàtica), i sortida de l'aigua i carrera pel camí de ronda de la localitat. Aquest fet i saber que al cap d'una setmana anavem amb la selecció catalana a competir, em va estressar moltíssim, i em va fer replantejar la cursa, i passar a la modalitat spring. Essent honests en aquesta categoria no hi havia un nivell alt, per tant no va ser difícil sortir i arribar el primer, Campió de Catalunya d'aquesta especialitat en spring, essent segon el meu company SILVESTRE. Particularment vaig escollir bé, perquè? evitar l'estres i una possible lesió d'ultima hora. Amb les meves princeses Ena i Isabel, presents va ser més xulo i ho vaig gaudir força. Però em refermo que no es una disciplina que em tregui la son, penso que no la tornaré a fer, prefereixo la marxa aquàtica i les seves variants o modalitats.

Campió Aqua Beach Trail Salou dist. 3,5kms

El 16 d'octubre la I Selecció Catalana de Marxa Aquàtica, era convidada als 6 Campionat du France, a la localitat de Hyeres, entre Marsella i Toulon. I si, vaig ser seleccionat i amb tot l'honor del món de portar els colors del meu esbojarrat país. Allí es on estan els marxadors més experimentats i on fa més anys que practiquen aquest esport, a banda de ser els inventors. La questio es que Italia i Alemanya també estaven convidats, però anem a pams, encara es molt jove aquest esport i no es del tot real els merits aconseguits, perque? perque no hi ha el nivell ni el nombre de participants que hauria d'haver. Tot i així Catalunya guanayava a Italia i a Alemanya encara se l'espera. El millor de tot es saber que amb un temps de 14 minuts i 46 segons Catalunya va ser la 4 absoluta de 95 equips. A títol individual, era el moment de demostrar, però no sempre s'esta al 100x100, així que en la modalitat de 400m, amb uns discrets 05 minuts i 58 segons, per davant dels italians, i 9é temps absolut, destacar que el meu amic SILVESTRE em guanyava per 10 segons, molt merescudament. 

Terç de Catalunya Hyeres (França) 2021

Ha servit per a molt, una experiència  enorme, i des d'avui ja preparant l'assalt del futur torneig del 6 nacions a Roses. 

Tocarà treballar molt si vull repetir els exits d'aquesta temporada, però...i perque no? si es vol es pot, tocarà especialitzar-se en modalitats concretes i donar-ho tot com sempre.

Per acabar l'entrada, gracies fills meus que heu estat dies i dies a platja amb mi.

50m lluitant contra la mar

En definitiva no podia demanar més, grandissima temporada, amb estres inclòs, ho reconec...la propera m'hi tornaré a deixar la vida, perquè així soc. Gracies altre cop a tots els que m'acompanyeu...i NO ENS ATURA NINGÚ !!!!!

Ens veiem a Roses 2022 !!!!

JA EN SON 12...FELICITATS !!!

Felicitats Valent !! el passat dilluns vas fer 12, i hem intentat tots que estiguessis content i feliç, començant per la iaia Isa, te germana, la tieta, la teva cosina, el tiet, la Isabel...i jo. 

Anys i anys per molt anys...

Regals que tú ja has demanat amb total consciencia, i fent una trobada familiar amb els que t'estimen. Per acabar un video que sabia que volies, un video especial, des de el primer dia fins avui, amb música que per a tú es especial, deú meu quina suada com em va costar fer-ho, però valia la pena. 12 anys, i penso que cada cop més estàs més centrat, comences a preguntar-te coses, i això es important, es el que desitjo, no vull una maquina d'estudiar, ni una persona buida per dins, et vull a tú! amb els valors que estàs adquirint, sensible, tendre, carinyós, trepa (de vegades), que siguis nen, perquè encara toca que ho siguis, et vull com estas essent, tenint visió de les coses, sense deixar de ser un nen, perque encara ho ets. 

Guapissím

Cada cop més grans

Xupitos dolços

Vull que t'espavilis tú sol, que te'n en surtis per tú mateix, jo sempre estaré al costat pel que calgui. M'agrada la relació que tens amb la teva germana, com ús estimeu, tot i que li facis la guitza, entra dintre de la normalitat. Penses en ella, i es important, gracies guapíssim. Encara has de fer el canvi, tot i així, estas en el camí, pot ser algun cop et va semblar que et deixava anar, mai, sempre he estat amb tot i mai m'he despreocupat de rés digui el que es digui. 

Espero que aquest any sigui un inici en tot, institut, esport, amics, familia...es un tomb que de mica en mica faràs, i que estarem tots , sempre al teu costat.

Som família !!

Segur que si estigués l'avi estaria feliç de veure´t, així...i et diria...t'estimo valent !!!

T'estimo.

51 CIMS...repte assolit!

 Fa sis anys des de el teu naixement Ena (2015), em vaig proposar un repte personal, pot ser absurd, pot ser no es gaire cosa, però per algú que es nou a la muntanya intentar aconseguir fer 50 cims, abans de complir els 50 anys d'edat (actualment 48 anys i al novembre cauen els 49), era tot un repte.

Aqui hi son tots !!!

Heu de pensar que faig muntanya juliol, agost, i poc més. No soc expert, no m'encordo, no en sé, però les fites sempre son bones. 

Aquest estiu a França, tres cims de més de 3000 metres, i finalment vaig a dreçar-me al pirineo  Aragonés, a fer la cresta del Bachimala, aquest ja el tenia (el gran Bachimala) però es tractava de fer la cresta des de el puerto de la pez. Anys enrere vaig voler-ho fer, però la por em va tirar enrere, i aquest cop es tractava de fer el màxim per un terreny molt i molt tècnic.

Finalment vaig fer la cresta caient-ne 6, i fent un sumatori de 51 cims, amb 48 anys d'edat. Realment van ser 8 hores d'alta muntanya, i sol, negligent ? SI!, però si no, com ho feia? la tornada va ser prou dura, baixant per torrents, però emocionant i amb poca aigua, menjant fruits secs, galetes, i platans.

Cim

L'últim de la cresta

La satisfacció va ser màxima, pot ser sembla una tonteria, però per a mi es una gran fita...si algún cop ús plantegeu una fita, un somni...perseguiu-lo fins aconseguir-lo, o si més no, intenteu-ho.

A partir d'ara, seguiran més reptes, pujar muntanyes de forma més tranquil·la o no...jajaja, de segur cauran Monteperdido i Aneto, i els de Sierra nevada...arribar als 100? i perque no...seria xulo, però sense cap pressió.

Gracies a les persones que han estat al meu costat en aquesta fita, cadascú sap amb quina mesura hi ha participat.

Sergi 51 cims !

MONTE PERDIDO EXTREM 2021...11anys després

 Monteperdido extrem...amb un any atípic per la pandèmia, em plantejo tornar a Pineta, preciosa vall, i intentar baixar el temps que vaig fer el 2010, de 13 hores 32 minuts. Amb 11 anys més, amb més cabories al cap, però amb més experiència, li poso tota l'atenció, ganes, i il·lusió del món.

No vaig anar sol, vaig anar acompanyat, i es per això que dono les gracies a que m'acompanyessin, i m'animessin a fer-ho, "merci"! 

Vaig contactar amb en Tomas, l'organitzador de la travessa, molt bona gent i després de repassar el trajecte i no perdre'm com va succeir 11 any enrere, em recorda diversos passos a tenir en compte, li pregunto si podria fer un 3000 ja que hi era per la zona , i em va respondre afirmativament, el Taillon!! Aquest fet el vaig tenir a la ment durant part de la travessa.

Pineta un dels meus llocs preferits, un gel i encara la pujada sense aturar-me, doncs tens en pocs kms  un veritable mur, tornar al balcón, arribar a Marbore i pujar al refugi de Tucarroya, pintoresc i bucòlic, alli hi era per segon cop a la meva vida...increïblement preciós. La pujada a la horquetta va ser dura però portable, fins el primer refugi francés...animar-me un cop rere un altre, em feia avançar sense cap anomalia, perfecte!

Tot va quadrar, la climatologia, la companyia, anava molt content la veritat, i quan estas seré i amb pau, et multipliques, i això va passar. Es una travessa on no tens rés d'avituallaments, això fa que hagis de portar més pes, tot i així, vaig gaudir, patir en algun tram, i sobretot em vaig aturar molts cops a fer fotografies, perquè tot era digne de capturar-ho. Mirar i remirar els paratges, un cop i un altre, no puc dir-vos que ho passes malament, sí, que un cop a Gavarnier la pujada al següent refugi em va posar a lloc i vaig parar un parell o tres de cops, a agafar aire.

El mervellós Circ du Gavarnier

Feliç de superar les "Escaletas"

Un cop a la brecha de Rolando, i complint la promesa feta al meu company Jordi CASTELLARNAU, ja tot era baixada o això em pensava i no va ser del tot així...passat el refugi de Goriz, pensava que estava tot fet i no...queda alguna pujada, i passos per a tenir en compte. Punta las olas, i una baixada per un GR endemoniat, que et deixa els genolls a lloc, però mirant el crono i veient que podia baixar de les 11 hores...impensable!!

Brecha de Rolando...una rambla

Finalment arribo a Pineta, donant-ho tot, com sempre que faig alguna cosa, 10 hores i 58 minuts segello el forfait al refugi, 11 anys després rebaixo en més de dues hores i mitja aquesta sensacional aventura.

El temps va ser assolellat, gris amb núvols, però mai em va ploure, penso que una bona aura em va cuidar, si arriba a ploure hagués estat fatal.

Ara ja havent passat setmanes, haig de dir que no vaig voler fer un cim de 3000, i reservar per donar tot el que podia, també penso que es podia rebaixar 20 minutets, no més, cadascú ha de ser conscient dels seus limits, però... i perque no?...jajaja, ja veurem torno a estar descentrat per tant, no seria el mateix, amb força cap i felicitat, tot rutlla.

Ara el moment ja ha passat, l'he gaudit, a esperar que tornin millors moments...

NO ENS ATURA NINGÚ

Cañón de Añisclo...sense paraules

Estiu 2021...una muntanya rusa-aragonesa

 Quant temps feia que no escrivia, i coses han passat per escriure per exposar, per recordar, algunes, perquè no tornin a succeir.

Juliol i part d'agost, aquestes han estat les vacances, havien de ser compartides, després sol, despres compartides, sol altre cop i finalment es van compartir, aquesta es la manera de descriure la meva vida. Si no si no si NO. A la feina, la psicòloga, el metge de capçelera inclús...les segones oportunitats no existeixen. Em sap greu claudicar i pensar que es així, perque m'agradaria que a mi em donessin una segona oportunitat si algun dia cal, o perque l'ésser humà o algunes persones ho mereixen. Però quan hi ha mentides de pel mig, malament..."una mentida, posa en dubte totes les veritats"...es una pena Isabel, pensava que eres la persona, però ensenyar per segona vegada que es o el significat de la paraula "parella", es esgotador, però ho vaig tornar a fer, explicar, mimar, protegir, estimar...però altre cop mentides, es clar, després jo mateix, perdo el cap, i pot ser tampoc acabo de fer les coses bé, però no es pot tolerar la falta de respecte, ja esta.

Una setmana al pirineo aragones i frances, i despres una altre més amb vosaltres Roc i Ena, a la vall del riu Isabena, semblava fet a mida...la Isabel va venir, i es va estar bé, fins el 07 d'agost de 2021, punt i final.

Si no fas net, tot continua igual, la desconfiança en la que m'he vist immers per culpa d'una persona que fa anys vaig conèixer i que aquest diari ha descrit tants cops, m'ha deixat ferit, espero que no de mort. No m'ha deixat coneixer a persones que probablement eren fascinants, i l'ocasió/oportunitat també s'ha perdut. Des de desembre de 2020, aquella persona a la qual tant i tant vaig estimar, ja té parella, i jo també tenia, això em va fer tancar definitivament la porta, la cicatriu, pero...cicatriu...queda, els records, dolents només.

El més important ha estat saber que estaveu bé i que heu gaudit, la felicitat amb la que ús veig, em segueix donant forces.

Riudoms - La Mola - Riudoms

 Primera cursa del 2021, post confinament!

Estava pensada per no anar sol, però...sol, de baixa, i no gaire fí, la historia de la meva vida. Més de 300 participants, fins a ultima hora no vaig decidir anar-hi, i tot i que pensava dormir dins el cotxe, la Helena de la marxa aquatica, em va convidar a casa seva...GRACIES HELENA. Realment em va ajudar a no pensar gaire més, veure gent que feia mig any que no veia, es motiu d'estar alegre i feliç!

Havia de ser una cursa per anar fent, no es el millor moment ni fisicament i menys mentalment, vaig sortir ben bé l'últim per circumstancies "made in Sergi". Amb el mp3, ja no porto mòbil, i a correr. El recorregut tenia certs llocs molt xulos, el parc eolic i la famosa mola, preciós, especial mencio a la Mare de deu d'en Roc, un puig amb una caseta clavada al ben mig, preciós!! sense obsesionar-me amb els temps, vaig anar passant avituallaments, parant el crono amb unes 5 hores i 47 minuts, el 15é de la general, entrada tocat, per variar, mig marejat i fent esforços titanics.

PD: ella va apareixer en dos punts, i a l'arribada, això em va deixar tocadot, es increible la gent lo poc conscient que es, despres d'insultar, trencar, agredir...i com no mentir...sembla que busco aquests patrons. Gracies Ciara per fer-me costat...i marxo cap cot. Merci 

ABRIL II...inici d'una nova etapa

 Escric aquesta entrada el 04 de maig de 2021,

Fa més de tres anys i mig que visc amb la meva mare, durant aquest temps no se que es lleure a un sofa, o caminar despullat per casa, primer perque no estic sol i evidentment perquè no es casa meva. La intenció no era anar a viure sol, era compartir, però no era la persona adequada, per tant, volia i desitjava la meva intimitat o el meu espai, compartit amb  els meus fills.

Març i abril ha servit per adonar-me de moltes coses, he oblidat al Sergi, i haig d'estimar-lo més. Vaig buscar pisos, on pogués gestionar els viatges per veure, recollir els meus filla, ja sabem que aqui ningú facilita rés, oi? menys de 700€ es molt difícil trobar rés, però ves per on...650€ tot inclòs, a Montornés del Vallés, un piset de tres habitacions on no si havia de fer rés, posar-hi els mobles i les ganes.

Montornés...no m'agrada, però es el que hi ha, no puc aspirar a rés més sol, i això pinta per llarg. Val a dir, que tinc la meva fidel amiga des de fa ja molts anys, la Serralada Litoral, i m'encanta, sempre em sorpren, així que l'idil·li continua.

Una mica més descansat si, amb espai, amb pocs diners...però ho gestiono jo mateix, vaig venir a aquest món sense res, he tingut duplex, cases grans, jardins, piscina...doncs ara soc aqui i faré d'aquest lloc la meva fortalesa. Que com es diu? ella li va posar nom...la meva princesa, aquesta no em falla...el pis es diu "Cargolet"...

BENVINGUTS AL CARGOLET

MESOS EN SILENCI...ABRIL I

 

         Aquest mes torna a ser un d'aquells per oblidar, torno a reviure situacions del passat, enganys, traïcions, crits, i el més penos...torno a demanar estima i carinyo. Es fotut quan s’ha de demanar això, pensava que el passat juliol de 2020, havia conegut a “la persona”, Isabel, bonica per fora i per dins, m’estimava, tractava bé. Per primer cop algú m’ajudava amb els nens, em facilitava la vida, per deu!! Però vaig veure certes coses, i missatges que no eren normals, i com sempre fa en Sergi, ho comenta, li donen una justificació i seguim...vaig tornara avisar, i mentre tant moments bons però sempre pensant que li passava alguna cosa, perquè aquella cara? Sabeu? Jo començava a ser feliç, a veure-ho, per primer cop.

      De vegades penso que segueixo pagant per errors del passat, ja esta bé no? Com amb la mare de la Ena, vaig tornar a posar tota la il·lusió del món, i les ganes, i molta passió en tot allò que tenia a veure amb ella i amb nosaltres. Ara amb llàgrimes als ulls me’n adono que un altre cop...no...persones que no han tancat portes, persones d’un nivell social alt, persones que has d’anar reclamant l’estima, malament. Ena, Roc...ens havíem de casar, sí, però ja d’inici era estrany, parlar i parlar de casar-se sense conviure, normal no es.

         Em torno a sentir traït, enganyant i penso que perquè jo altre cop? Tracto bé, cuido, no em mereixo alguna cosa bonica? Penso que si, i ja no vull meitats ni provar, o tot o res. Aquest cop no he arribat a autolesionar-me, ho vaig arribar a fer anys enrere, la bogeria es va agafar a mi, però he arribat a pensar que més val plegar veles i ja esta, ho sento nois, però mentalment ja no soc fort, vaig quedar molt tocat. He patit judicis, penúries, insults, agressions, dormir en cotxes...i ara, pensava que aquesta persona m’estimava, si, a la seva manera, amb una doble vida, amb la covardia, amb no tenir confiança per parlar, amb la mentida per davant i sobre tot creant nervis, no puc viure amb el cor en un puny, això no es vida, ni per a mi ni per a ningú...ho puc catalogar de calvari.

         Una persona que et diu que ets l’home de la seva vida, mai el tractés així, a crits, insults, agredint, i acabant trucant a la policia i anant d’urgencies a l’hospital. I a l’en dema, a denunciar tot el que ha succeït, la pena em mata, i torno a demanar ajut, a estar de baixa, a que la meva família sapigue que ha passat, i torno a morir per dins, un cop i un altre. Qui et menteix un cop ho torna fer o ho tornarà a fer, segur. Es tan decepcionant  donar-ho tot, i acabar així...altre cop, abans la versió original va ser l’alemany, ara el francès, quina gràcia de veritat.

         Isabel no m’ho esperava deies que la teva parella et tractava malament, que els últims anys no havíeu tingut sexe, que es ficava amb tú, que com a dona t’anul·lava...i jo? T’he estimat, cuidat, mimat...i al final he estat un rotllo d’estiu que vas allargar més del compte, el pitjor es que deies que m’estimaves i seguies mentint i creant nervis. No vull persones així al meu costat, no vull persones tòxiques. No tinc patrimoni, ni diners, rés...només el meu amor, i no et va valer, bon voyage.

     Tot i així...de tota experiéncia, inclús una de dolenta, se'n treu alguna cosa, des de juliol vaig tancar per sempre una porta que tenia oberta, senyal per poder coneixer a algú de forma més tranquil·la. La vida continua...amb molta decepció, però continua.

     Torno a fer públic un blog que es meu!! i que poso el que em rota, i a qui li molesti, que marxi...bon vent.