Quant temps feia que no escrivia, i coses han passat per escriure per exposar, per recordar, algunes, perquè no tornin a succeir.
Juliol i part d'agost, aquestes han estat les vacances, havien de ser compartides, després sol, despres compartides, sol altre cop i finalment es van compartir, aquesta es la manera de descriure la meva vida. Si no si no si NO. A la feina, la psicòloga, el metge de capçelera inclús...les segones oportunitats no existeixen. Em sap greu claudicar i pensar que es així, perque m'agradaria que a mi em donessin una segona oportunitat si algun dia cal, o perque l'ésser humà o algunes persones ho mereixen. Però quan hi ha mentides de pel mig, malament..."una mentida, posa en dubte totes les veritats"...es una pena Isabel, pensava que eres la persona, però ensenyar per segona vegada que es o el significat de la paraula "parella", es esgotador, però ho vaig tornar a fer, explicar, mimar, protegir, estimar...però altre cop mentides, es clar, després jo mateix, perdo el cap, i pot ser tampoc acabo de fer les coses bé, però no es pot tolerar la falta de respecte, ja esta.
Una setmana al pirineo aragones i frances, i despres una altre més amb vosaltres Roc i Ena, a la vall del riu Isabena, semblava fet a mida...la Isabel va venir, i es va estar bé, fins el 07 d'agost de 2021, punt i final.
Si no fas net, tot continua igual, la desconfiança en la que m'he vist immers per culpa d'una persona que fa anys vaig conèixer i que aquest diari ha descrit tants cops, m'ha deixat ferit, espero que no de mort. No m'ha deixat coneixer a persones que probablement eren fascinants, i l'ocasió/oportunitat també s'ha perdut. Des de desembre de 2020, aquella persona a la qual tant i tant vaig estimar, ja té parella, i jo també tenia, això em va fer tancar definitivament la porta, la cicatriu, pero...cicatriu...queda, els records, dolents només.
El més important ha estat saber que estaveu bé i que heu gaudit, la felicitat amb la que ús veig, em segueix donant forces.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada