ISABEL HUERTAS LOPEZ

 Isabel Huertas López, para servile a usted y a dios...aquesta era la seva frase, de fet n'hi ha moltes que la podien descriure, situacions on ella s'expressava de forma espontania.

Dos anys sense escriure i ara em torna aquella necessitat que va fer que tinguessim ti u ijo aquella complicitat, aquell "ara t'explicaré una cosa, a veure que et sembla", aquella eloquencia al escriure, aquella manera d'evadir-me una i altre vegada, aquella manera d'estimar el que feia, d'animar-me, perque en definitiva si no ho fa un mateix, qui ho ha de fer, les persones van i venen, pero jo persisteixo en mí mateix, donant-me anims o llençant tota la merda possible sobre mí mateix.

Dit això, Isabel Huertas López, la mare que em va parir, ens vas abandonar el 12 de juny de 2023, quin any deu meu el mes desastros de la meva vida, sense dubte, la meva germana i jo varem ser testimonis de com t'anaves apagant, i era dificil perque una llum tan potent com la teva, que irradiava alegria, s'estava fonent.

La meva mare mai va ser la mateixa des que el meu pare la va deixar i va marxar de casa, sense dir mai rés, sense una explicació, això, a ella la va matar en vida, no ho va entendre o pot ser sí, i mai ens va dir que va passar. Estic convençut que van passar coses, i que d'alguna manera, hi ha "secrets" que se'ls ha endut per sempre, un el sé...el secret de la salsa de tomaquet, jajaja, sí em permeto fer broma perque ella era de la broma, perque el meu somriure ve d'ella, així com moltes d'altres coses.

Quina sort varem tenir que una dona experta en netejar, una professional del ram, fos la nostre mare, ja tinc 51 anys, i no soc ni tinc més que ella, t'agraeixo tot el que has fet. La meva vida, la meva passió es fer esport, fins arribar a estar fos, m'encanta si, pero ssense ella, sense assenyalar-me cada nit perque fes el meu gimnás per corregir els peus, no hagués estat rés. Primer amb els peus, després la trancadissa del braç, sempre hi va ser, "em vas transmetre perseveráncia i voluntat", ostres no saps com ho vas fer, injectat per vena, fins a dia d'avui...bé avui, ja no sé, m'han passat tantes coses que estic deixant de banda coses que eren la meva esséncia, però per poc que pugi, et prometo seguir treballant. Quan vaig tenir la lesió greu de futbol, als 18, molta gent deixa l'esport de competició, o sencillament ja no pot practicar-ne, lluny d'això cada dia multiplicava els meus esforços per recuperar, hores a rehabilitació, hores a la platja i hores tancat a la meva habitació a fosques, plorant de dolor mentre m'excercitava, i tú...entraves per veure com estava i em deies "tete, cal això?", sí !! sí calia mama, perque em vaig multiplicar i vaig viure una vida esportiva que sempre recordaré, fins a dia d'avui, tú en vas ser la culpable, o millor dit, el meu motor. Ara el motor, ja falla, esta vell i només vol ser un mirall per a qui en vulgui aprendre, pot ser els meus fills, o no...estaré sempre disposat a tornar-lo a engegar, si aquest ha de ser el motiu o el fet, per a poder motivar-los, a ells.

La persona que mai m'ha enganyat, TÚ, cap mentida, cap mala cara, sempre alegre quan em veies, quin buit sento mama, sabía que arribaria pero no que seria així. Al 2018...encara empasso saliba, era quasi una operació a vida o mort, i valenta tú, t'en vas sortir. Un tumor de pancrees que havia conviscut amb tú, molts anys i que ja tenia el tamany del meu puny. Ens has regalat 5 anys, només em dol saber que podies haver tingut una vida més bonica, em refereixo a l'últim tram. Pot ser no et vas deixar cuidar gaire en els últims temps, això es el que fa mal. Tinc tants moments mama al cap, perdona'm, perdona el que et vaig fer passar l'últim any, t'he dit coses tan lletges, per rabia i ira. Recordes més d'una vegada com criticava a la Ciara? ostres mama, es la meva germaneta, amb 50 anys m'he hagut d'adonar, que malament, i que equivocat que he anat sempre amb aquests pensaments, ella, la "teta" ha estat pendent de tú els últims anys, metges, espcialistes, proves, ella ens ha cuidat..."el tete ja en té prou amb lesseves merdes del dia a dia", recordes? he passat temps amb tu, per les nits, t'he vist adormir-te, t'he vist somiar, t'he vist com t'aprimaves, i no podia fer més que ser alli, ai mama quin disgust tot.

Després de cada error del Sergi, estava la Isabel, només estant alli, oferint-me casa teva, sense demanar rés, ets la persona més bona que he conegut mai en la meva vida, i tinc la sort de dir que "era la meva mare", no vas fer mai mal a ningú, ningú ha rebut queixa de tú, sempre una bona cara, i sempre ajudant, quin luxe he tingut en aquesta vida, tenint una mare com tú.

"Estas bé tete?" "estas molt prim" ...aquestes n'eren basiques, i ara, entre plors somric i em dic, ostres que donaria ara per escoltar-ho. Tinc a casa un petit santuari teu, de les teves cosetes, fotos, i sobretot la teva essencia que volta per aqui, de vegades no et veig, ni et sento, perque encara no m'he trobat, encara no estic del tot bé mama, em falta en Roc, em falta que es solucioni lo meu, i pot ser algún dia pugui reconstruir el teu fill, perqu es ell, jo, qui ho he de fer, i encara no puc mama, em costa moltissim, ahir hagués marxat, jo ho sento dir t'ho, em costa estimar-me i creure que serveixo, segueixo trencat mama, i no se quan durarà, cada cop tinc menys forces. Per cert, he parlat alguns dies amb en Roc, entre llagrimes, retrets, i et porta dins, et troba a faltar, se que no li tens en compte que no anés a veure't, esta en una edat difícil...i ja esta l'ajudare'm quan ell vulgui, oi mama? per cert, la teva neta Ena, uf la Ena, es una explosió constant de somriures, menys mal que la he pogut tenir, i si...descuida mantindré els lligams amb la teva família, s'ho mereixen i t'ho mereixes, però et tenen present sempre mama. I la teta? ai la teta, mama , quina filla tens, amb tots els seus errors que ha tingut, es una dona carismática, que penso que s'esta trobant a sí mateixa, de mica en mica, i que compta-hi sempre tindrà el seu germà al costat, sempre, tot i que es ella qui m'esta treient del pou un i un altre cop, l'estimo de veritat.

sempre i sempre

fins al final mama

els tres

De moment segueixo amb l'Ester, sé que més d'un cop m'has dit que es bona noia, i tant, i quina pena no haver-la conegut abans, però necessito més calma, o no sé que necessito mama, ajuda'm a entendre'm a estar més tránquil i no prendre'm tot com un atac cap a mi, necessito aquella pau que sempre he volgut, no creu que l'estimo, i això es sentiment que si no el nota, per més que li ho dic...

En tres mesos farà l'any, mare meva, com passa el temps. Aquell dia, quan em va trucar la teta, el dia abans t'havia donat el dinar, recordes? i després va ser dormir al teu costat, mentre estaves marxant, em vas agafar la ma amb força, va ser l'últim que vaig notar, la teva ma que tant em va donar, jo no et volia sedar mama, ho sento, no volia que marxessis, no contemplava la vida sense tú, perque has estat sempre. 

últim adeu

El dia del teu adeu mama, va ser bonic, l'Ester va fer venir una artista amb un xelo, va tocar el concierto de Aranjuez, recordo que sempre t'havia agradat, varem fer un video, molt emotiu, amb amics, familiars, va venir tota la gent que t'estimava, i sapigués que en Roc, pateix, perque hagués volgut ser-hi, però, d'alguna manera hi era mama. Vaig dir unes paraules, en reconeixement a tothom qui va venir, i en el teu, es clar, recordo que vaig acabar dient un "a tomar por culo", com tu deies i la gent va somriure. Perque aquesta has estat tú sempre, una persona amb un somriure a la cara, i així et recorda tothom, i jo també.

Abandonar la meridiana, buidar anys de vida va ser durissim mama, la que ho va portar pitjor va ser la nena, però junts ho varem fer, bé, amb l'ajut del Xavi i l'Ester, que sempre hi han estat. Em permeto parlar d'ell un moment mama, ho va passar molt malament també, t'ha estimat molt el Xavi, quin gusta de persona oi mama? Buidar la meridiana, no va ser fàcil, el dia a dia ens menjava i no es podía ser-hi al cent per cent, trobar papers, fotos, roba, records teus...fàcil no era.

Perque vas guardar tant i tant mama? mai hagués deixat que anessis auna residéncia, mai, cert que mai vaig estimar a la teva mare, no era bona amb ningú, perp tú? per favor...et dec tot el que soc i més, per`guardar amb aquesta por, que malement, perque mama? per no molestar ? com acostumaves a dir, mai t'haguessim deixat sola. Ara, si torno a caure on vaig? ja no hi ha meridiana, ja no hi ha mama, et prometo que aixo que ha deixat, serà un petit refugi per quan caigui altre cop jo, o algun dels meus, no tinc forces mama com abans, m'he fet gran de cop i a osties envelleixo d'una manera que no volia, pero els petits brots d'il-lussió que sorgeixen de dins...s'apaguen, sense futur o esperança de rés, tant de bò, aquest impuls d'esccriure torni, recordo que em feia bé, si ho faig, i torno ha estar millor, seras la primera en saber-ho mama.

Encara no t'em escampat mama, però "ahí estamos", m'agradaria que hi fos el meu fill, buscar una cala, una platja, o indret bonic, part de lesteves cendres les tenim la nena i jo, i aqui es quedaran de ben segur, la resta...ajudarà a que hi hagi un millor paratge, que hi hagi un indret on volguem estar en contacte amb tú, tot i que mama, contacta amb mi sempre que vulguis, ja t'he somiat en moltes ocasions, si us plau, no deixis de fer-ho ni que sigui per dir-me que m'equivoco, tú vine sempre de veritat.

Quan va morir el papa, vaig tenir la necessitat de saber si estava orgullós de mi, en cap moment m'he fet aquest plantejament amb tú, ús he estimat als dos molt, trobo a faltar el meu pare molts cops, i trobo a faltar que m'acaronis la cara amb la teva mà, la mteixa que em va apretar per últim cop la meva.

Espero t'agradin aquestes paraules mama...i que allà on siguis, puguis dir: "molt bé tete".

quina sort vaig tenir! graciés !!!!!