El temps ha canviat, i no per bé pot ser si, el nostre planeta esta respirant amb aquesta aturada mundial, jo...també. La meva vida caòtica i que odio, ha canviat, a la feina, amb els meus fills...em fa anar no tant cansat, no tants viatges, que egoista semblo oi?
Han mort moltes persones, el que més greu em sap es que son persones grans, aquelles que van patir postguerres, fam, crisi i ara aquest es el final? no es gens just. Soc dels que pensa en les teories conspiradores, si, existeix una elit que ens manipula piramidalment, i per desgracia en formo part, d'un d'aquells esglaons del sistema...
La meva mare esta bé, menys mal, intento ajudar com puc, i no puc deixar d'atendre a la meva petita, per altre banda en Roc l'he vist un mes i mig després, GRACIES, va dirigit a tú i a la teva família. Té tanta por infundada, bé gran feina tocarà fer. Ens limitem a un passeig dia si, dia no, d'una hora. Tot arribarà veuràs que si.
Aquest confinament a servit per adonar-me de diverses coses, una es que quan no es pot no es pot, i no hi ha més, que la confiança no es torna a guanyar, o si? de moment veig que no, que costa fer de mestre, perdona'm petita si t'apreto molt en el dia a dia, ho faig el millor que se. Estic quasi bé tot el dia pendent de tú, i mira, pateixes una caiguda que t'ha deixat marcada tota la cama esquerra, perdona'm,. quin greu em sap. I als vespres et trobo a faltar molt, també quan no hi ets, tot i que em queixi de la vida que m'ha tocat, les misèries de no tenir uter i sortir sempre escaldat, per ser massa bo. Tinc ganes de tornar a gaudir els tres junts, passejades, fer els nostres apats quan fem excursions...em sap greu no donar més coses, com restaurants , vols , hotels , etc...personalment penso que no es quelcom que ajudi, soc més senzill.
Aquesta entrada ha estat escrita en dues parts, el final de l'estat d'alarma a coincidit en que ens hem pogut veure els tres, i això es una bona noticia, tornem a estar junts, poso un recull de moments amb tú, Ena, moments que hem compartit, durs perque hi havia ocasions que ni tant sols jo sabia que fer. Com sempre diem ...No ens atura ningú, oi?
Reviso les imatges i penso...que has treballat, i sempre li poses voluntat i ganes, aquest esperit de superació de voler-ho fer cada cop millor, haurem de corregir aquells moments de frustració. Si algun cop m'he auto denominat un diamant en brut, tu seras el diamant més pulid i preciós que existirà mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada