31 DE MARÇ DE 2014
Aviat farà dos anys que vaig decidir separar-me, mai hagués pensat que les coses anirien com han anat. Fa una setmana que vaig anar el segon dels judicis per poder tenir-te més dies, i encara no se que passarà, penso que el punt que ha arribat tot es de persones no civilitzades, un fiscal ja ha dictat el que et podré veure...penos, saps? si vas neixer va ser fruit de l'amor de dues persones, personalment anava boig per ser pare, Roc...soc un bon pare per això lluito per tú, he intentat evitar denuncies, n'he rebut varies, ha vingut la policia a casa (la caseta , com li diem tu i jo )he dormit en un lloc on em van deixar per caritat (senyor Siscu, gracies), m'han privat de tú moltissim i a l'avia Isa, a la teva tieta, també hem estat mesos visitant biblioteques i engrandin-te la teva imagianció com he pogut, he intentat no estar nervios amb tú, i no sempre ho he agonseguit, economicament estic més que enfonsat, però tot i així...seguiré lluitant per tú, per estar junts, per enssenyar-te coses, per que siguis bona persona, i per que siguis millor, molt millor que jo.
Intento ser feliç, intento iniciar una nova etapa, una nova vida, però mai he volgut separar-te de mi, però el preu que pago es molt alt, però val la pena Roc. Però sembla que no tinc dret a fer-ho, durant aquest mesos hi ha hagut setmanes que només t'he vist una hora en tota una setmana, o dormir a casa dos nits en tot un mes, increible veritat? jo no he volgut aixi, però tot són diners, si t'haig de tenir més dies, haig de pagar més...i com ho faig? tú no en tens la culpa, però permetem que no pugui perdonar el que em fan, i el que em fan sentir.
...t 'estimo valent
...per altre banda ja fa més d'un any que no competeixo o simplement que no faig una cursa, es més, cada cop m' he anat apagant respecte a correr, increible veritat? no ho sé, tots som diferents i cadascú afronta els problemes de moltes formes diferents, però no tinc motivació. Avui he sortit a correr 12km, em volia morir al km 6, ja no disfruto com abans, segueixo amb el dolor a l'esquena a la zona lumbar, per altre banda, ja fa tres mesos que cada setmana minim tres cops faig pilates o fitness, encara em resisteixo a quedar-me enquistat, em deixa molt tocadot però es quelcom diferent, i de moment em diverteix. De vegades em pregunto, podré tornar a sentir com sentia abans? ja no castigo el meu cos com abans, cert, però balla amb certa tristor. Vaig aonseguir grans fites personals, quan molta gent deia que no ho podria fer...veus Roc? mai et tiris enrrera, ni tan sols pensis que no pots fer-ho, preparat, centrat, analitza-ho tot i llençat-hi. No entro en forums de carreres, ni m'informo de les que van sortint noves, no he mantingut cap contacte de corredors...la unica reflexio que em faig es que..."s'ha de posar ganes, moltes ganes, sacrifici i tot arriba"... prova-ho.
Tinc pendent penjar algunes fotos teves d'algunes curses que has fet, sincerament m'he emocionat moltissim, però no per veuret correr i voler que siguis com jo, no!, m'he emocionat igual que quan et vaig veure a la pisicina fent natació per primera vegada, igual que quan vaig veure com bategava el teu cor per primera vegada, seras el que tú vulguis ser, però jo estaré per ajudar-te en tot, en allò que vulguis fer.
Ja fa dos anys que l'avi Ferran va marxar, tant de bò mantiguis aquesta estima per ell, el poquet que el vas gaudir. Personalment penso molt en ell, en que em diria, amb tot això que m'esta passant, en com porto la meva vida, o simplement per xerrar amb ell. La Ciara se que ho porta pitjor, i de vegades no sé com ajudar-la, tot i que ella també pateix amb els seus problemes. Joder papa, de vegades penso que soc bastant igual a tú, intento ser millor que tú, fer el menor mal possible, però tot i així es impossible tenir pau, i el camí cap a la felicitat de moment es dificil. Em consta que tú ho vas aconseguir.
Feia temps que no escribia rés i ara de cop, barrejo una cosa i una altre, barreges de sentiments. No puc prometre escriure aviat perque, prefereixo fer un resum de les coses que van succeint, i de pas les vaig digerint mica en mica.
"tot té solució en aquesta vida..." diuen, tant debò
Fins aviat
Aviat farà dos anys que vaig decidir separar-me, mai hagués pensat que les coses anirien com han anat. Fa una setmana que vaig anar el segon dels judicis per poder tenir-te més dies, i encara no se que passarà, penso que el punt que ha arribat tot es de persones no civilitzades, un fiscal ja ha dictat el que et podré veure...penos, saps? si vas neixer va ser fruit de l'amor de dues persones, personalment anava boig per ser pare, Roc...soc un bon pare per això lluito per tú, he intentat evitar denuncies, n'he rebut varies, ha vingut la policia a casa (la caseta , com li diem tu i jo )he dormit en un lloc on em van deixar per caritat (senyor Siscu, gracies), m'han privat de tú moltissim i a l'avia Isa, a la teva tieta, també hem estat mesos visitant biblioteques i engrandin-te la teva imagianció com he pogut, he intentat no estar nervios amb tú, i no sempre ho he agonseguit, economicament estic més que enfonsat, però tot i així...seguiré lluitant per tú, per estar junts, per enssenyar-te coses, per que siguis bona persona, i per que siguis millor, molt millor que jo.
Intento ser feliç, intento iniciar una nova etapa, una nova vida, però mai he volgut separar-te de mi, però el preu que pago es molt alt, però val la pena Roc. Però sembla que no tinc dret a fer-ho, durant aquest mesos hi ha hagut setmanes que només t'he vist una hora en tota una setmana, o dormir a casa dos nits en tot un mes, increible veritat? jo no he volgut aixi, però tot són diners, si t'haig de tenir més dies, haig de pagar més...i com ho faig? tú no en tens la culpa, però permetem que no pugui perdonar el que em fan, i el que em fan sentir.
...t 'estimo valent
...per altre banda ja fa més d'un any que no competeixo o simplement que no faig una cursa, es més, cada cop m' he anat apagant respecte a correr, increible veritat? no ho sé, tots som diferents i cadascú afronta els problemes de moltes formes diferents, però no tinc motivació. Avui he sortit a correr 12km, em volia morir al km 6, ja no disfruto com abans, segueixo amb el dolor a l'esquena a la zona lumbar, per altre banda, ja fa tres mesos que cada setmana minim tres cops faig pilates o fitness, encara em resisteixo a quedar-me enquistat, em deixa molt tocadot però es quelcom diferent, i de moment em diverteix. De vegades em pregunto, podré tornar a sentir com sentia abans? ja no castigo el meu cos com abans, cert, però balla amb certa tristor. Vaig aonseguir grans fites personals, quan molta gent deia que no ho podria fer...veus Roc? mai et tiris enrrera, ni tan sols pensis que no pots fer-ho, preparat, centrat, analitza-ho tot i llençat-hi. No entro en forums de carreres, ni m'informo de les que van sortint noves, no he mantingut cap contacte de corredors...la unica reflexio que em faig es que..."s'ha de posar ganes, moltes ganes, sacrifici i tot arriba"... prova-ho.
Tinc pendent penjar algunes fotos teves d'algunes curses que has fet, sincerament m'he emocionat moltissim, però no per veuret correr i voler que siguis com jo, no!, m'he emocionat igual que quan et vaig veure a la pisicina fent natació per primera vegada, igual que quan vaig veure com bategava el teu cor per primera vegada, seras el que tú vulguis ser, però jo estaré per ajudar-te en tot, en allò que vulguis fer.
Ja fa dos anys que l'avi Ferran va marxar, tant de bò mantiguis aquesta estima per ell, el poquet que el vas gaudir. Personalment penso molt en ell, en que em diria, amb tot això que m'esta passant, en com porto la meva vida, o simplement per xerrar amb ell. La Ciara se que ho porta pitjor, i de vegades no sé com ajudar-la, tot i que ella també pateix amb els seus problemes. Joder papa, de vegades penso que soc bastant igual a tú, intento ser millor que tú, fer el menor mal possible, però tot i així es impossible tenir pau, i el camí cap a la felicitat de moment es dificil. Em consta que tú ho vas aconseguir.
Feia temps que no escribia rés i ara de cop, barrejo una cosa i una altre, barreges de sentiments. No puc prometre escriure aviat perque, prefereixo fer un resum de les coses que van succeint, i de pas les vaig digerint mica en mica.
"tot té solució en aquesta vida..." diuen, tant debò
Fins aviat
