ISABEL HUERTAS LOPEZ

 Isabel Huertas López, para servile a usted y a dios...aquesta era la seva frase, de fet n'hi ha moltes que la podien descriure, situacions on ella s'expressava de forma espontania.

Dos anys sense escriure i ara em torna aquella necessitat que va fer que tinguessim ti u ijo aquella complicitat, aquell "ara t'explicaré una cosa, a veure que et sembla", aquella eloquencia al escriure, aquella manera d'evadir-me una i altre vegada, aquella manera d'estimar el que feia, d'animar-me, perque en definitiva si no ho fa un mateix, qui ho ha de fer, les persones van i venen, pero jo persisteixo en mí mateix, donant-me anims o llençant tota la merda possible sobre mí mateix.

Dit això, Isabel Huertas López, la mare que em va parir, ens vas abandonar el 12 de juny de 2023, quin any deu meu el mes desastros de la meva vida, sense dubte, la meva germana i jo varem ser testimonis de com t'anaves apagant, i era dificil perque una llum tan potent com la teva, que irradiava alegria, s'estava fonent.

La meva mare mai va ser la mateixa des que el meu pare la va deixar i va marxar de casa, sense dir mai rés, sense una explicació, això, a ella la va matar en vida, no ho va entendre o pot ser sí, i mai ens va dir que va passar. Estic convençut que van passar coses, i que d'alguna manera, hi ha "secrets" que se'ls ha endut per sempre, un el sé...el secret de la salsa de tomaquet, jajaja, sí em permeto fer broma perque ella era de la broma, perque el meu somriure ve d'ella, així com moltes d'altres coses.

Quina sort varem tenir que una dona experta en netejar, una professional del ram, fos la nostre mare, ja tinc 51 anys, i no soc ni tinc més que ella, t'agraeixo tot el que has fet. La meva vida, la meva passió es fer esport, fins arribar a estar fos, m'encanta si, pero ssense ella, sense assenyalar-me cada nit perque fes el meu gimnás per corregir els peus, no hagués estat rés. Primer amb els peus, després la trancadissa del braç, sempre hi va ser, "em vas transmetre perseveráncia i voluntat", ostres no saps com ho vas fer, injectat per vena, fins a dia d'avui...bé avui, ja no sé, m'han passat tantes coses que estic deixant de banda coses que eren la meva esséncia, però per poc que pugi, et prometo seguir treballant. Quan vaig tenir la lesió greu de futbol, als 18, molta gent deixa l'esport de competició, o sencillament ja no pot practicar-ne, lluny d'això cada dia multiplicava els meus esforços per recuperar, hores a rehabilitació, hores a la platja i hores tancat a la meva habitació a fosques, plorant de dolor mentre m'excercitava, i tú...entraves per veure com estava i em deies "tete, cal això?", sí !! sí calia mama, perque em vaig multiplicar i vaig viure una vida esportiva que sempre recordaré, fins a dia d'avui, tú en vas ser la culpable, o millor dit, el meu motor. Ara el motor, ja falla, esta vell i només vol ser un mirall per a qui en vulgui aprendre, pot ser els meus fills, o no...estaré sempre disposat a tornar-lo a engegar, si aquest ha de ser el motiu o el fet, per a poder motivar-los, a ells.

La persona que mai m'ha enganyat, TÚ, cap mentida, cap mala cara, sempre alegre quan em veies, quin buit sento mama, sabía que arribaria pero no que seria així. Al 2018...encara empasso saliba, era quasi una operació a vida o mort, i valenta tú, t'en vas sortir. Un tumor de pancrees que havia conviscut amb tú, molts anys i que ja tenia el tamany del meu puny. Ens has regalat 5 anys, només em dol saber que podies haver tingut una vida més bonica, em refereixo a l'últim tram. Pot ser no et vas deixar cuidar gaire en els últims temps, això es el que fa mal. Tinc tants moments mama al cap, perdona'm, perdona el que et vaig fer passar l'últim any, t'he dit coses tan lletges, per rabia i ira. Recordes més d'una vegada com criticava a la Ciara? ostres mama, es la meva germaneta, amb 50 anys m'he hagut d'adonar, que malament, i que equivocat que he anat sempre amb aquests pensaments, ella, la "teta" ha estat pendent de tú els últims anys, metges, espcialistes, proves, ella ens ha cuidat..."el tete ja en té prou amb lesseves merdes del dia a dia", recordes? he passat temps amb tu, per les nits, t'he vist adormir-te, t'he vist somiar, t'he vist com t'aprimaves, i no podia fer més que ser alli, ai mama quin disgust tot.

Després de cada error del Sergi, estava la Isabel, només estant alli, oferint-me casa teva, sense demanar rés, ets la persona més bona que he conegut mai en la meva vida, i tinc la sort de dir que "era la meva mare", no vas fer mai mal a ningú, ningú ha rebut queixa de tú, sempre una bona cara, i sempre ajudant, quin luxe he tingut en aquesta vida, tenint una mare com tú.

"Estas bé tete?" "estas molt prim" ...aquestes n'eren basiques, i ara, entre plors somric i em dic, ostres que donaria ara per escoltar-ho. Tinc a casa un petit santuari teu, de les teves cosetes, fotos, i sobretot la teva essencia que volta per aqui, de vegades no et veig, ni et sento, perque encara no m'he trobat, encara no estic del tot bé mama, em falta en Roc, em falta que es solucioni lo meu, i pot ser algún dia pugui reconstruir el teu fill, perqu es ell, jo, qui ho he de fer, i encara no puc mama, em costa moltissim, ahir hagués marxat, jo ho sento dir t'ho, em costa estimar-me i creure que serveixo, segueixo trencat mama, i no se quan durarà, cada cop tinc menys forces. Per cert, he parlat alguns dies amb en Roc, entre llagrimes, retrets, i et porta dins, et troba a faltar, se que no li tens en compte que no anés a veure't, esta en una edat difícil...i ja esta l'ajudare'm quan ell vulgui, oi mama? per cert, la teva neta Ena, uf la Ena, es una explosió constant de somriures, menys mal que la he pogut tenir, i si...descuida mantindré els lligams amb la teva família, s'ho mereixen i t'ho mereixes, però et tenen present sempre mama. I la teta? ai la teta, mama , quina filla tens, amb tots els seus errors que ha tingut, es una dona carismática, que penso que s'esta trobant a sí mateixa, de mica en mica, i que compta-hi sempre tindrà el seu germà al costat, sempre, tot i que es ella qui m'esta treient del pou un i un altre cop, l'estimo de veritat.

sempre i sempre

fins al final mama

els tres

De moment segueixo amb l'Ester, sé que més d'un cop m'has dit que es bona noia, i tant, i quina pena no haver-la conegut abans, però necessito més calma, o no sé que necessito mama, ajuda'm a entendre'm a estar més tránquil i no prendre'm tot com un atac cap a mi, necessito aquella pau que sempre he volgut, no creu que l'estimo, i això es sentiment que si no el nota, per més que li ho dic...

En tres mesos farà l'any, mare meva, com passa el temps. Aquell dia, quan em va trucar la teta, el dia abans t'havia donat el dinar, recordes? i després va ser dormir al teu costat, mentre estaves marxant, em vas agafar la ma amb força, va ser l'últim que vaig notar, la teva ma que tant em va donar, jo no et volia sedar mama, ho sento, no volia que marxessis, no contemplava la vida sense tú, perque has estat sempre. 

últim adeu

El dia del teu adeu mama, va ser bonic, l'Ester va fer venir una artista amb un xelo, va tocar el concierto de Aranjuez, recordo que sempre t'havia agradat, varem fer un video, molt emotiu, amb amics, familiars, va venir tota la gent que t'estimava, i sapigués que en Roc, pateix, perque hagués volgut ser-hi, però, d'alguna manera hi era mama. Vaig dir unes paraules, en reconeixement a tothom qui va venir, i en el teu, es clar, recordo que vaig acabar dient un "a tomar por culo", com tu deies i la gent va somriure. Perque aquesta has estat tú sempre, una persona amb un somriure a la cara, i així et recorda tothom, i jo també.

Abandonar la meridiana, buidar anys de vida va ser durissim mama, la que ho va portar pitjor va ser la nena, però junts ho varem fer, bé, amb l'ajut del Xavi i l'Ester, que sempre hi han estat. Em permeto parlar d'ell un moment mama, ho va passar molt malament també, t'ha estimat molt el Xavi, quin gusta de persona oi mama? Buidar la meridiana, no va ser fàcil, el dia a dia ens menjava i no es podía ser-hi al cent per cent, trobar papers, fotos, roba, records teus...fàcil no era.

Perque vas guardar tant i tant mama? mai hagués deixat que anessis auna residéncia, mai, cert que mai vaig estimar a la teva mare, no era bona amb ningú, perp tú? per favor...et dec tot el que soc i més, per`guardar amb aquesta por, que malement, perque mama? per no molestar ? com acostumaves a dir, mai t'haguessim deixat sola. Ara, si torno a caure on vaig? ja no hi ha meridiana, ja no hi ha mama, et prometo que aixo que ha deixat, serà un petit refugi per quan caigui altre cop jo, o algun dels meus, no tinc forces mama com abans, m'he fet gran de cop i a osties envelleixo d'una manera que no volia, pero els petits brots d'il-lussió que sorgeixen de dins...s'apaguen, sense futur o esperança de rés, tant de bò, aquest impuls d'esccriure torni, recordo que em feia bé, si ho faig, i torno ha estar millor, seras la primera en saber-ho mama.

Encara no t'em escampat mama, però "ahí estamos", m'agradaria que hi fos el meu fill, buscar una cala, una platja, o indret bonic, part de lesteves cendres les tenim la nena i jo, i aqui es quedaran de ben segur, la resta...ajudarà a que hi hagi un millor paratge, que hi hagi un indret on volguem estar en contacte amb tú, tot i que mama, contacta amb mi sempre que vulguis, ja t'he somiat en moltes ocasions, si us plau, no deixis de fer-ho ni que sigui per dir-me que m'equivoco, tú vine sempre de veritat.

Quan va morir el papa, vaig tenir la necessitat de saber si estava orgullós de mi, en cap moment m'he fet aquest plantejament amb tú, ús he estimat als dos molt, trobo a faltar el meu pare molts cops, i trobo a faltar que m'acaronis la cara amb la teva mà, la mteixa que em va apretar per últim cop la meva.

Espero t'agradin aquestes paraules mama...i que allà on siguis, puguis dir: "molt bé tete".

quina sort vaig tenir! graciés !!!!!

RESILIENCIA...DOS ANYS DESPRÉS, TORNO!

 Hola diari, hola blog, hola Sergi. Com estas? feia quasi bé dos anys que no sabía de tú, va tot bé?

Doncs no sabria dir-te, ni tampoc per on començar, pot ser torno a ser el d'abans, però no l'últim Sergi que va escriure, tant de bó. Han passat moltes coses, masses, i han estat dos anys, espera, estant essent (així millor) dos anys molt dolents, de merda, diría jo.

No se pas si descriure tot de forma cronologica, abans de començar, emsap greu haver tingut "aixó" totalment oblidat, han passat tantes coses Sergi, que no se per on començar, cert es, que he tingut sempre en ment aquest diari, aquesta manera d'evadir-me de tot, de poder explicar que em passa i que passa al meu voltant. Em fa por començar a escriure sense parar i tornar a reviure les situacions viscudes, alguna de bona hi ha, sempre es poden treure coses bones no? inclús de la vivéncia més dolorosa, i com es sol dir...quan es tanca una porta, s'obra una finestre, oi Sergi.

No treballo a mossos, no estic amb la parella anterior, Isabel, el meu cosí Manel ja no hi és, no veig al meu fill des de fa dos anys i ja no tinc a la meva mare amb mi...compte perque, quasi perdo en Sergi per sempre.

El 26 de març de 2022, soc detingut al sortir de casa per anar a la feina, la DAI m'espera i em detenen per Revelació de secret i soborn. Realitzen una entrada judicial a casa, aquell dia estic sol, sense nens i sense la meva parella. Haig de dir que el procés, emmanillat, secretari judicial, regirar casa teva, seer traslladat a dependencies, tot de pel-licula. El que més em va sorprendre va ser l'actitud que vaig tenir, la serenor, fruit d'un bon exercici mental, del mindfunless, menys mal.

A partir d'aqui el meu món es desmorona tot sencer, canvi de telefon, advocats, posta en llibertat...i rapidament l'advocada de la mare del meu fill, es posa en contacte per informar-me que donades les noves situacions, no podria veure el meu fill. Soc denunciat el dia 20 de desembre de 2021, per la mare del meu fill, just després d'haver tingut, un dia abans, bronca via mail amb ella , gracies. Em representa un advocat del USPAC, Jose Antonio -BITOS, gracies i gracies, per la feina feta fins ara.

Vaig estar detingut més d'un dia, gens agradable, pero de tot s'apren. Els fets s'anaven succeint, que va passar exactament? una confident i la mare del meu fill, una bona combinació. Mai vaig poder explicar al meu fill que va passar, se mare es va encarregar d'escampar-ho, i mai més em va voler veure, a dia d'avui, tampoc. Confeso que m'ha envait rabia i odi, perque a partir d'aqui tot semblava un film.

Perds la feina, i no en trobes, ningú de mossos es posa en contacte, era d'esperar, son una colla de cobards. La meva parella en aquella epoca, em va voler ajudar i va estar al meu costat, i ho agrariré sempre, pero no va quatllar la cosa, la desconfiançá es quelcom important, i tornava a trobar mentides en una relació. Pero el pitjor estaria per venir, simulant una violació i un robatori a casa meva, mentre jo estava a casa de la meva mare a Barcelona. Qui va trucar de mossos? la mare del meu fill, per portar el cas.

L'estiu de 2022, no va ser gens bó, vaig marxar sol a Portugal, a fer un viatges auster per retrobar una essencia meva, abans va apareixer algú a la meva vida, algú de qui parlaré amb més calma perque es molt important. Retornant del viatge, el meu cosí Manel perdia la vida en un accident de motocicleta, i el meu món seguía essent fosc.

He tingut amics que han estat al costat, he tornat a recuperar al meu segon pare, Mauri..."sento tant haver estat desconectat de tú", ja et vaig demanar perdo en persona i no vas voler acceptar-ho, gracies altre cop, els meus amics han fet d'amics. Ara farà un any en Monty em va passar un contacte i gracies a ell ara treballo en seguretat privada, en Jordi Bes sempre pendent, en Joan...buuuf que dir d'ell? ha estat en totes les meves merdes, una amistat tan novell i que m' hagi donat tant, faria el que fora per ell, gracies "germa".

el meu cosí gran

Ara toca un punt important, tot això, tot el que ha succeit ha fet que sorgis una relació ben diferent amb la meva germana, al igual que en Joan, ha estat a tot, la meva germaneta que tant estimava de petita, que tant he jutjat i criticat, la que vaig voler ajudar quan mes fotuda estava i que vaig deixar anar, ella...CIARA, ha estat i esta a tot, quan ploro i ploro, quan necessito trucar i parlar, sempre hi es. Som tan diferents, pero ara no puc viure sense ella, sense escoltar la seva veu o llegir els seus missatges, la meva teta.

Graciés!!!!!

M'estic oblidant tantes coses que voldria explicar, i no es anar de victima que coi, es explicar tot alló que m'ha passat. 

Un moment...en tot aquesta tormenta de fets dolorosos, va ocorrer quelcom inesperat, un 23 de juliol de 2022, vaig coneixer a algú que canviaria moltes coses...ella...tú...Ester. Va ser en una aplicació per cercar parella, no va ser de la manera més romantica que voldria, però per a mi va esser igual d'especial, una tarda, platja, banys, pales, snorkel, gelat, dormir a la platja, fer marxa aquatica, un peto i si, un sofa...i quedar prenda´t d'ella. He comptat mes rere mes, des que anem junts, fácil no és, som molt diferents pero el que sento per ella es molt fort, i una cosa important, sempre m'ha escoltat, i em sap greu perque va coneixer un Sergi trencat, tot i així vol estar amb mí, soc afortunat. Tenim dificultats, fills, els ex, la distáncia, pero ella va decidir seguir navegant amb aquest titanic, que topa molts vegades, pero que sempre acaba redirigint el rumb, gracies. En la mort del meu cosí, ajudant-me a trobar feina, en la mort de la meva mare, en les meves perdues constants de mi mateix, ella hi es sempre, voldria que hi fos més i més...pero no pot ser, i es llavors quan somiem amb un porxo, i pentinar canes plegats. Pero...i ara ve el més dolorós, li dec la vida, 17 de gener de 2023, va ser un dia estrany, deixava a me marea a casa dels meus tiets, alli em vaig començar a entristir, sense el Manel, sense en Roc, sense feina, sense ella...haviem discutit, vaig dir prou! i vaig decidir a treure'm la vida a casa meva, no vull més detalls, si no arriba a actuar rápid, pot ser ja no hi seria aqui, de per vida...gracies. Gracies no només per això, per tornar a confiar en algú, per aguantar-me i estimar-me, tot i que ho fem de maneres diferents, tant de bó aprenem plegats i ens faci ser més forts. No ho tenim fácil peró hi podem il-lussió i ganes. Saps una cosa diari? dormiria enganxat al seu cos, pell amb pell, sempre, es una adicció, de les bones i no vull curar-me d'ella.

la primera de moltes

preciosa

Mama, ja no hi ets, estaves tan malament que feia pena de veure el teu estat, tan primeta, t he donat disgustos, ara al final, explicar perque entenguessis la meva situació, el no veure en Roc, la meva feina, l intent de suicidi, penso que part de culpa que marxesis es meva. Vaig passar la ultima nit amb tú, dormint al teu costat, uf, mai ho oblidaré. M'has ensenyat tantes coses mama, voluntat i ganes, estalviar, somriure i sempre pendent de mi, la persona que millor m'ha tractat mai, no em vas mentir, ni et vas enfandar mai amb mi, gracies mama. El proper dia prometo fer una entrada només per a tú, es que feia dos anys que no escribia. Mama, no calia el que ens has deixat, pero per poc que pugui intentaré tenir un sostre meu, per poder-hi estar si algun dia passa res, perque abans anava a casa teva, a la meridiana, que dur va ser buidar el pis, saps una cosa? tinc el moblet amb totes les teves coses, quasi igual que com el tenies a casa. Et trobo a faltar tant, de vegades vull trucar-te, i truco...i no t'escolto, mama mama mama, estic millor que quan vas marxar, pero no deixis d'estar al meu costat, et necessitaré sempre. M' esta costant tirar endavant, saps que el que més es no poder veure en Roc, no vol, i espero que algún dia canvií, se que no li tens en compte, perque em plorat moltissim tots, em sigut bons amb ell, i ja esta.

Amb els teus nets

Diari, he fet de model, que et sembla? vaig fer un anunci d'audi, i faig castings, et confeso que tinc poca paciencia com sempre, pero ella...es qui m ho ha conseguit, ella es tot...sempre. Només volia comentar-ho, perque es curiós, realment la vida es recargolada i de cop i volta surten bolets, llaminadures o un amor que et deixa boig.

Quin careto

Seré rápid, fa també quasi dos anys que vaig patir una lesió al peu, tot ha anat lligat, han estat un cumul de coses que m han anat fent una mica més, no et diré més fort, perque no ho soc, la lesió esta millor, pero no sabré mai si tornaré a fer ultres, el que si que se es que vull estar amb ella...que pugui coniexer el meu fill, poerque s'agradarien i molt.

Em van tatxar de boig, volien que em mediques, que estigues internat en un centre de salut mental de dia...i, si, hi vaig anar, una nova lliço de vida, per adonar-me que hi ha gent que esta molt pitjor, amb problemes, i sols...jo no estic sol...ús tinc a tots vosaltres.

Et perdono tot el que m'has fet, perque deus estar molt malament per arribar a voler fer-me desapareixer.

Per cert, la meva petita, Ena, segueix creixent tens 8 anys...no m'oblido de tú, si no haguessis estat...hagués mort gracies per somriure sempre.

Mama, Ciara, Roc, Ena, Mauri, Jordi Bes, Monty, Joan, Xavi...i tu ....sencillament gracies i ho sento tot alló que ús hagi pogut causar.

La meva família

El meu segon pare

Sempre pendent

Germans !!

Ens veure'm aviat