La ma complerta 5 anyets !!!

 El passat dia 28 de desembre de 2020, vas fer 5 anys Ena. Amb tota la alegria del món, i somrient com sempre fas, ahir dia 29 va tocar fer la celebració amb nosaltres, la iaia, la tieta i el tiet, la Martina, el teu germà, la Isabel i jo. Encara es complicat per a tu entendre que estic separat de la teva mare, que si, tinc una parella o "novia", la Isabel, que encara vivim a casa de la iaia, i aquesta anar i venir diàriament, em sap greu, però tot passarà.

Com sempre he dit al teu germà, a mi sempre em tindreu, per a tot, no se si dir aixó, però amb tú va estar especial des de el primer dia, aquelles set hores que sempre recordo quan vas acabar de nàixer, el passar els teus primers tres anys de la teva vida molt enganxada a mi, i haver creat la illa de la pallassada plegats, ha creat un preciós vincle.

En el teu dia, vam poder estar junts els tres una estoneta.

Per al meu gust massa regals, però serà difícil lluitar contra això de moment riu, salta, balla, crida i gaudeix, estaré amb tú en aquests i en d'altres moments.

Espero que aquest proper any la situació canvií i aquest proper estiu poguem tenir un lloc on poder dir que es nostre, que tu i el teu germà tingueu una habitació, no vull oblidar tot aquest temps que hem estat a casa de la iaia Isa, però necessitem estar junts i amb el nostre espai.

M'agrada com fas el teu atletisme, com t'esforces per agradar-me, però et recordaré sempre que les coses les has de fer perquè t'agradin a tú princesa. Anem junts als entrenaments, i passem fred els dos preciosa, però valdrà la pena veuràs.

Com t'esforces!!

Amb cinc anys i els cabells com a mi m'agrada el dia del teu aniversari, varem berenar tot allò que vas voler, el millor de tot era veure que estaves molt feliç, i que tot eren somriures ...segueix així amb el somriure com a bandera, sigues passional i emocional, com quan vas veure un video que et vaig fer a tu i el teu germà fa temps, et sortien les llàgrimes d'emoció...preciós detall. I sí! volies un video i el vas tenir pels teus 5 anys.

           FELICITATS ENA !

48 ANYS...

 Ja en son 48, cada cop queda menys pels 50, fer una lectura d'aquest any no es fàcil, tenim una farsa, perdó una pandèmia, que certament s'esta enduent a molta gent, personalment penso que tot això ha estat una provatura, un veure que passarà. Els meus i jo estem bé...i això es el que compte. 

Fa ja quatre mesos que estic amb una persona, d'origen africà i francesa d'acollida. M'agrada i molt, però ara comencen a haver desavinences, sincerament? no se pas com acabarà, pensava que seria "la persona", però no acabo de tenir-ho clar. Segurament les meves vivences, les mentides i desconfiances que he rebut, no ajuden en res a poder iniciar cap relació, visc amb temor i amb desconfiança, visc amb manca d'afecte i "campant" sol, com el que he fet els ultims anys. Aquesta persona ajuda i molt, i estima, però novament he hagut de mostrar que es una parella, advertint accions que poden fer mal a l'altre, advertir...però no demanar, si demanes afecte o desconfiança, estas venut, significa que quelcom no rutlla, i aqui es on vull anar, jo mateix faig una reflexió..."vols dir que no estic tocat, i contaminat?" pot ser ja no me'n sortiré més, m'he acostumat a fer jo sol, a patir-ho sense ajut de ningú, i això no es bò.

 Ahir, des de Vilanova i la Geltru, fins a Barcelona, a més de 160km/h, despres Sabadell ràpid per arribar a la feina, sortir de la feina i a Barcelona, acompanyar a me mare a fer analitiques a Sant Pau, ràpidament a Vallromanes a recollir en Roc, prèviament han recollit a la Ena per mi, (no arribava), un cop a l'escola d'en Roc, no el veig i vaig a casa del seu aví, no hi es alli. Mal entes i fa que el temps demori, vaig a buscar a la Ena a casa d'un amiguet seu, porto en Roc al Handbol, i no dona temps a portar a la Ena al atletisme...poso la excusa que plou (mentida piadosa estava el temps fatal), anem a la biblioteca a llegir. Deixo a la Ena, recullo en roc al handbol i el porto on em diu la seva mare, a la piscina de Vallromanés, on esta el seu avi...arribem, i no hi es, torno a portar-lo a casa del seu avi...agafo el cotxe, l'autopista direcció Barcelona, no vull més cues avui, poso musica d'en Bruce Springstien..."I'm fire"...arribo a Barcelona, fos...una mica de flexions, dutxa, un plat de verdura i marxo a dormir...aquesta no es la historia del corredor de fons, aquest es un dels meus dies, trist, ràpid, no paris, mai seras un bon pare...aquest segueixo essent jo.

Tinc 48 anys...visc a casa de me mare en una habitació petita i dormo en un llit de nen.

"encara tinc sort"

MARXA AQUATICA...Benvinguda !!

 Finals de juny de 2020, canvis a la meva vida, i un d'aquests canvis es la emergència d'un nou esport, la Marxa Aquàtica! Caminar el més ràpid que es pot dins de l'aigua, al mar. Dit així sembla fàcil però no ho es, es explosiu, esgotador, i crea una tensió (a mi , molta) que la comparó a quan feia canicross amb la lluna. Concretament es al juliol on començo a tenir contacte, inicialment tot comença amb l'Alejandro i un post que posa al facebook, m'interesso i acabo contactant amb Alexia, de Cambrils, i assisteixo als entrenaments que es marquen. Cert, el desplaçament es una feinada, però sense esforç no hi ha recompensa, així penso jo.

Primer contacte, "Pepe" entrenador de l'Aritjol

Per temes que a dia d'avui no entenc encara, em faig del club de Cambrils per a no pagar el preu dels entrenaments, rarisim! a continuació el club potent de competició l'Aritjol, es amb qui m'afegeixo, i aqui comença l'idil·li. Gran grup esportiu amb l'Alejandro, Silvestre, Kepa, Siscu, Helena, Cristina, Alicia, Jorge, Berta, Dani, Anna, etc...disculpeu si em deixo algú. Realment puc dir ara que ha acabat la competició que he trobat a faltar estar més a l'aigua, però el més important es que ja tinc nocions.

Tercer entrenament a Cambrils

Comença un circuit català no competitiu, on les aturades seran Salou (un desastre, per un conflicte amb la policia local d'alli, no tornarem a Salou), Creixell, Castelldefels, Roses i Cambrils. Cau Castelldefels, per temes de Pandemia COVID19, els altres seran moments per entrenar i agafar experiència. Vull destacar la figura del Silvestre una persona formada en la Marxa Aquàtica, competitiva i molt bona gent. M'ajuda i ensenya que s'ha de fer i com fer-ho, important, ahhh i em deixa la seva pala, que espero em vengui!!! En el circuit començo a perfirlar com el més ràpid, les distancies son 50 metres sol i amb rem, 200m i 800m amb binomi. La meva parella de ball seria en Silvestre, i anem entrenant el que podem. A Roses, ho passo francament malament, el fred se'm fica dins i quedo quasi sense respiració, un desastre. Però l'objectiu es el 4 d'octubre a Cambrils, el I Campionat de Catalunya de Marxa Aquàtica.

El dia ha arribat 4 d'octubre, molts sacrificis per ser-hi, desplaçaments , diners , temps , familia...si, vosaltres Roc i Ena torneu a ser particeps, però aqui hi entra una nova persona, la Isabel. La meva parella, des de juliol, gracies a ella , a la seva comprensió, la seva dedicació, a les ganes de fer-ho junts..per tot això i més...aquest a estat el resultat.

Merci becaoup

Campionat de Catalunya: inscrit a tres proves i amb possibilitats de fer grans resultats, canvis d'ultima hora, a la modalitat de 800m la parella serà l'Alejandro i no el Silvestre, ordres d'equip. Amb la mateixa il·lusió, amb en Roc i la Isabel, les ganes ...i els nervis no falten. 

Explicant: com em trobo

En la primera prova forço la maquina despres de prendre un gel, i em trobo pletoric, atrapem al binomi d'en David, un gran competidor i bona persona. Pensavem que haviem quedat primers, i...NO, finalment fem un meritori 3er lloc, tenim la primera medalla.

Tercers també es un bon resultat

A continuació, molt temps d'espera entre proves, tant al 50m rem com al 200m amb el Silvestre, quedo primer en les manegues classificatories i que donaven accés a les finals, així doncs tenia assegurades dues medalles més.

La clau, sortir ràpid

L'error que vaig cometre va ser la por, de caure sobretot i no prendre cap més gel. Els 50m va ser disputat amb en David de Salou, i a la sortida de l'aigua...va guanyar ell, plata. Als 200m, penso que es va cometre una petita injustícia donat que varem quedar segons també, plata, en els ultims metres finals, la parella guanyadora molt jove, penso que no va respectar del tot la normativa, no per picaresca, sino per desconeixement. Resultat plata...i una tristor immensa.

Un mestre, gracies!

Tres medalles en les classificacions absolutes i primers en categories, fan que al reflexionar estigui content i amb ganes de més. Trepidant els tres mesos per arribar a Cambrils i aconseguir una petita fita...estan tocat del pit, i amb el meu "quadre" fisic. Feliç...al final, de compartir-ho amb tu, que m'has recolzat tant Isabel.

Una altre plata per molt poc.

Vull seguir, no se com anirà el 2021, però hi tornaré, hi haurà una nova modalitat la Beach Trail, i voldré ser-hi a tot...però aquest cop amb tú...faré un dels binomis...Isabel. Amb qui millor? gracies per tot el recolzament que m'has donat de tot cor.

De vegades les derrotes mes amargues t'alliçonen i et mostren el camí, ho tinc clar, seguiré a l'aigua.

Seguiré aprenent i entrenant, perquè...NO ENS ATURÀ NINGÚ.

 

13 de SETEMBRE de 2020...fas 11 anys !!

 Miro enrere i quedo parat...ja son 11 anys!!

El passat 13 de setembre de 2020, vas fer els 11 anys, i aquest dissabte 19 de setembre ho varem celebrar, nosaltres a casa la iaia Isa, la teva germana, la iaia , la Isabel i jo, no van poder venir els tiets perquè treballaven, una llàstima, però ho varem passar bé, volies un pastís de crema o de nata, i així va ser.

Els regals son el de menys, per a mi es important veure't creixer, sa, fort, valent i noble...qualitats que tens, i no oblido mai que tens això, 11 anys, però els 11 d'ara no son els d'abans, les coses han canviat i només intento que te'n adonis. T'estimo moltíssim, i pateixo si no estas bé, soc conscient que no sempre tens tú la culpa i que en ocasions els grans no ajuden en res, intento que no tinguis por, o si més no la justa i necessària, segueixo lluitant perquè tinguis aquests valors que parlo anteriorment, veuras que es molt important, però de moment el que tinc clar es que ets bona persona i això m'agrada.

Bé...doncs al final amb una convidada que has acceptat de bon grat, gracies, es la Isabel des de el moment que ús vareu coneixer t'ha estimat molt i tú a ella, això es  important i no només per a mi, perque et servirà en un futur, estriar aquelles persones que t'estimin.

tots feliços!

Sento molt no poder-te donar un gran aniversari, saps que soc d'aquells que el dia a dia també es important, i intento que tots els dies somriguis i siguis feliç.

M'agrada estar amb tu Roc...i que em preguntis coses, i que tinguis inquietuds, corregirem aquests neguits que tens, veuràs que si, perquè ens tindràs a tots al teu costat, així que ...seguim valent!!

T'ESTIMO I RECORDA...NO ENS ATURA NINGÚ !!

TORNO A LA MUNTANYA JULIOL 2020

Dia 04 de juliol de 2020

Anava boig per tornar a sortir i fer algun cim de 3000 metres, al final el meu recompte em va fallar i abans de sortir en tenia 36, algun cosa no he comptat bé, de totes maneres volia fer muntanya i tenia encarats els pics de Vallibierna i Culebras, passant pel famós pas aeri del "caballo". Per fer això tocava fer-los expres, sí, aquelles sortides que no trobo a ningú boig com jo. Aquest cop en Reinier, un cubà que vaig coneixer per les xarxes socials va ser el tronat que va voler acompanyar-me. Es una persona amb energia, i amb ganes, es atrevit i valent i això s'ha d'aprofitar. Després de passar-li la ruta i veure el famós pas, va dir que si...així que cap al llac de Llauset, pirineu d'Osca (com no).

Llauset...sortim ben d'hora, sense dormir els dos

El viatge va servir per coneixer més l'un de l'altre, tot i haver compartit un entrenament setmanes enrere un viatge total de 7 hores de cotxe, més la ruta , t'hi has de portar bé per nassos.

Direcció Vallibierna

Doncs amb un dia preciós sortim del llac de Llauset direcció al primer pic de Vallibierna (3067). Haig de reconeixer que vaig sortir fortet, però mica en mica vaig anar cada cop més cansat. A la pujada coincidim amb en Joan, de Balaguer i pugem junts fins el temible paso del caballo, anteriorment vam coronar el Vallibierna, aqui l'amic cubà va quedar un pel acollonit, després de veure en Joan, sincerament?...jo també...veure de lluny com ho feia buuuuf, en Reinier va voler ser el primer, un cop alli, per a mi, no va ser tant, cert es que es exposat, però quasi bé el passo corrent, quina bogeria. Un cop sortejat el pas, tenim el segon pic del dia el pic de Culebras (també de 3067). Cal destacar que la sortida es preciosa, la baixada trepidant a un ritme que no vaig poder seguir i més amb la cama fotuda com tinc, reconec que en Reinier, esta fí, fort i jove...jajaja bravo per ell, sortida excepcional!! amb aquest dos pics ja en tinc 38 !!

Paso del Caballo...

Vallibierna

Culebras

Gracies Reinier !! haver trobat algú com tú, ajuda moltíssim a passar millor la jornada i a gaudir més encara...seguim?


Dia 18 de juliol de 2020

Tornem a la muntanya amb el bon amic Reinier, espereu! ja soc del club CUBAN TRAIL TEAM, amb la roba i tot, preciosa per cert, em calço la roba i em queda suuuuper, aquest cop l'objectiu es assolir tres pics de 3000, La Munia, la petita Munia i Sierra Morena, i sí, toca passar per un pas una mica delicat , el paso del gato.

Aquest cop quedem a les 02:30 de la matinada, de bojos, però aquest cubà es tremendo així que canya, ell torna a estar sense dormir, fatal, i jo he pogut dormir tres horetes i m'han caigut super bé. Aquest cop toca anar a Bielsa, concretament a Chisagues , i d'alli pista de terra fins Petramula, de record fotut, quasi bé em mato alli el setembre de 2019, uf. Aparquem i amb poqueta gent, ens decidim a pujar, una aproximació llarga, i jo, havia llegit i visualitzat que no era difícil així que pujavem. Em vaig trobar super bé, i a bon ritme, el Reinier anava tocat des de la sortida, es notava que no era ell, tot i així aquest no cedeix i seguim pujant, paisatges preciosos. La muntanya té això, llibertat, silenci, pausa, frescor, neu, pedra, riu, aigua...que més vols? La primer imatge...

Sense paraules...

La pujada es fa dura, i acumulem molts metres, cert que tot i portar el garmin, el mar de pedres fa que haguem de buscar fites, entre moltes i moltes pedres, gens fàcil. Finalment i jo al capdavant trobem una xemeneia, que porta just al "paso del gato", una paret de sis metres bastant vertical amb esquerdes per ficar mans i/o peus, i amb corda i cadena fix. Quan veig això agafo bastons i salto a pujar-ho, amb una sola mà...de seguida tirant de braços soc a dalt. En Reinier fa el mateix, però amb més lentitud avui anava més fluix, i em maleeix constantment de forma carinyosa. Passat aquest pas, un es pensa que ja esta...doncs no encara hem de crestejar fins La Munia, cim de 3133, assolit.

La Munia 3133

Queden més pics, ataquem el segon, pensant que era fàcil, i ho era, però seguim amb un cresteig que et deixa una mica tocat, el colega ja estava fos, tot i així coronem el segon La petita Munia (3009), i aqui en Reinier em diu que el tercer cim, no...el tenim a tocar i més fàcil, però quan es va en grup o acompanyat primen altres coses, anar junts i equip...per tant tocar desfer el camí, i tornar. Intento no tornar a passar pel paso del gato, per evitar problemes, però ens fotem per una diagonal de bojos, amb tarteres de pedra infinita, tot per fer-ho més fàcil...ehem ehem.

Petita Munia 3009

Sierra Morena de lluny

Tocar arribar al cotxe, i la baixada es fa llarga, en aquesta sortida em vaig trobar super bé, motivat, alegre, i amb força...finalitzem amb 18,5kms i més de 1500+. Bona sortida, i ara com sempre baixar a sac a Barcelona...imatges pel record úniques...ja tinc 40, seguim...només 10 més i el repte dels 50 cims de més de 3000 estarà assolit.

Gaudint...bategant

Em dona la vida

Un juliol canyero...veurem que ens depara agost, desitjo que més muntanya...no ens atura ningú !!!

POST ESTAT D'ALARMA

Altre cop junts els tres, i tornem al nostre dia a dia, les nostres sortides, ara ja amb en Roc també, tot i que encara té neguits, junts els superarem. Les escoles han acabat abans...passareu de cursos els dos, i seguiu creixent, faig el possible per passar temps junts. Sobretot la essència que tenim, llibertat i aire pur...i sempre somriure!!!

sempre ús atureu aqui...jajaja que graciós

Dancing in the rain

Al castell de Sant Miquel

turó de Montcada

guapos juliol 2020

les teves ganyotes

Quins cracks !!

Ena ja comences a apretar, ets capaç de fer sortides potents, que jo mai havia fet amb la teva edat, igual que tú Roc. El turo de Montcada, amb la grimpada final, el castell de Sant miquel de Montornès del Vallés, sortides a bosc, i la última vam intentar pujar al pic de la Dona, paraules majors, perque som capaços d'estar més de tres hores voltant  per sobre de 2500 metres d'alçada, molt bé a tots dos!! em vareu impressionar molt, i a sobre ens va ploure al tram final. Ens varem quedar a dos-cents metres més o menys, però no podia arriscar, ja el farem aquest pic, els tres.

M'agrada saber i veure que ja agafes algunes de les meves samarretes Roc, les he guardat des d'abans que vinguessis al món, ara ja pots fer-les servir, i es bonic la veritat.

Aneu equipats, o millor dit els tres anem equipats, per a les nostres sortides i som capaços d'adaptar-nos a tot, i això es bestial.

he trigat una mica en escriure, ja sabeu que de vegades l'estat d'ànim afecta, i deixo d'escriure, ara doncs es el moment, aprofito i faré diverses entrades explicant el que fem, no deixeu mai d'estimar-vos, com feu...això em manté i em dona ganes de ...seguir fort.

No ens atura ningú

CONFINAMENT...Març, Abril i ...Maig

El temps ha canviat, i no per bé pot ser si, el nostre planeta esta respirant amb aquesta aturada mundial, jo...també. La meva vida caòtica i que odio, ha canviat, a la feina, amb els meus fills...em fa anar no tant cansat, no tants viatges, que egoista semblo oi?

Han mort moltes persones, el que més greu em sap es que son persones grans, aquelles que van patir postguerres, fam, crisi i ara aquest es el final? no es gens just. Soc dels que pensa en les teories conspiradores, si, existeix una elit que ens manipula piramidalment, i per desgracia en formo part, d'un d'aquells esglaons del sistema...

La meva mare esta bé, menys mal, intento ajudar com puc, i no puc deixar d'atendre a la meva petita, per altre banda en Roc l'he vist un mes i mig després, GRACIES, va dirigit a tú i a la teva família. Té tanta por infundada, bé gran feina tocarà fer. Ens limitem a un passeig dia si, dia no, d'una hora. Tot arribarà veuràs que si.

Aquest confinament a servit per adonar-me de diverses coses, una es que quan no es pot no es pot, i no hi ha més, que la confiança no es torna a guanyar, o si? de moment veig que no, que costa fer de mestre, perdona'm petita si t'apreto molt en el dia a dia, ho faig el millor que se. Estic quasi bé tot el dia pendent de tú, i mira, pateixes una caiguda que t'ha deixat marcada tota la cama esquerra, perdona'm,. quin greu em sap. I als vespres et trobo a faltar molt, també quan no hi ets, tot i que em queixi de la vida que m'ha tocat, les misèries de no tenir uter i sortir sempre escaldat, per ser massa bo. Tinc ganes de tornar a gaudir els tres junts, passejades, fer els nostres apats quan fem excursions...em sap greu no donar més coses, com restaurants , vols , hotels , etc...personalment penso que no es quelcom que ajudi, soc més senzill.

Aquesta entrada ha estat escrita en dues parts, el final de l'estat d'alarma a coincidit en que ens hem pogut veure els tres, i això es una bona noticia, tornem a estar junts, poso un recull de moments amb tú, Ena, moments que hem compartit, durs perque hi havia ocasions que ni tant sols jo sabia que fer. Com sempre diem ...No ens atura ningú, oi?

Reviso les imatges i penso...que has treballat, i sempre li poses voluntat i ganes, aquest esperit de superació de voler-ho fer cada cop millor, haurem de corregir aquells moments de frustració. Si algun cop m'he auto denominat un diamant en brut, tu seras el diamant més pulid i preciós que existirà mai.