Ara sí ultima entrada del 2016.
Moltes coses han passat aquest any, bones si es clar, però moltes de dolentes de nervis, de mals entesós, tot fins arribar a un punt critic, on de vegades les persones necessiten ajuda, doncs aquest es el meu cas. Algun dia ús ho explicaré més clarament Roc i Ena. Gracies a una persona que no descobriré el nom ni a que es dedica, Y.M, m'ha ajudat a moltes coses, de fet encara ho fa i li estic agrait. Moltes persones haurien de saber que tot té sol-lució o que simplement de vegades ens equivoquem al afrontar temes, problemes o situacions.
Tot té un peatge en aquesta vida, la meva situació m'ha portat a certes fobies o simplement a un nivell de nervis fora del comú o millor dit, a un niverll on jo mai abans havia arribat. He arribat a tenir parts del meu cos en carn viva, per gratar-me, perque? ni ideia però sembla ser que els nervis poden haver estat els culpables, seguint els consells que m'han dit i sobretot posant molt de part meva per voler sortir d'aquesta espirall gens bona, vaig pensar , després de provar amb algun que d'altre medicament, en dutxes d'aigua freda, porto 61 dies dutxant-me amb aigua freda, no tebia no, freda, i ha funcionat. Pot ser ha estat el anar buscant la pau de mica en mica, però de moment segueixo en ple desembre, bé demà gener, amb aigua freda.
61 són els dies que porto sense sortir a correr, sense motivació, ni fites esportives, ni competicions, ni entrenaments de qualitat, ni trails series, ni pel simple fet de gaudir del entorn o de la natura, no corro. Tinc por a correr, porto dies lluitant amb mi mateix per tornar a correr, a rodar, però tinc por de si la meva personalitat obsesiva em portarà a correr i pensar i tornar a pensar en coses passades o absurdes. Amb musica? no funciona de moment, són molts dies sense correr mai abans ho havia estat.
Molts cops penso que mai més tornaré a ser el d'abans, error, ja no soc el d'abans, soc Sergi, ara al 2016, i demà doncs seré en Sergi en el 2017, que vull dir amb això? no puc viure de records, hauria d'intentar oblidar, plantar, gaudir, sentir...que sé jo. No he deixat de fer esport, uns 5-6 dies a la setmana d'heliptica, sí, heliptica, patetic? pot ser sí, doncs m'ha permés posar-me al dia pel que fa a series o pel-licules, però si més no els pensaments no m'envaeixen i es un alivi, però segueixo dient que tinc por.
Observo muntanyes, curses, roba, corredors, de reull i em dic: " va sergini, surt ja, ara es el moment" però no arriba, realment es una merda sentir-se així. M'encantaria fer una altre cursa potent, i dedicar-li a ella, exclusivament a ella...cridar el seu nom quan el dolor sorgeixi, o quan el cansament vulgui abraçar-me, però soc conscient del que es necessita per estar a cert nivell. Els anys passen i tot costa més, sempre he tret pit de poder tenir una voluntat grandiosa , de ferro, unica, poderosa...doncs chof, no es així, si més no ja no hi és...o no amb aquella força que era capaç de moure-ho tot, torna, torna...i torna mil vegades més torna. Ja no em cal tenir un facebook i tenir tants contactes amb els quals els mostrava del que era capaç...sempre he volgut demostrar el meu fill, ara també a la meva filla , del que he pogut ser capaç, que si un vol ho aconsegueix, però encara no estic bé mentalment per poder aconseguir rés. Soc conscient que tinc una extraordinaria persona al meu costat, algú amb qui vatego dia a dia, amb qui pateixo i protegeixo (de vegades massa) cad adia per ella, i primer haig de fer que jo em senti bé per poder cuidar-la i fer-la feliç, i pugui dir allo de ... "valio la pena " en soc conscient que fins que no arribi aquell dia, el meu moment egoista esta a la cua, a l'espera...segueixo esperant.
Feliç 2017 Sergi, animat estigués tranquil que tot arriba...però vull ser feliç per fer-te feliç ñaña, la resta si ha d'arribar...arribara.
...espero que la propera entrada no sigui...101 dies, sense correr i amb aigua freda.
ANIMS
Moltes coses han passat aquest any, bones si es clar, però moltes de dolentes de nervis, de mals entesós, tot fins arribar a un punt critic, on de vegades les persones necessiten ajuda, doncs aquest es el meu cas. Algun dia ús ho explicaré més clarament Roc i Ena. Gracies a una persona que no descobriré el nom ni a que es dedica, Y.M, m'ha ajudat a moltes coses, de fet encara ho fa i li estic agrait. Moltes persones haurien de saber que tot té sol-lució o que simplement de vegades ens equivoquem al afrontar temes, problemes o situacions.
Tot té un peatge en aquesta vida, la meva situació m'ha portat a certes fobies o simplement a un nivell de nervis fora del comú o millor dit, a un niverll on jo mai abans havia arribat. He arribat a tenir parts del meu cos en carn viva, per gratar-me, perque? ni ideia però sembla ser que els nervis poden haver estat els culpables, seguint els consells que m'han dit i sobretot posant molt de part meva per voler sortir d'aquesta espirall gens bona, vaig pensar , després de provar amb algun que d'altre medicament, en dutxes d'aigua freda, porto 61 dies dutxant-me amb aigua freda, no tebia no, freda, i ha funcionat. Pot ser ha estat el anar buscant la pau de mica en mica, però de moment segueixo en ple desembre, bé demà gener, amb aigua freda.
61 són els dies que porto sense sortir a correr, sense motivació, ni fites esportives, ni competicions, ni entrenaments de qualitat, ni trails series, ni pel simple fet de gaudir del entorn o de la natura, no corro. Tinc por a correr, porto dies lluitant amb mi mateix per tornar a correr, a rodar, però tinc por de si la meva personalitat obsesiva em portarà a correr i pensar i tornar a pensar en coses passades o absurdes. Amb musica? no funciona de moment, són molts dies sense correr mai abans ho havia estat.
Molts cops penso que mai més tornaré a ser el d'abans, error, ja no soc el d'abans, soc Sergi, ara al 2016, i demà doncs seré en Sergi en el 2017, que vull dir amb això? no puc viure de records, hauria d'intentar oblidar, plantar, gaudir, sentir...que sé jo. No he deixat de fer esport, uns 5-6 dies a la setmana d'heliptica, sí, heliptica, patetic? pot ser sí, doncs m'ha permés posar-me al dia pel que fa a series o pel-licules, però si més no els pensaments no m'envaeixen i es un alivi, però segueixo dient que tinc por.
Observo muntanyes, curses, roba, corredors, de reull i em dic: " va sergini, surt ja, ara es el moment" però no arriba, realment es una merda sentir-se així. M'encantaria fer una altre cursa potent, i dedicar-li a ella, exclusivament a ella...cridar el seu nom quan el dolor sorgeixi, o quan el cansament vulgui abraçar-me, però soc conscient del que es necessita per estar a cert nivell. Els anys passen i tot costa més, sempre he tret pit de poder tenir una voluntat grandiosa , de ferro, unica, poderosa...doncs chof, no es així, si més no ja no hi és...o no amb aquella força que era capaç de moure-ho tot, torna, torna...i torna mil vegades més torna. Ja no em cal tenir un facebook i tenir tants contactes amb els quals els mostrava del que era capaç...sempre he volgut demostrar el meu fill, ara també a la meva filla , del que he pogut ser capaç, que si un vol ho aconsegueix, però encara no estic bé mentalment per poder aconseguir rés. Soc conscient que tinc una extraordinaria persona al meu costat, algú amb qui vatego dia a dia, amb qui pateixo i protegeixo (de vegades massa) cad adia per ella, i primer haig de fer que jo em senti bé per poder cuidar-la i fer-la feliç, i pugui dir allo de ... "valio la pena " en soc conscient que fins que no arribi aquell dia, el meu moment egoista esta a la cua, a l'espera...segueixo esperant.
Feliç 2017 Sergi, animat estigués tranquil que tot arriba...però vull ser feliç per fer-te feliç ñaña, la resta si ha d'arribar...arribara.
...espero que la propera entrada no sigui...101 dies, sense correr i amb aigua freda.
ANIMS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada