Dia 04 de juliol de 2020
Anava boig per tornar a sortir i fer algun cim de 3000 metres, al final el meu recompte em va fallar i abans de sortir en tenia 36, algun cosa no he comptat bé, de totes maneres volia fer muntanya i tenia encarats els pics de Vallibierna i Culebras, passant pel famós pas aeri del "caballo". Per fer això tocava fer-los expres, sí, aquelles sortides que no trobo a ningú boig com jo. Aquest cop en Reinier, un cubà que vaig coneixer per les xarxes socials va ser el tronat que va voler acompanyar-me. Es una persona amb energia, i amb ganes, es atrevit i valent i això s'ha d'aprofitar. Després de passar-li la ruta i veure el famós pas, va dir que si...així que cap al llac de Llauset, pirineu d'Osca (com no).
 |
| Llauset...sortim ben d'hora, sense dormir els dos |
El viatge va servir per coneixer més l'un de l'altre, tot i haver compartit un entrenament setmanes enrere un viatge total de 7 hores de cotxe, més la ruta , t'hi has de portar bé per nassos.
 |
| Direcció Vallibierna |
Doncs amb un dia preciós sortim del llac de Llauset direcció al primer pic de Vallibierna (3067). Haig de reconeixer que vaig sortir fortet, però mica en mica vaig anar cada cop més cansat. A la pujada coincidim amb en Joan, de Balaguer i pugem junts fins el temible paso del caballo, anteriorment vam coronar el Vallibierna, aqui l'amic cubà va quedar un pel acollonit, després de veure en Joan, sincerament?...jo també...veure de lluny com ho feia buuuuf, en Reinier va voler ser el primer, un cop alli, per a mi, no va ser tant, cert es que es exposat, però quasi bé el passo corrent, quina bogeria. Un cop sortejat el pas, tenim el segon pic del dia el pic de Culebras (també de 3067). Cal destacar que la sortida es preciosa, la baixada trepidant a un ritme que no vaig poder seguir i més amb la cama fotuda com tinc, reconec que en Reinier, esta fí, fort i jove...jajaja bravo per ell, sortida excepcional!! amb aquest dos pics ja en tinc 38 !!
 |
| Paso del Caballo... |
 |
| Vallibierna |
 |
| Culebras |
Gracies Reinier !! haver trobat algú com tú, ajuda moltíssim a passar millor la jornada i a gaudir més encara...seguim?
Dia 18 de juliol de 2020
Tornem a la muntanya amb el bon amic Reinier, espereu! ja soc del club CUBAN TRAIL TEAM, amb la roba i tot, preciosa per cert, em calço la roba i em queda suuuuper, aquest cop l'objectiu es assolir tres pics de 3000, La Munia, la petita Munia i Sierra Morena, i sí, toca passar per un pas una mica delicat , el paso del gato.
Aquest cop quedem a les 02:30 de la matinada, de bojos, però aquest cubà es tremendo així que canya, ell torna a estar sense dormir, fatal, i jo he pogut dormir tres horetes i m'han caigut super bé. Aquest cop toca anar a Bielsa, concretament a Chisagues , i d'alli pista de terra fins Petramula, de record fotut, quasi bé em mato alli el setembre de 2019, uf. Aparquem i amb poqueta gent, ens decidim a pujar, una aproximació llarga, i jo, havia llegit i visualitzat que no era difícil així que pujavem. Em vaig trobar super bé, i a bon ritme, el Reinier anava tocat des de la sortida, es notava que no era ell, tot i així aquest no cedeix i seguim pujant, paisatges preciosos. La muntanya té això, llibertat, silenci, pausa, frescor, neu, pedra, riu, aigua...que més vols? La primer imatge...
 |
| Sense paraules... |
La pujada es fa dura, i acumulem molts metres, cert que tot i portar el garmin, el mar de pedres fa que haguem de buscar fites, entre moltes i moltes pedres, gens fàcil. Finalment i jo al capdavant trobem una xemeneia, que porta just al "paso del gato", una paret de sis metres bastant vertical amb esquerdes per ficar mans i/o peus, i amb corda i cadena fix. Quan veig això agafo bastons i salto a pujar-ho, amb una sola mà...de seguida tirant de braços soc a dalt. En Reinier fa el mateix, però amb més lentitud avui anava més fluix, i em maleeix constantment de forma carinyosa. Passat aquest pas, un es pensa que ja esta...doncs no encara hem de crestejar fins La Munia, cim de 3133, assolit.
 |
| La Munia 3133 |
Queden més pics, ataquem el segon, pensant que era fàcil, i ho era, però seguim amb un cresteig que et deixa una mica tocat, el colega ja estava fos, tot i així coronem el segon La petita Munia (3009), i aqui en Reinier em diu que el tercer cim, no...el tenim a tocar i més fàcil, però quan es va en grup o acompanyat primen altres coses, anar junts i equip...per tant tocar desfer el camí, i tornar. Intento no tornar a passar pel paso del gato, per evitar problemes, però ens fotem per una diagonal de bojos, amb tarteres de pedra infinita, tot per fer-ho més fàcil...ehem ehem.
 |
| Petita Munia 3009 |
 |
| Sierra Morena de lluny |
Tocar arribar al cotxe, i la baixada es fa llarga, en aquesta sortida em vaig trobar super bé, motivat, alegre, i amb força...finalitzem amb 18,5kms i més de 1500+. Bona sortida, i ara com sempre baixar a sac a Barcelona...imatges pel record úniques...ja tinc 40, seguim...només 10 més i el repte dels 50 cims de més de 3000 estarà assolit.
 |
| Gaudint...bategant |
 |
| Em dona la vida |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada