dissabte, 31 de desembre del 2016

61 dies però demà serà diferent

Ara sí ultima entrada del 2016.

Moltes coses han passat aquest any, bones si es clar, però moltes de dolentes de nervis, de mals entesós, tot fins arribar a un punt critic, on de vegades les persones necessiten ajuda, doncs aquest es el meu cas. Algun dia ús ho explicaré més clarament Roc i Ena. Gracies a una persona que no descobriré el nom ni a que es dedica, Y.M, m'ha ajudat a moltes coses, de fet encara ho fa i li estic agrait. Moltes persones haurien de saber que tot té sol-lució o que simplement de vegades ens equivoquem al afrontar temes, problemes o situacions.

Tot té un peatge en aquesta vida, la meva situació m'ha portat a certes fobies o simplement a un nivell de nervis fora del comú o millor dit, a un niverll on jo mai abans havia arribat. He arribat a tenir parts del meu cos en carn viva, per gratar-me, perque? ni ideia però sembla ser que els nervis poden haver estat els culpables, seguint els consells que m'han dit i sobretot posant molt de part meva per voler sortir d'aquesta espirall gens bona, vaig pensar , després de provar amb algun que d'altre medicament, en dutxes d'aigua freda, porto 61 dies dutxant-me amb aigua freda, no tebia no, freda, i ha funcionat. Pot ser ha estat el anar buscant la pau de mica en mica, però de moment segueixo en ple desembre, bé demà gener, amb aigua freda.

61 són els dies que porto sense sortir a correr, sense motivació, ni fites esportives, ni competicions, ni entrenaments de qualitat, ni trails series, ni pel simple fet de gaudir del entorn o de la natura, no corro. Tinc por a correr, porto dies lluitant amb mi mateix per tornar a correr, a rodar, però tinc por de si la meva personalitat obsesiva em portarà a correr i pensar i tornar a pensar en coses passades o absurdes. Amb musica? no funciona de moment, són molts dies sense correr mai abans ho havia estat.
Molts cops penso que mai més tornaré a ser el d'abans, error, ja no soc el d'abans, soc Sergi, ara al 2016, i demà doncs seré en Sergi en el 2017, que vull dir amb això? no puc viure de records, hauria d'intentar oblidar, plantar, gaudir, sentir...que sé jo. No he deixat de fer esport, uns 5-6 dies a la setmana d'heliptica, sí, heliptica, patetic? pot ser sí, doncs m'ha permés posar-me al dia pel que fa a series o pel-licules, però si més no els pensaments no m'envaeixen i es un alivi, però segueixo dient que tinc por.

Observo muntanyes, curses, roba, corredors, de reull i em dic: " va sergini, surt ja, ara es el moment" però no arriba, realment es una merda sentir-se així. M'encantaria fer una altre cursa potent, i dedicar-li a ella, exclusivament a ella...cridar el seu nom quan el dolor sorgeixi, o quan el cansament vulgui abraçar-me, però soc conscient del que es necessita per estar a cert nivell. Els anys passen i tot costa més, sempre he tret pit de poder tenir una voluntat grandiosa , de ferro, unica, poderosa...doncs chof, no es així, si més no ja no hi és...o no amb aquella força que era capaç de moure-ho tot, torna, torna...i torna mil vegades més torna. Ja no em cal tenir un facebook i tenir tants contactes amb els quals els mostrava del que era capaç...sempre he volgut demostrar el meu fill, ara també a la meva filla , del que he pogut ser capaç, que si un vol ho aconsegueix, però encara no estic bé mentalment per poder aconseguir rés. Soc conscient que tinc una extraordinaria persona al meu costat, algú amb qui vatego dia a dia, amb qui pateixo i protegeixo (de vegades massa) cad adia per ella, i primer haig de fer que jo em senti bé per poder cuidar-la i fer-la feliç, i pugui dir allo de ... "valio la pena " en soc conscient que fins que no arribi aquell dia, el meu moment egoista esta a la cua, a l'espera...segueixo esperant.






Feliç 2017 Sergi, animat estigués tranquil que tot arriba...però vull ser feliç per fer-te feliç ñaña, la resta si ha d'arribar...arribara.

...espero que la propera entrada no sigui...101 dies, sense correr i amb aigua freda.

ANIMS

BENVINGUT EL TEU 1 er ANYET ENA

Aquesta es la ultima entrada del 2016 dedicada a tú petita, ja tens 1 anyet!!! i estas preciosa, espavilada, entremaliada, trempada i mil adjectius que podria dedicar-te.

Ja fa unes setmanes que comences a caminar i de mica en mica, s'oblida tot alló que l'any passat varem viure els tres, en aquests moments un any enrrere, estaves a la UCI, fora de perill però la teva mare estava encara molt debil, i no varem poder cel·lebrar la entrada d'any. Ara tot es diferent, un any de vida, i amb més tranquilitat que mai, deixarem enrrere l'any 2016 i els records dolents, i donarem la benvinguda al 2017 que de segur serà mooolt millor.


Un pastis exclusivament per a tú, el MIC, que tant t 'agrada, i amb tú la teva familia, el teu germa no es va voler perdre la festa, i va poder ser-hi, li la teva iaia que esta boja per tú.





Amb el teu amic de l'escola bressol de Tiana, en Pol, va ser amb tú en aquest dia tant especial.


Imatge del dia 28 de desembre de 2016, i com sempre amb un somriure.





De vegades ens costa molt valorar les coses o simplement pensem que som desgraciats, i no tenim en compte que hi ha gent que esta pitjor, persones que no poden cel·lebrar rés, o quan ho han de fer estan tot sols, avui puc dir que soc afortunat, tinc els meus, aqui alli i més enllà si cal dir-ho, però no estic sol i s'agraeix, i es una felicitat i un privilegi. Un any amb tú, vull que siguin molts i molts , i quan ja no pugui més, només vull saber que m'estimes, T' ESTIMO ENA.

Per cert, cada any triarem un lloc diferent on visitar i acomiadar l'any, aquest ha tocat RIPOLL, i veure el seu preciós monestir, quedarà en el record que vas vomitar tres cops, si tres , uffff, en fi, va valer la pena, repetirem.

F E L I C I T A T S i segueix pujant així de forta i valenta.

diumenge, 4 de desembre del 2016

11 MESOS...ja queda poc


Et regalo aquesta imatge, no es meva ho sento, però al veure-la m'ha recordat a tú, es com si ja et veiés corrents sota aquestes branques florides i jo darrere teu. M'agraden aquestes tonalitats, sempre que les veig em recordan a la meva petitona, la meva Ena.

Som a 4 de desembre de 2016 falten 24 dies per que facis l'anyet, uiiiis, es molt important, penso que el més important de tots els que farás, ahhh excepte el dia que trobis la persona que vulguis que t'acompanyi de per vida, per ell cada aniversari será important, psssst i per a mi també no ho dubtis mai.

Tens onze mesets i estas uf molt encostipada, amb petits virus, però no defalleixes, mous cadires, vols pujar per les escales, et cauen mocs, i no pares de romandre per un indret o un altre, siiiiii bellugat no paris, em queixaré ho sé, peró es el que toca i m'encata veure tot e lque fas.

Es impressionant com em reps quan arribo de la feina, o per les nits o els matins, tan fa l'hora, vens corrents a quatre grapes a buscar-me, i això em dona ganes de tot, gracies petitona.

Va que et curarem et curaras i a per l'anyet, t'estimo ets la meva vida.

petons

FELICITATS IRONFIX

Aquesta entrada va dedicada a una persona especial, que vaig coneixer treballant a Caldes de Montbui, el meu seguidor declarat IRONFIX.

No es algu de la infancia, ni de l'institut, ni un amic intim, simplement es un amic, un bon amic, i es troben a faltar ús ho asseguro, alguns es perden altres els deixem perdre, però en aquest cas sense tenir un fort lligam, es suficient per considerar-lo un bon amic i sobretot una gran persona, tú Marc. En aquests temps que corren es dificil trobar persones honestes, bones, però voldria destacar la teva noblesa, digne d'admirar, no només has estat sempre llegint a aquest "tarat", jo, sino que em compartit coses, suficients perque tinguis cabuda a la meva vida, i com no en aquest diari.

En Marc es una persoan treballadora, de vegades reservada, discreta, amb sentiments nobles joder una molt bona persona, tinc la sort de coneixer alguna més, però ets especial, i no per ser el meu seguidor fidel "IRONFIX", per més coses, et penso i això vol dir que d'alguna manera ets important per a mi, de vegades voldria ser més proper, més comunicatiu, però ja ho veus ni jo mateix em comunico amb mi mateix, així que en aquest aspecte em disculpo com he fet personalment algun cop.

Es admirable, l'he conegut realitzant reptes, iniciant projectes,  amb una voluntat remarcable, perque dic això? perque penso que tenir voluntat es important a la vida. En breu iniciaras un tram important en la teva vida, et cases, amb la dona que tú has escolllit, salvant entrebancs, maneres de ser, finalment el dia 10 de desembre ús casareu, ús demano i et demano a tú, em disculpis per no ser-hi, tinc diferents fronts ara mateix que no fan que estigui bé, però aquell dia estaré amb tú, pensant i desitjan-te que recorregueu auest camí junts, el máxim de temps junts, perque rés es etern, però si ho podem fer durar moltissim, fins la lluna i tornar no?

Gracies per animar-me quan ho he necessitat, ho valoro molt tot i que no ho expressi com hauria, m'agrada gaudir de la teva amistat Marc, simplement gracies per estar en moments en la meva vida, i gracies perque sempre dones una lliço de saber estar i sobretot la persona més noble que mai he conegut abans...va per tu amic meu!!

Ets gran IRONFIX, canvia el nom i posat....HOME LLOP, així et recordo jo !!



dimarts, 1 de novembre del 2016

CATTO I ISTTR

Les sensacions m embaeixen, estic a punt de comencar canvis, o etapes, de deixar que m ajudin, si es que ho necessito. Avui mirava un calaix de roba, era roba d esport, uns pantalons blaus d una marca hiper coneguda, porten amb mi vora uns 14 anys. Si em remonto a aquella epoca, jugava a futbol i realment mai havia tingut uns pantalons d atletisme, i menys un conjunt. Avui marxaran , esgarrapats, bruts de pintura, pero amb emocions, realment em va fer molta il-lusio terni-los, ja fa uns anys que si vull uns pantalons d esport , jo mateix els compro, pero em van sorprendre la veritat. Es bonic quan et sorprenen, quan et coneixen, quan et volen fer somriure o plorar, emocionar-te en definitiva, el meu pare era expert en sorprendre o en "tirar-te del cavall" com ell deia, ho va fer en algunes ocasions, touche alla on siguis. Sense remuntar-me tant enlla, per tant mes recent, recordo un regal d aniversari, increible, dic increible perque es viu!i no es un animal, ni una casa , ni un cotxe, res material, imatges! entrelligades amb gust, amb coneixement, amb ganes, per fer arribar i ho va aconseguir, cada cop que el miro elles salten, de dins, sense control, sense direccio, i nomes son imatges. Es bonic sorprendre a les persones, durant la meva vida ho he fet en nombroses ocasions, m agrada veure com reacciona la persona, mes quan es una persona que estimes, pero si ho pots fer sense dedicari un centim, ets un geni, com un cop em van dir. Ara, ja a punt de fer els 44 anys puc assegurar que els genis no existeixen, un dia pots ser un geni i un altre dia pots ser la persona mes detestable de la terra, pot ser el mes important es mantenir l esencia d un mateix, i com es fa aixo actualment, amb aquest temps? es dificil...pot ser he perdut la meva esencia, i els pilars que per a mi eren les meves passions, o s esvaixen lentament o simplement estant en un coma profund. Pot ser hauria de tornar a revisar el curt del "conejilope" (wow allo va ser un detall Albert, gracies), o  tornar a llegir "mi planta de naranja lima", sincerament penso que mai vaig acabar el llibre, o deixar-me portar, o construir o...simplement "VIURE ES PROVAR-HO INFINITES VEGADES", no ho se la veritat.

Per cert he posat diverses bandes de musica mentre escric, ara mateix sense ser d un film, sona Tajabone, d Ismael Lo, musica de Senegal, preciosa l armonica.

Fa dies que penso que podria comprar-me una guitarra, de segona ma, i sencillament tocar-la, sense anar a classes, limitar-me a moure els dits sense donar-lis ordres, nomes escoltar, penso que m agradaria, vora mar o a la muntanya o en un indret, oi? buscar pau i somriure, per altre banda inclus em vaig plantejar formar part d una colla castellera, emocionant! pero el que no em trec del cap (hi ha mes coses que no em puc treure del cap, pero pot ser sera el millor ) es pujar una muntanya molt alta, molt. Son fites asequibles, ja no somi-ho amb el matxu pitxu o l auroraboreal, o agafar el transiberia o visitar el cor d africa, ja no pots Sergi! no m ho diu ningu, m ho dic jo mateix, perque ? perue m haig de limitar a sobreviure que ja es molt. De vegades la emocio mes forta, la que et captiva de veritat, la tens molt a prop, en forma de persona, o en el simple moviment dels nuvols o del sol, i en nombroses ocasions no ens som conscients...hem de gaudir dels petits moments, tractar de recordar-los, es important recordar, els pensaments, els llocs, inclús la olor d´aquest llocs. Massa filosofia per avui, pero de vegades va molt be, transcriure els pensaments, les emocions, tambe de paraula amb persones que t escoltin, costa , pero n hi ha, jo no soc una d elles penso, perue dic aixo? actualment la meva autoestima no esta molt carregada, tot el contrari, es troba ferida, no penso que sigui una ferida de mort, tot te cura, nomes s ha de voler, costi el que costi i fent els sacrificis que calgui. Mai havia tingut problemes d autoestima pero inclús amb aixo, mai es tard. Em compraré la guitarra ah i en quan pugui un ordinador nou, per necessitat, no per renovar-lo.

Empatitzar. Basicament posar-se en el lloc de l´altre en un fet o succés, es una definició meva no pas de cap diccionari. Penso que es aquesta, doncs uff com ens costa als humans, la raça egoista per excel-léncia, deu sap que ho faig, per millorar personalment com a persona, de vegades un xic tard, peró ho faig.



No pots fer una pausa i després seguir relatant o esquitxant emocions, si més no jo no en ser, per tant, fins la propera.













10 mesos...i segueixes igual de preciosa

Avui es dia 01 de novembre de 2016, festiu, atipic, sense sortir de casa. Podria dir que l he passat rumiant, pero anem al gra, el passat dia 28 d octubre vas fer 10 mesos. Son 10 mesos imponents, tens molta vitalitat, ets moguda, i molt riallera. M encanta quan em mires i immediatament somrius, es màgic, m encantaria que en aquest sentit fossis com el teu germa, rialler, no ho has de perdre mai, el somriure. Saps? si somrius sera impossible que estiguis enfadada.

Se que en alguns moments no estic tot el temps que voldria estar amb tu, i no vull escriure sobre aixo, simplement vull que quedi constància que ja tens 10 mesos. Et mantens dreta, et fixes molt en les coses, i em pregunto com sera la teva veu, com sera un peto teu, una caricia, una abracada...dormir al teu costat quan tinguis malsons o estiguis malaltona, tant de bo ho pugui experimentar, veur equina cara posaras el dia que bufis les primeres espelmes, vull saber com sera la teva imaginacio, si tu ho vols jo t ensenyare, perque aixo es gratuit, no necessitem demanar ho a un banc, ni comprar-ho, simplement haurem d obrir la ment, deixar-nos portar, i el mon sera teu...imagina, somia, viu...amb plena felicitat.

ahhh i no ploris quan et treguin els mocs, algun dia t ho recordare, tremenda !

T estimo

El teu pare

dimarts, 18 d’octubre del 2016

9 mesos i...un fuet!

Altre escrit per a tú, la meva petitona, la meva princesa ... escric aquesta entrada però en breu faràs els 10 mesos, ja tens més de 9, i ets una meravella, moguda, embrutadissa, juganera i sobretot riallera.


En aquesta foto estaves llepant i també feies mossagadetes petites un bon tros de fuet, i es que quan tens ganes de descobrir tot és possible.






No em canso de mirar-te i em sembles preciosa, torno a repetir-te que ningú neix ensenyat i jo no he estat menys, nervis, neguits o tonteries que se'ns fiquen al cap pot ser no ens deixen estar a l'alçada, però ets la meva princesa agradi o no, t'he cuidat i ho seguiré fent, intentaré estar amb tú sempre que pugui, i si algun dia no es així no dubtis del meu amor. Amunt els 9 mesos  Enaaaaaa





GIRONA TRAIL SERIES. KO !

Girona Trail Series


Serveixi aquesta entrada per descriure una miqueta més el meu estat, una de les coses que més m'ha agradat, córrer. Vaig voler fer aquests Trails de 4 curses, en les quals puntuaven les tres millors, i en data d'aquesta entrada, n'he fet dues...el més sorprenent es que en la segona cursa vaig quedar el 5é de la general, primer de la meva categoria, en definitiva tant fa en quin lloc, però per a mi va ser bonic rebre un trofeig, sí senyor era per a mi.


Amb samarreta de DIEDRE com els vells temps !


Bé doncs encara quedo parat per la posició , actualment tercer de la general i a manca de dues proves, podria arribar a segon. porto mesos meditant que faig, la cursa es el proper novembre a finals, quasi als voltants del meu aniversari (44 anys), però geni i figura, no hi aniré. Perquè ?? considero que si ha d'estar amb ganes, motivat, il·lusionat, i això fa temps que ha desaparegut. Els entrenaments em limito a fer una hora, o una miqueta de desnivell o inclús series, però això no porta a rés.

 

Estava la meva princesa, tú , Ena...i la teva mare. Tot i així quedarà en el record, passen lesetmanes i els mesos i no em noto amb forces, em trobo cansadot, i carregat de cames, bé, haig de confessar que fa...mmmmmmm...exceptuant una descarrega de 5 minuts d'un osteòpata que em mirava una altre cosa, fa uns 4 anys que no em faig massatges jajajaaja. No es excusa, no, simplement la cosa no pita, el cuc de córrer no ha aparegut, segurament es una pena. En algun moment vaig pensar en programar-me com abans algunes curses, però no ens enganyem, o mi llor dit a qui vull enganyar? a mi? doncs no...torno a retirar-me d'aquesta empresa, no por "todo lo alto", perquè mai he estat rés, però em divertia i eren aventures, ara no es cap d'aquestes coses.

El dia que feu esport de competició, Roc , Ena, agafeu-vos les coses amb ganes , seriosament, gaudiu si això desapareix, no passa rés una etapa s'haurà fos, però mentrestant passeu-vos ho bé.Valoreu si val la pena o no...gran reflexió.

No passa rés supertramp, no ploris ko trail series. Fins aviat.

dimarts, 27 de setembre del 2016

JA EN TENS ...7 !!!!!!!

El passat 13 de setembre vas fer 7 anys !!! el meu princep es fa gran, sí, et fasgran ja comences a raonar, a no entendre segons quines coses, a rebre confesions, a creixer en definitiva...et van caient les dents, i tot es fruit que vas creixent. Encara recordo quan et ficaves les coses a la boca, trens , ninots, joguines...ara, es una altre etapa, però no perdis el teu somriure mai, i sobretot segueix així essent bó.

Bé aquest any ja amb 7 anys, i després de coneixer un dels secrets del teu pare, el pallasso Fito va tornar a visitar-te, i tu veies com em disfressava...una pena , però rés es etern Roc, oi?






 
 
    

7 anys!!!! ara amb la teva germana Ena

Bé, espero que ho hagis passat genial, però realment el que has de gaudir són tots els dies de l'any un per un, no puc marcar dates, ja fa quatre anys, perqué em toca celebrar-ho a destemps, però això no ens aturarà mai, veritat?

Aquest any has fet moltes coses, i moltes d'elles relacionades amb la natura...com per exemple el mateix dia que feiem el teu aniversari en familia, varem anar a veure com alliberaven tortugues a la platja del Prat del Llobregat...al CRAM, i alli varem ser-hi. Recorda aquests moments valdra la pena per a tú, ar ai més endavant. No oblidis que t'estimo molt...i m'encanta saber com ets amb la teva germana, gracies Roc.



La Lluna, alliberada després de 10 anys , la vas veure quan tenies 2 anys !!!! i ara lliure !!!!!
 

dimecres, 31 d’agost del 2016

QUAN LA POR VA A LA MUNTANYA

Quatre entrades en un dia, vaja, feia molt temps d aixo, i segurament podria escriure mes, pero sincerament no es lo meu, que es lo meu?

Estiu del 2016, concretament juliol-agost, ja no hi ha neu a les muntanyes i persegueixo una utopia, arribar a fer 50 cims de mes de 3000 metres, abans de fer els 51 anys d edat, en tinc 43 i porto 15 pics.

Aquest estiu han caigut: El Gran Bachimala, Aguja de pondiellos, Garmo negro i Algas Norte.

un xic tocat pero, a 3177 metres Gran Bachimala

Cresta del Gran Bachimala...pendent de fer-la tota?




Realment veig que tinc problemes a l hora de seguir el gps, aixo fa que les meves ascensions mai siguin normals, son un desgast continu, pero com sempre he dit, son les ganes i la voluntat, pero de vegades he caigut amb la negligencia.

Por...perill, negligencia! Valle de Tena agost 2016, despres d assolir el Gran Bachimala em disposo a fer 4 pics mes, argualas, algas norte, algas sur i garmo negro. Ves per on, apareixo a tocar dels pics del infern, ruta equivocada, la meva rebequeria em fa rectificar pel dret sense ser conscient del que m esperava, un pas per anar encordat entre una esquerda que feia por.





aguja de pondellios 




sota d aquests blocs de gel vaig perdre els bastons

Vaig baixar per on no tocava, vaig perdr eels bastons, i vaig haver de desfer-me de la motxil.la, que va rodar mes de 40 metres de caiguda fins reventar. Per primer cop veia que l havia "cagat", que no acabaria be, vaig intentar no estar nervios, les mans , espatlles, i bracos em feien mal, de fer les subjeccions. Era un vertical esfreidor, sento molt els nervis que t he pogut crear de debo. graciesa deu despres de cridar i cridar, una persona , un jove, em va guiar des de la seva posicio, fins que vaig poder baixar d aquell balco, gracies. Sense la bossa, sense pals, sense menjar ni beure, vaig voler pujar i pujar fins assolir 3 dels 4 pics de mes de 3000 metres.

Mai feu aixo, perque es pura negligenica, a partir d ara un pic per sortida, pero sobretot estudiar be la ruta, portar menjar i comprar uns nous bastons. Per cert la baixada va ser correns, com de costum, les cames encara responen, be valentes !

pics de l infern...quedan pendents !

Garmo negro...fet

cami fins arribar al Algas nord

el tercer...l Algas nord

val la pena, suspir de llibertat

 Hi tornare...amb mes seny perque les dues ultimes sortides, les d aquest any he patit sobretot per tu Ena, m ha envait un sentiment molt estrany, de perdua...ha estat un fre tot plegat. Cap i mes cap, pero m agrada el sentiment i la lluita contra tot quan estic a punt d assolir un cim, es precios.

Gracies per haver-me deixat fer aquest pics...tot i que sigui el diari per ells dos...






ROCENA...FITO I D ALTRES CONFESIONS

30 d agost de 2016

Avui m has descobert Roc, si, el pallasso que t ha acompanyat els ultims 4 anys...jo ! t has quedat parat, alegre, sorpres, un xic trist...pero n opateix fill meu, el teu pallasso mai marxara. D aqui 14 dies tornara en Fito, com aquests ultims anys, ara hi ha una altre personeta que tambe voldra gaudir d ell, m ajudaras?

ROCENA...els meus fills, us estimeu tant, i aixo em fa bullir de felicitat, gracies als dos, sou riellers i tot i que la teva germana et veu poquet, te l estimes tant, i gual que ella a tu, pero pensa que ella et necessitara molt al principi, al seu "tete".

estimeu-vos,confidents,amics...germans!!






em feu sentir ...ufff




Roc estas veient canvis, comences a adonar-te de coses, a raonar mes, sento molt no ser perfecte, simplement intento fer les coses el millor que se, pero el que odio son les mentides i les injusticies.
Encara em moro de pena cada cop que acabes de passar els dies amb mi, s acaba l estiu i tornem al regim de visites que toca, es injust, no he estat mal pare, per aixo la meva pena segueix. Intento ajudar-te amb tot el que t enssenyo, exigent? pot ser si, pero es que sino no aniras be, viure amb poques normes o sense no es bo, ni viure amb insults, ni que et facin la guitza, o amb nervis. Seguire lluitant per paliar-ho tot, i no es la meva versio, l escola es tambe una versio dels fets. Segueixo lidiant aquest 2016 amb una finalitzacio de l embargament, amb pagament de costes i interesos, i a sobre aguantant trucades desestabillitzadores de persones que no son conscients que ...SOC EL TEU PARE, i que no soc mal pare. El victimista torna a fer gal·la de ...

Comences a raonar, a dir-me que parli per arreglar les coses, m agrada que siguis aixi, pero si algun dia ets president, com em vas dir (agost de 2016), fes el que prometis ehh.

Em vist les teves primeres olimpiades junts !!! les de Rio de Janeiro, nomes desitjo que no soguin les ultimes, que et segueixi agradant l esport i gaudeixis.

Cau juliol del 2016 Tiana, primers campaments al Bergueda, molt be Roc !! ets valent, curios que sempre coincideixi quan estas amb mi, o la majoria, pero el que vull es que tinguis bones experiencies, i el mes important tens el teu foular !!! negre i vermell, endavant Roc trepitja fort.





ho has aconseguit...veus ?

Aquest estiu del 2016, han passat moltes coses...faras set anys, el primer aniversari amb la teva germana, es emocionant i m emocionare amb vosaltres, amb els dos!! perque sou els meus fills i e dia que llegiu aixo us adonareu del que teniu, us teniu a vosaltres!! us estimo.







a riure s ha dit


El vostre primer estiu ...2016


TRAIL SERIES GIRONA...I TRAIL DEL CADI 2016

Lluny del estat de forma que vaig arribar a tenir, he volgut fer les Trails Series de Girona, curses de 20 a 40 km. Per primera vegada, i estant a l arribada la meva filla, faig un podium inesperat, 5e a la general i primer de la meva categoria, en la segona de les tres curses que puntuen.

Durant la primera vaig quedar el 15 o 17 no recordo be, i en aquesta segona, amb un xic mes d entreno i patint molt, 5e. Amb menys pes per una especie de dieta que duc a terme, i amb ganes tot es pot aconseguir, aixi doncs vaig tercer, a l espera de l ultima prova el mes de novembre.

Pero novament em sento amb un sot, he tornat a perdre les ganes de correr, es curios com ve i marxa el "cuc" de correr, pot ser al fer la trail del cadi, em va fer obrir els ulls ..."ja no puc fer el que feia abans", s ha de ser realista, i de vegades ser realista es doloros, tinc una sensacio de voler, d anar, de viure novament una aventura, pero en Sergi encara no esta be...no, no ho estic i aixi no puc engegar aquesta empresa. Per tant, esperare a que torni...la motivacio, el cuc, les ganes, l empenta...no ho se, pot ser hom simplement el que ha de fe res viure i gaudir, pero haurieu de saber que la meva passio va ser l esport, correr, competir o simplement viure aventures, sentir-me lliure. Penso que les passions mai desapareixen, per tant...esperare.

El proper novembre just en el meu anivesari penjare imatges, resultats, siguin els que siguin, es una promesa. Supertramp !

8 mesos ... i tu !

Hola Ena, princesa meva.

Des de el mes de marc que no escrivia res, de vegades un s endinsa en un espirall de pensaments, de situacions, de perdues de temps...de tota manera aqui estic. Aquesta entrada es per a tu, nomes per a tu.

Has superat el mig any, abans d ahir vas fer 8 mesos, uf, ara, avui, aqui queda escrit..."ets tant bonica", em mires i noto una sintonia, primer deixam que et faci una confesio: em costava i em costa, un nedo, pero ja estas creixent, i no saps el que t espera, penso pintar-te els dies grisos, enssenyar-te el mon, la natura, fer de les teves pors monstres de paper que facilment t en puguis desfer, i el que et costi estare jo al teu costat i el transformarem en una simple paperina.

Rius !!!!! i m encanta, em desfaig, i novament em disculpo si em poso nervios, si de vegades no se actuar, no soc un pare perfecte, nomes vull cuidar-te tenir-te sempre, sempre que pugui i fins quan pugui o fins quan tu vulguis al meu costat...saps? jo penso que tot te un final, i el dia que ens haguem de separar que sigui perque ja el meu cos sigui vell i espatllat, pero a propet teu, no et molestare nomes deixam que sigui al teu costat, igual que vas estar al neixer enganxada a mi, lliscant per la meva pell, notant el meu bateg, accelerat per la por...pero tambe per la emocio de tenir-te en el meu pit.





Lluny pot quedar el patiment del dia que vas neixer, pero no oblido, la meva ira encara es remou per dins, tindras caracter, tindras forca, temperament, pero no tinguis ira, prefereixo quedarme-la jo, i que ni tan sols arribis a coneixer-la. No siguis nerviosa, ja me ls quedare jo tambe, observa-ho tot, perque tot te una logica, gaudeix de fer coses, de tenir experiencies...no oblidis mai que jo voldre acompanyar-te en totes elles, fins on ja no calgui, pero tot i que jo no hi sigui...et seguire protegint, la meva energia estara amb tu, sempre.

Aviat tindras un pallasso, despres un pare noel, podre ser un follet...pero sempre sere el teu "papa", seguire pujant muntanyes per a tu, i que algun dia et sentis orgullosa del teu pare, i em recordis.

T estimo...

vine amb mi



intrepida i riallera

T esperen tantes coses princesa, no t oblidis mai de mi, si us plau...repetidament t estimo !!!!