1 er Pas fet...PARELLA DE FET !

Musica de fons ...ARETHA FRANKLIN en honor a tú i també especialment per la seva avia allà on sigui...


03 de desembre de 2015, davant de l'Ajuntament de Tiana, la Maritza i un servidor formalitzen la seva relació com a parella de fet, a esperes de poder tenir un segon testimoni, la Sol (quan tingui els 18 anys), i així poder casar-nos, però de moment serà un mes especial D E S E M B R E de 2015, per diverses coses, però aquesta es important així que FELICITATS !!!


" valio la pena lo que era necesario para estar contigo..."


...seguim posant forts fonaments per llimar, per apropar més, per ser més comprensibles, per no caure en errors del passat, per crear ponts, per unir-nos més si es pot, per entendre'ns...però , sempre junts !




Vora mar..tu i jo...parella de fet !!! FELICITATS

i ara...només queda esperar i esperar, però no gaire en breu surt la teva germana Roc, en breu surts tú Ena, fixat com estava el mes de desembre, el teu mes...preciosament embarassada!

il·luminant-me ! quina panxa

Avui ha estat impossible fer una petita celebració però queda pendent pel cap de setmana...t'estimem !!!

PREPARATIUS i ...TORNADA?

Com ja he comentat en d'altres entrades, ara, entrant a novembre els preparatius ja estan quasi bé del tot finalitzats, en breu arribarás i de seguida trobarás caliu benestar i molt carinyo i estima per part de tots, anem bojos per saber quina carona tens, com será el teu plor, tot i que en molts moments el voldrem "no escoltar". El que es cert es que tot s'ha escollit amb tot l'amor del món, per a tú.

Aqui dormirás petitona.

El fons d'armari, mai millor dit...les teves primeres sabatetes.

He volgut tenir records que et traspassaré de l'any 2015, ja en fa tres que no corro, que no competeixo, tot i que el passat 19 de setembre, i el 26 d'octubre de 2015, vaig voler inscriurem a dues curses la primer a Tiana de 13,5km i la segona a Sant Fost de Campsentelles de 22 km, finalitzades les dues i amb uns temps que no estan gens malament. Pot ser el saber que vindrás aviat, que vull que vegis del que soc capaç, de revifar de les cendres, de voler sentir, senzillament de voler tornar a correr, ha fet que em torni a plantejar coses, fites, entrenaments, tot i que quan vinguis sé de segur que hauré de estar per d'altres coses, peró deu meu tornar a sentir aquell esforç , aquella lluita per acabar per millorar uff, es únic...així doncs em queden uns dies per rumiar tornar a fer la Cursa de l'Ardenya 63km amb mooooolts metres de desnivell. Cert, ja l'he fet i vaig patir moltissim, sempre he dit que no repeteixo curses, però acabar l'any així seria majestuós. Peró encara tocar pensar-ho bé, he fet muntanya , entreno (no com abans peró entreno), i sobretot tinc il·lusió i moltes ganes per tant...

Meditant ...pensant...tornem?

Però si tornem...será A TOPE !!

 

JA SON 6 !!!!

Ja són 6 anys !!!! el passat 13 de setembre de 2015, vas fer 6 anys. Varem poder gaudir de dues horetes junts, a casa, i juntament amb la Maritza i la Sol vas tenir el teu pastís, aquest cop una va ser un vaixell pirata xul·lissim !!!

El vaixell que tant et va agradar !

El teu gran amic...en Fito.

Realment no cal comprar-te grans coses, de moment amb el que et vaig fent  gaudeixes!!

Com fem sempre varem cel·lebrar el teu aniversari la setmana que vas estar amb nosaltres, abans però ens vas dir que el que volies pel teu aniversari eren "soldadets" i així va ser, et va encantar!!! El cap de setmana a Tiana vas tenir la teva festa, on van venir els teus cosins, Juan Carlos, Pere, Sonia, Nora, Victor, Ciara, Alex, Ana, Maria, Jose...i com no nosaltres, amb la Martina i com no la teva iaia Isa. El pallasso Fito et segueix allà on vas i no s'ho va voler perdre.

Tothom va gaudir i vas estar content que realment això es el principal, curiós que tothom et va portar regals, joguines principalment i on són? guardades als calaixos, ets únic, et fabrico quatre coses pels teus sodlats i amb això ja ets feliç. Doncs endavant !!!

Per cert, vull que quedi escrit, així ho podrás recordar quan siguis més gran, del trau que et vas fer a principis de setembre a l'escola, ufff realment ens feia una pena veuret amb la ferida, i posterior cicatriu que t'ha quedat, ais deu meu, has d'anar en compte, però es inevitable que saltis , juguis, caiguis...però es que t'ho vas fer seient a l'escola !!

Feliços 6 anys Roc...t'estimo.

ELS TEUS CIMS I part

ELS TEUS CIMS...així mateix va passar pel meu cap, un repte per la meva petitona, la Ena. Per el meu valent he fet de Fito, de Pare Noel...he fet curses inoblidables amb ell, però necessitava estar en contacte amb tú, tot i que encara no hagis arribat, estas a punt i ...perqué no? 10 muntanyes de 3000 metres només pel sol fet que puguis dir algún dia, "mira quin regal em va fer el meu pare abans de neixer"...per tant , aqui les tens, magestuoses, emblematiques, imponents, fredes, calides, precioses...com ho serás tú.

Amb en Roc va ser quasi sempre de blau, amb tú ha estat el vermell...encada pujada en cada moment vermell, i amb la samarreta especial per a tú "ELS TEUS CIMS- ENA 2015" !

per tú...

Un recull de fotos del meu repte per a tú Sotllo, Montcalm, Verdaguer, Pica d'Estats, Punta Gabarro, Canalbona, Comaloforno, Besiberri Sud, Araguells i Juncadella...tots ells pensant en tú, cada esforç i patiment, cada alegria i cada somriure.

La teva arribada m'ha ajudat a tornar a trepitjar la muntanya i no vegis amb quines ganes, em començo a sentir fort i abans que tota aquesta força acabi, m'agaradará que sapigués que el teu pare feia aquestes coses, tant de bó algun dia m'hi acompanyis, será un paler com no. Peró tot será al seu temps, sense forçar rés ni a ningú...t'enssenyaré la natura, els animals, i sobre tot el respecte a la terra, les muntanyes seran els teus guardians i t'explicaré contes i llegendes, et donaré un món de fantasia, un món net i pur, simplement et mostraré tot alló que a mi m'ha fet bategar.


t'espero...petitona.

Estiu del 2015...esperant i en familia

Estiu del 2015, tal i com diu el seu títol...esperant i en família. Ja instal·lats a Tiana, on hem viscut el primer estiu, tots junts, podríem descriure-ho com un estiu d'alts i baixos, de revelacions, d'entesa, d'apropament de seguir juntant i sumant. Per tant gaudim de la piscina, de la casa, del jardí, dels moments, de les sortides...i com no de la panxeta de la mami en el seu 38 aniversari.

Preciosa !!

Gaudint de l'estiu...









Moments per veure com en Roc em sorpren nedant i disfrutant del mar la seva gran passió, juntament amb els peixos, records que quedaran per sempre.

Em vas regalar tornar a les meves muntanyes...Benasc, i jo et vaig mostrar allò que sempre m'ha fet gaudir, m'ha fet vibrar, aire pur...

Aquest estiu 2015 ha estat un retorn inesperat a un dels llocs que sempre m'han fet volar, tornar a volar...amb tú.

De vegades un no té el control de les coses, hi aquestes et superan, et poden dir victimista, et poden dir beneit, o simlpement humà. Tornar a recuperar sensacions i coses que són o eren d'un mateix costa, però rés es etern ni tan sols el dolor, torno a sentir-me viu.

(perdoneu-me Roc i Ena perquè he trigat en escriure...us estimo!)

Una més...ENA !!

Bé Roc, aquest ha estat durant uns anys el teu diari, les experiéncies que jo he viscut,sol, amb tú i amb més persones, ara a data d'avui, et demano que puguis compartir aquest diari amb qui serà la teva germana, la Ena.

Sempre vaig voler tenir un fill, i vas neixer tú, em moria de ganes de saber com seria la teva carona, el teu cabell, més endavant volia saber quin tó tindria la teva veu. Les circunstàncies han estat les que han estat, ens hem hagut de separar durant impassos petits, per culpa d'egoismes, de tota manera, la teva carona, el cabell, la veu, tot ! m 'agrada de tú...es ara que intento amb l'ajut de la Maritza, de la Sol i dels que t'estimem que t'impregnis dels valors i educació que et donem que penso són bons, i em consta que es dificil que...des d'una banda s'intentin coses i que et costi, perqué imagino que no ha de ser fàcil anar canviant el xip durant uns dies a la setmana. Ara tindras un gran protagonisme, ajudar-me, ajudar-nos amb la que serà la teva germana, la Ena.

Ena, fins ara en Roc era un protagonista d'aquest diari d'aventures que li vaig dedicar, ara també es teu, serà un regal que ambdós apreciareu amb el temps, lluitaré perque sigueu ungla i carn, que ús estimeu l'un i l'altre, i sobretotes les coses que sigueu feliços, perque aquesta es la grandesa de les coses.

Ena...sabies que t'hem desitjat moltissim? la teva mama i jo, falta saber com será la barreja, la meravellosa barreja de cultures, de pells, de pensaments, i ja estic ufff....amb moltes ganes. Una de les coses més rapides que coneixeras, será d'on ve el teu nom, es un nom especial, E N A, aquest era i és el nom de la teva avia Ena Rosa, en honor a ella tens aquest nom, poc escoltat i preciós, d'una gran persona que va ser a una doncella de cabell arrissat...tot i que encara no t'he vist però de segur serà aixi. Però tindràs la sort de tenir una altre avia , la iaia Isa, aiiii aquesta t'estimarà , també , amb bogeria i ja t'espera per omplir-te la vida amb petons.

4 mesos...a dins la panxa de la teva mama, t'observo cada dia, sento com menjes, com et vas estirant, tot amb les sensacions de la teva mare, em neguitejo quan ella pateix, m'elevo quan sento el teu cor bategar através d'una ecografia, tinc certs nervis quan te mare esta amb nausses, i m'omplo d'alegria quan ens diuen el que vas creixent.

Ena, tindràs dos germans, la Sol i en Roc, i voldré que n'aprenguis de cadascú d'ells, ser bona persona i centrada com la Sol, i l'alegria i l'estima d'en Roc. Tots estarem alli per fer-te més fácil tot quan arribis.

Però falta algú...pot ser la peça més important, la teva mare, la mama o la mami, la Maritza, la persona amb qui m'he parrejat perque sortisis TÚ. Que vols que t'expliqui d'ella? la seva vida es tan interessant, des que va neixer fins el dia d'avui. Podràs aprendre com ningú, si vols, perque ella podria omplir centenars de diaris com aquest amb les seves vivéncies, estima-la com a ningú, ella et dur a dins seu, i cada emocio la vius tú també, impregnat d'ella, t'ajudaré, èstima a tothom però a ella més sempre més...perqué el que ella sempre ha desitjat i necessitat es que l'estimin.

Seguim amb el nostre diari...Roc i....Ena !

                                                              Quan somriu...s'atura el món

 

Els teus papes

 

Finals de Futbol Flag 2015...Absent

...23 de maig de 2015

Final four del Futbol Flag:

Gladiators - Pagesos      Pachamama - Bufals

Per circunstancies de la vida, em toca treballar, si podria haver-ho canviat? pot ser sí, però prefereixo guardar aquest dia extra que treballaré per quan la Ena ho necessiti, o la mare, o en Roc , o jo mateix.

Realment les coses no han anat com un voldria, el descontrol es massa gran en aquest joc, i estic segur que si demà hagués anat, hagués patit nervís, hagués vist injusticies...per a mi, Roc l'esport es sacrifici, entrenament i dedicació...

...no faré més critiques

Demà al matí , aniré a correr per el Parc de la Serralada Litoral, gaudiré d'allò que vaig fer temps enrrere, i en tinc ganes, la resta...? em sembla que ha estat un miratge, crec.

 

ENVAIT , NERVIÓS , ADOLORIT I SENSE RUMB

Primers de maig de 2015

Nous canvis en la meva vida, un nou canvi de domicili, i ja en van uns quants, realment no es que m'ho busqui, les coses passen o sorgeixen o simplement intentés millorar. De fet podria dir que en els ultims anys això de millorar ha estat un miratge, he volgut ser feliç, comença de nou, comença de zero, però molt de zero...i de moment, no se on vaig ni que dir, i nerviós, adolorit, enrabiat, i capficat va i el primer que em passa pel meu cap es buscar-te a internet a tú...Ferran CEBRIÁN SANCHEZ.
i això es el que he trobat de tú...

 

 

Un anunci d'una persona que et va estimar molt, la Carme.

M'encantaria que fossis aqui, present , i poder xerrar, parlar de coses, veure en Roc, pot ser ara si et demanaria un perquè, perque ho vas fer? De vegades em trobo buit, i penso que es el que té realment sentit, trobar l'amor de la teva vida, i per primer cop no poder mimar i cuidar com hom voldria, es extrany, es una angoxia grandiosa. M'encantaria pintar com tú ho feies, pescar, o simplement mirar la mar amb tú, però a l'hora t'ho odio d'una forma secreta i amb petites dosis, ara voldria preguntar-te com es viu amb l'amor de la teva vida, com es viu sense rés, com s'és feliç, perquè a mi em costa i molt, torno a posar el meu cos al limit, per circumstàncies, el cos es castiga i no es bó. Saps que vaig començar un nou esport en equip? com sempre he fet l'he agafat amb molta força, però soc d'una altra mena, penso que ja amb 42 anys no encaixo en grups, perque cada cop penso que el món va a la seva i es individual, però cadascú té el que es mereix, però es que ultimament sembla que jo em mereixo molt i molt.

Passen els dies, les setmanes i els mesos, aviat farà tres anys que no competeixo, que no entreno com llavors, ni em fixo fites, el cós es va fent més sedentari, i avui 5 de maig de 2015 he dit prou, tornaré a controlar el menjar, el dolç, la sal, el gas de mica en mica tornaré a fer esport, perquè penso que ha tornat...aquella crida interna per tornar a correr , a sentir el vent, els arbres, les muntanyes, començo ha necessitar-ho, miro pels carrers la gent com correr, com pateix, i em pregunto si encara estaria a temps de preparar-me...amb 42 anys i amb el sobrenom que m'han arribat a posar "El trinxat", rés es impossible si es desitja amb tota la força del món, però el més important es que quedi força.

Tajabone

............8 de 8.............més Flag

8 de 8...no es un castell, ni un pilar ...són les victories que portem a la lliga, aquesta setmana els rivals eren dificils, Dolphins i Aviadors.

La Maritza estava molt tocadeta i no va poder venir, però tú em vas acompanyar un cop més, i vas tornar a portar sort.

Tota la setmana vaig estar recuperant-me de les lesions, el peu cada dia anava millor, la boca, ehem, anar fent i la mà es va haver d'immobilitzar per evitar mals majors, i va resultar.

Sense entrenaments ni exercicis fisics, i cansadissim amb les coses de la nova casa, més les tensions que de vegades són inevitables, vaig poder jugar, anotar punts i fer una gran tasca en defensa realitzant diversos blitz.

Som els primers empatats amb els Pachamama, per a mi el millor equip de llarg. Però de mica en mica els Gladiators sumen i sumen, i cada cop es més dificil anotar-nos punts. Sandra la nostra jugadora franquicis es sensacional, l'Albert un fora de serie...en definitiva l'equip es conjunta cada cop més i això que no entrenem. Es una llastima, si s'entrenés tot seria més fàcil i més divertit diria jo.

M'agrada competir en equip, saber que no estas sol, l'essencia del treball en grup. Aqui perdem i guanyem tots.

Saps ? fa dies que observo a gent com fa running, com surt a correr i em venen records, records que mai s'esborraran, de vegades penso si ho trobo a faltar, en breu al fer aquest canvi de casa, penso que tot estarà més trànquil i millor , tornaré a tenir el mar a tocar, tornar a estimar-lo, tornar a allò que feia amb els meus pares, però necessitaré correr altre cop??

...penso que no

SARRIA DE TER...amb la Maritza i la Sol

Nova jornada de Futbol Flag, important contrincant Bufals, i els coneguts Fenix.

 

 

 

Dues victories més per Gladiators, anotació davant Fenix i Bufals, i tres intercepcions més al sac...yeeeeeeeeees, la defensa esta cada cop més fina i ja som dels menys anotats. Tornavem a portar la samarreta de Proyecto Pol i això es alegria pura.

Es va patir perque els resultats van ser curts, gent que dorm poc, ausencies, i ejem ejem...més, durant el segon partit contra Bufals la tensió era máxima i vaig rebre una patecada de les fortes que em va fer quedar estés a terra, la Maritza (pobre quin susto) va sortir al camp espantada, però quin goig veure-la alli!!! tothom es va espantar però al final ...llavi inflat i molt, i les lesions arrosegades amb Fenix, torçament del turmell i mà inflada capsulitis aguda, però...ens veiem a Argentona, per fer el 8 de 8.

Intercepció a terra !!!!!!!

Ens veiem a Argentona !

NOVA JORNADA DE FUTBOL FLAG !!

4 de 4...dos noves victories aquest cop a Sant Roc (Badalona), set jugadors de camp donat que hi havia diverses baixes per circumstancies diferents. Seguim sense entrenar però amb bons resultats, particularment segueixo fent esport i intento estar en forma per poder bé, i així poder estar a l'alçada, la resta d'equip esta en forma, hi ha gent que fa d'altres esports i a més tenen la experiéncia per poder situar-se i juga amb garanties, de moment en Sergi (el teu pare) encara es lia amb les regles tot i així, un touch down en cada partit, i vaig estar practicant el "blitz", el qual m'agradaria millorar.

En aquesta jornada voldria destacar dues coses, al primera; es que no vas poder venir, no et tocava estar amb el teu pare, tot i així, em vas dir novament "els meus ulls estaran amb tú", i varem guanyar Roc!, la segona; es que la Maritza i al Sol van venir al partit, i em va encantar. Feia molt temps que no tenia neguits al ventre, com quan feia curses amb la Lluna o Ultres, però la experiencia de poder mirar i veure-les em va encantar, Gracies!! de tot cor.

Gladiators segueix invicte, la defensa va estar formidable, la capitana en al seva linea. Propera jornada a Sarria de Ter!!!!

Adeu campiona, adeu LLUNA 11 de març de 2015

Ahir dia 11 de març de 2014, la Lluna ens va deixar, va ser forçat però va ser el millor.

Aquest novembre hagués complert 12 anys, quasi deu anys amb ella, tenia dos anys quan es va rescatar d'una gossera de Sant Antoni de Vilamajor, només sortia d'una gabia dos caops al mes a passejar. El primer cop que la vaig veure va ser en una presentació de Pirena a la Vila Olimpica de Barcelona, a la platja, encara recordo quan desfilaven gossos per tal de ser adoptats, i vas pujar tú.

Ferma, amb uns colors preciosos, blancs, grisos i negres, amb un ull de cada color, un marró i un altre blau, ningú va voler adoptar-te, en Pep Parés (un anomenat defensor dels gossos i de la Pirena, deixem ho aqui...) va dir "aquesta gossa serviria per fer Canicross"...era el primer cop que escoltava aquest esport. Independentment d'això et volia, volia cuidar-te, volia donar-te una altre oportunitat, i així va ser.

Recordés quan varem començar a correr pèls camins de Sant Feliu de Codines? tú i jo, jo i tú, va ser una sintonia magica. El primer cop que vas competir a Sant Andreu de Llavaneres, et vas espantar i jo també, per la quantitat de gossos, trineus de rodes, però de cop i volta vas començar a correr i correr, varem arribar 4 arts, i a partir d'aqui varem començar amb l'idili del Canicross.

Aquell esport que ens va agradar tant i que tants problemes em va portar, vaig ser dels primers en pujar al podium amb la meva amiga, amg la meva companya de curses, amb tú, el primer en quiexar-se si no hi havia avituallaments per gossos, tot i així, vas estar en :

- Campionat d'Europa 2006 França. Sots campiona d'Europa en cat nordic.
- Campionat d'Europa 2007 Alemanya.
- Canicross d'Ostende (Belgica).
- Canicross Gap Bayard (França).
- Canicross L'Epine (França).
- 3 er Podium final a la Primera lliga Estatal de Canicross.
- 2 on Podium final a la Lliga Catalana de Canicross.

Europeu de França





Europeu d'Alemanya

A peu dels Alps

Sempre equip

Els podiums

Malalta però lluitant contra tots, tu i jo

Així com a diferents podiums a Galicia, Alcoi, Tarragona, Sant Fruitos, Sant Llorenç Savall, Sabadell, Arenys de Munt, Saragossa, etc...

El que poca gent sabia era que durant tots aquest anys vas estar amb la maleida maleltia que et va anar minvant, la leishmania. Mai varem anar amb avió ni amb vaixell, perque mai vaig voler que estiguessis separada, ni en un lloc en mal estat.

Vas fer muntanyes, platges, boscos, camps...et vas escapar una i una altre vegada, perseguint cabiroles, senglars, conills...uff vaig cridar tants cops el teu nom, per trobar-te, però mai vaig desistir.

Vas acceptar en Roc des de el primer dia

Vas venir amb mi, quan vaig fer un nou canvi en al meva vida, pero ja duies la malaltia accentuada, la insuficiencia d'orina, tot i així el temps va anar passant fins que la Eva em va ajudar i et va cuidar tot el que va poder, gracies !!, cada cop passejaves menys, cada cop tenies menys força. Tot i així en Roc sempre t'ha volgut veure inclús quan vas deixar de tenir el pelatge tant espectacular, quan vas deixar de correr, de jugar...però sempre movent la cua al veurem i veure'ns.

Lluna sempre tindré el dubte si havia d'injectar-te més o no, vaig valorar que no volia que tinguessis el cos ple de quimica, vas tenir els millors menjars, i tractaments cassolans que van ser eficaços, pero no he volgut que patissis més del compte.

Has marxat mentre t'acariciava suaument i et deia " ja esta petita , ja esta"...

DESCANSA EN PAU CAMPIONA , m'has donat coses que mai oblidaré.

PD: Com vas dir ahir Roc, la Lluna ha de descansar i anirà al mateix estel que l'avi Ferran, recorda-la si pots. Cuida els animals SEMPRE, sigui quin sigui el seu tamany, son amics, i tenen sentiments.

Mai vas deixar de ser carinyosa, ni al final de tot...

 

NADAL DE 2014 I ...BENVINGUDA AL NOU 2015

Un nadal extrany, atípic, però tot i així s'ha intentat posar tota la il·lusió del món, però anem a pams !
Aquest any he congut una familia que em mereix tots els meus respectes i admiracions, per les ganes de lluitar i seguir lluitant, per tant el pare noel, va estar amb ells...per vosaltres Alma, Pol, Mireia i per tú Toni. Bon NADAL!

Gracies !!!!!

I com no, no podia faltar el Pare Noel per la Martina i pel Roc...així com ja fa alguns anys aquest venia a casa de la iaia Isa, i el varem rebre ... i ... va portar moooolts regals. Però el millor de tot era veure les vostres cares de sorpresa de fantasia, de felicitat i sobre tot molt alegres.

anim i sobretot TREPITJA FORT ROC !!