Bé, ja estem a novembre, un més per a mi important hi vaig néixer, de tota manera torna a arribar un any on sincerament no em treu el son aquest tema.
Ah destaco que avui he venut i comprat un cotxe, de segona mà es clar, aquells temps de comprar un vehicle nou, han acabat. De fet tots els estalvis que tenia, els quals volia destinar per un pis de lloguer, han marxat. Van a parar a una eina, però lamentablement la necessito, intentaré cuidar-lo força, ja no tinc nens que vomitin, o si més no de forma habitual, oi? També destaco Roc, que aquest cop el cotxe té nom, si , i li ha posat la teva germana es diu..."Peter Pan", espero que no et molesti que no l'hageu escollit els dos.
Es curiosa la vida oi? lluitant amb vehicles vells, i no per culpa meva, si no per haver volgut ajudar i cuidar, aquest es el resultat, entre d'altres coses.
A Catalunya el nostre país, esta essent una època convulsa, moments històrics i tristos, molt tristos, com la policia apallissa a gent de forma indiscriminada, em pregunta a mi mateix que hi faig aquí?, treballant pel sistema, un sistema que no funciona i on l'egoisme esta a flor de pell, on no s'ajuden les persones les unes a les altres, un sistema on regna la incompetència, així ho descric. Tinc uns caps incompetents, del tot, on no escolten i quan ho fan es tard.
Vaig de corcoll amb els canvis que es duran a terme a la meva feina, he pogut anar esquivant i he fet de més i de menys, per poder cuidar de vosaltres, la majoria de vegades sol, sobretot Ena ara es a tú, faré tot el que pugui, tant de bò algun dia quan llegeixis això valoris els esforços, però per tú...tot, per tant igual que el teu germà , siguis bona i agraïda en aquesta vida.
Em plantejo tantes coses, no puc engegar aquesta feina, però si el departament, no m'agrada que em prenguin el pel, i aquest es un món de serps, de traïdors, de gent que va a la seva, que et fan un somriure i per darrera ho critiquen tot...no vulguis pels demés el que no vulguis per a tu, es així.
Sentó nostàlgia...i et trobo a faltar, tal dia com demà vas néixer, i penso en els bons consell, o no, (penso que serien bons) que ara podries donar-me, ho necessito...papa. De vegades no se cap a on tirar, de vegades la meva sang encara bull, i no ser posar-hi fí, que bé m'haguessis anat arà, fa uns mesos i un anys enrere. Per això et segueixo pensant amb força.
Acabaré dient, tant difícil es estimar? deixar-se estimar? cuidar...ser cuidat, viure amb pau, sense voler més del compte...en tinc tantes ganes, però sembla una utopia.
No ens atura ningú...ni rés
