L'AVENTURA DE VIURE I CORRER: RESILIENCIA...DOS ANYS DESPRÉS, TORNO!

Hola diari, hola blog, hola Sergi. Com estas? feia quasi bé dos anys que no sabía de tú, va tot bé?

Doncs no sabria dir-te, ni tampoc per on començar, pot ser torno a ser el d'abans, però no l'últim Sergi que va escriure, tant de bó. Han passat moltes coses, masses, i han estat dos anys, espera, estant essent (així millor) dos anys molt dolents, de merda, diría jo.

No se pas si descriure tot de forma cronologica, abans de començar, emsap greu haver tingut "aixó" totalment oblidat, han passat tantes coses Sergi, que no se per on començar, cert es, que he tingut sempre en ment aquest diari, aquesta manera d'evadir-me de tot, de poder explicar que em passa i que passa al meu voltant. Em fa por començar a escriure sense parar i tornar a reviure les situacions viscudes, alguna de bona hi ha, sempre es poden treure coses bones no? inclús de la vivéncia més dolorosa, i com es sol dir...quan es tanca una porta, s'obra una finestre, oi Sergi.

No treballo a mossos, no estic amb la parella anterior, Isabel, el meu cosí Manel ja no hi és, no veig al meu fill des de fa dos anys i ja no tinc a la meva mare amb mi...compte perque, quasi perdo en Sergi per sempre.

El 26 de març de 2022, soc detingut al sortir de casa per anar a la feina, la DAI m'espera i em detenen per Revelació de secret i soborn. Realitzen una entrada judicial a casa, aquell dia estic sol, sense nens i sense la meva parella. Haig de dir que el procés, emmanillat, secretari judicial, regirar casa teva, seer traslladat a dependencies, tot de pel-licula. El que més em va sorprendre va ser l'actitud que vaig tenir, la serenor, fruit d'un bon exercici mental, del mindfunless, menys mal.

A partir d'aqui el meu món es desmorona tot sencer, canvi de telefon, advocats, posta en llibertat...i rapidament l'advocada de la mare del meu fill, es posa en contacte per informar-me que donades les noves situacions, no podria veure el meu fill. Soc denunciat el dia 20 de desembre de 2021, per la mare del meu fill, just després d'haver tingut, un dia abans, bronca via mail amb ella , gracies. Em representa un advocat del USPAC, Jose Antonio -BITOS, gracies i gracies, per la feina feta fins ara.

Vaig estar detingut més d'un dia, gens agradable, pero de tot s'apren. Els fets s'anaven succeint, que va passar exactament? una confident i la mare del meu fill, una bona combinació. Mai vaig poder explicar al meu fill que va passar, se mare es va encarregar d'escampar-ho, i mai més em va voler veure, a dia d'avui, tampoc. Confeso que m'ha envait rabia i odi, perque a partir d'aqui tot semblava un film.

Perds la feina, i no en trobes, ningú de mossos es posa en contacte, era d'esperar, son una colla de cobards. La meva parella en aquella epoca, em va voler ajudar i va estar al meu costat, i ho agrariré sempre, pero no va quatllar la cosa, la desconfiançá es quelcom important, i tornava a trobar mentides en una relació. Pero el pitjor estaria per venir, simulant una violació i un robatori a casa meva, mentre jo estava a casa de la meva mare a Barcelona. Qui va trucar de mossos? la mare del meu fill, per portar el cas.

L'estiu de 2022, no va ser gens bó, vaig marxar sol a Portugal, a fer un viatges auster per retrobar una essencia meva, abans va apareixer algú a la meva vida, algú de qui parlaré amb més calma perque es molt important. Retornant del viatge, el meu cosí Manel perdia la vida en un accident de motocicleta, i el meu món seguía essent fosc.

He tingut amics que han estat al costat, he tornat a recuperar al meu segon pare, Mauri..."sento tant haver estat desconectat de tú", ja et vaig demanar perdo en persona i no vas voler acceptar-ho, gracies altre cop, els meus amics han fet d'amics. Ara farà un any en Monty em va passar un contacte i gracies a ell ara treballo en seguretat privada, en Jordi Bes sempre pendent, en Joan...buuuf que dir d'ell? ha estat en totes les meves merdes, una amistat tan novell i que m' hagi donat tant, faria el que fora per ell, gracies "germa".

el meu cosí gran

Ara toca un punt important, tot això, tot el que ha succeit ha fet que sorgis una relació ben diferent amb la meva germana, al igual que en Joan, ha estat a tot, la meva germaneta que tant estimava de petita, que tant he jutjat i criticat, la que vaig voler ajudar quan mes fotuda estava i que vaig deixar anar, ella...CIARA, ha estat i esta a tot, quan ploro i ploro, quan necessito trucar i parlar, sempre hi es. Som tan diferents, pero ara no puc viure sense ella, sense escoltar la seva veu o llegir els seus missatges, la meva teta.

Graciés!!!!!

M'estic oblidant tantes coses que voldria explicar, i no es anar de victima que coi, es explicar tot alló que m'ha passat.

Un moment...en tot aquesta tormenta de fets dolorosos, va ocorrer quelcom inesperat, un 23 de juliol de 2022, vaig coneixer a algú que canviaria moltes coses...ella...tú...Ester. Va ser en una aplicació per cercar parella, no va ser de la manera més romantica que voldria, però per a mi va esser igual d'especial, una tarda, platja, banys, pales, snorkel, gelat, dormir a la platja, fer marxa aquatica, un peto i si, un sofa...i quedar prenda´t d'ella. He comptat mes rere mes, des que anem junts, fácil no és, som molt diferents pero el que sento per ella es molt fort, i una cosa important, sempre m'ha escoltat, i em sap greu perque va coneixer un Sergi trencat, tot i així vol estar amb mí, soc afortunat. Tenim dificultats, fills, els ex, la distáncia, pero ella va decidir seguir navegant amb aquest titanic, que topa molts vegades, pero que sempre acaba redirigint el rumb, gracies. En la mort del meu cosí, ajudant-me a trobar feina, en la mort de la meva mare, en les meves perdues constants de mi mateix, ella hi es sempre, voldria que hi fos més i més...pero no pot ser, i es llavors quan somiem amb un porxo, i pentinar canes plegats. Pero...i ara ve el més dolorós, li dec la vida, 17 de gener de 2023, va ser un dia estrany, deixava a me marea a casa dels meus tiets, alli em vaig començar a entristir, sense el Manel, sense en Roc, sense feina, sense ella...haviem discutit, vaig dir prou! i vaig decidir a treure'm la vida a casa meva, no vull més detalls, si no arriba a actuar rápid, pot ser ja no hi seria aqui, de per vida...gracies. Gracies no només per això, per tornar a confiar en algú, per aguantar-me i estimar-me, tot i que ho fem de maneres diferents, tant de bó aprenem plegats i ens faci ser més forts. No ho tenim fácil peró hi podem il-lussió i ganes. Saps una cosa diari? dormiria enganxat al seu cos, pell amb pell, sempre, es una adicció, de les bones i no vull curar-me d'ella.

la primera de moltes

preciosa

Mama, ja no hi ets, estaves tan malament que feia pena de veure el teu estat, tan primeta, t he donat disgustos, ara al final, explicar perque entenguessis la meva situació, el no veure en Roc, la meva feina, l intent de suicidi, penso que part de culpa que marxesis es meva. Vaig passar la ultima nit amb tú, dormint al teu costat, uf, mai ho oblidaré. M'has ensenyat tantes coses mama, voluntat i ganes, estalviar, somriure i sempre pendent de mi, la persona que millor m'ha tractat mai, no em vas mentir, ni et vas enfandar mai amb mi, gracies mama. El proper dia prometo fer una entrada només per a tú, es que feia dos anys que no escribia. Mama, no calia el que ens has deixat, pero per poc que pugui intentaré tenir un sostre meu, per poder-hi estar si algun dia passa res, perque abans anava a casa teva, a la meridiana, que dur va ser buidar el pis, saps una cosa? tinc el moblet amb totes les teves coses, quasi igual que com el tenies a casa. Et trobo a faltar tant, de vegades vull trucar-te, i truco...i no t'escolto, mama mama mama, estic millor que quan vas marxar, pero no deixis d'estar al meu costat, et necessitaré sempre. M' esta costant tirar endavant, saps que el que més es no poder veure en Roc, no vol, i espero que algún dia canvií, se que no li tens en compte, perque em plorat moltissim tots, em sigut bons amb ell, i ja esta.

Amb els teus nets

Diari, he fet de model, que et sembla? vaig fer un anunci d'audi, i faig castings, et confeso que tinc poca paciencia com sempre, pero ella...es qui m ho ha conseguit, ella es tot...sempre. Només volia comentar-ho, perque es curiós, realment la vida es recargolada i de cop i volta surten bolets, llaminadures o un amor que et deixa boig.

Quin careto

Seré rápid, fa també quasi dos anys que vaig patir una lesió al peu, tot ha anat lligat, han estat un cumul de coses que m han anat fent una mica més, no et diré més fort, perque no ho soc, la lesió esta millor, pero no sabré mai si tornaré a fer ultres, el que si que se es que vull estar amb ella...que pugui coniexer el meu fill, poerque s'agradarien i molt.

Em van tatxar de boig, volien que em mediques, que estigues internat en un centre de salut mental de dia...i, si, hi vaig anar, una nova lliço de vida, per adonar-me que hi ha gent que esta molt pitjor, amb problemes, i sols...jo no estic sol...ús tinc a tots vosaltres.

Et perdono tot el que m'has fet, perque deus estar molt malament per arribar a voler fer-me desapareixer.

Per cert, la meva petita, Ena, segueix creixent tens 8 anys...no m'oblido de tú, si no haguessis estat...hagués mort gracies per somriure sempre.

Mama, Ciara, Roc, Ena, Mauri, Jordi Bes, Monty, Joan, Xavi...i tu ....sencillament gracies i ho sento tot alló que ús hagi pogut causar.