Novembre 2017...

23 de novembre de 2017...demà anys...jo, cap de vosaltres dos, finalment ja puc dir que aquest "Diari" es això, un diari un recull d'escrits, de pensaments, i de vivències meves i vostres com no, em poso el primer perquè el seu inici es al 2008, i cap dels dos hi éreu.


Es curiós que fa justament un any, estava molt malament i trist, pot ser ja no estic tant malament perquè un es conscient del que hi ha, però trist un xic...tot s'esvaeix i pot ser es el millor, però quedar-me sense veure't a diari o veure com creixes, com demanes per la nit...o en el dia a dia, serà dur, però que consti que jo no ho he volgut així. Només dir-te que siguis bona, humil i tractis bé a la gent, la resta vindrà sol.




Bé doncs aquesta tardor també em fet cosetes, menys del que voldria, per les circumstàncies, però tot es millorarà i a més aneu creixent i es important. Demà intentaré juntar-vos...ni que sigui mitja horeta...i estar els tres plegats, permeteu-me, es important per a mi tenir els meus tresors junts, i una imatge junts els tres seria el millor regal, la resta...doncs al resta serà com el conte de la bentafocs, un cop ús deixi a cadascú...s'esvairà tot i seguiré aprenent a estar sol.


Estic en un estat liquidgasossolidament estrany, posant pau en mi mateix i intentant assimilar-ho tot.

extremadament preciosa deu meu...quina carona

Finisher de la Mahori race 2017 !!


Cursa a Santa Coloma de Gramenet i em pogut estar junts! serà difícil de moment, però tot arribarà. De vegades la vida et sorprèn, el que no podem fer es estar pensant en el que vindrà ni en el passat, visqueu els moments, no ús perdeu d'ells, admireu, no envegeu ni odieu, no porta en lloc, sigueu agraïts i tot anirà millor, i no parlo de coses materials. Tindreu tot allò que vulgueu tenir si de debò ho desitgeu, lluiteu i serà vostre. Ajudeu a les persones, doneu un cop de mà, i si s'aprofiten de vosaltres , allà ells, cuideu i respecteu així podreu anar sempre amb el cap ben alt.

Va petita que et queda poquet pels dos anyets...probablement no tornaré a escriuré aquest any, el que ha de venir no ha de ser molt gratificant, però de tot s'aprèn, psssst el dia 28 de desembre em tindràs aquí..tot i que no sigui el mateix dia, tindràs la teva festa petita.

Un peto ...novembre



 

UTSM 2018 Finisher !!!

Un mes després finalitzo el tercer repte que tenia aquest any, l'any de la reentrada, un any difícil, molt difícil però finalment ho he aconseguit, molts sacrificis. El primer agraïment em va venir al cap, mentre esperava , tot sol, dins el meu cotxe...la meva mare, gracies a ella novament que soc qui soc, i ella em va transmetre  i em transmet molts valors, aquests juntament amb els que son només meus i de situacions que et fan volar, han estat els que m'han dut a acabar aquesta prova amb un temps de14 hores i 50 minuts, 12é o 10é de la general i 5é dels iaios.

El pitrall i jo

Doncs novament sol, amb en Roc a casa de la meva mare, i la petita a Tiana, començo la ultima de les tres aventures per posar rumb al Montblanc 2018. Dos dies abans trobada amb en Sergi Cinca, dinar plegats, descarrega de cames i una bona xerrada, i molts ànims. Gracies novament a tu, a la teva dona Marta, i a la petita Brisa.

Multitud de gent a la sortida, bon ambient a la sortida, cosa que després aniria a menys en els avituallaments posteriors però en fí, seguim. Sense tenir lesions, ni molèsties, i eliminant tots els mals pensaments. Sabia que la teva mare vindria, així m'ho va dir...i sincerament ús vaig estar esperant a cada racó.

La cursa va ser molt rapida amb una sortida que mai abans havia vist, curiós, jo em vaig contagiar però ràpidament vaig pitjar un pel el fre. Finalment va passar de 100 a 106 km, amb els 4000+, aquells 6 km finals podien ser determinants per el cansament o rebentada de cames, o mals d'estomac . Vaig gestionar molt bé tot ...però realment fa "peneta", veure's sol en un avituallament, tot i que no soc l'unic, es troba a faltar a la gent que estimes.

Vaig estar parlant amb la Maritza, i em va anar donant ànims durant la cursa (es just que ara, a finals de novembre, sigui objectiu i parli del que va passar aquell dia i com em vaig sentir), s'agraïa i molt.

Sabia que vindríeu, i mentrestant trucava al teu germà i li deia com anava i a la vostre avia. Al km 70 vaig veure a la teva mare, a la Sol, al Nelson i a tú...al·lucinant com em vas rebre "papa" !!! impossible no injectar-se de moral tot i estar cansadot. Remarco que em vaig sentir cansat des de el km 30, tot i així, no per defallir o abandonar.

Sempre als bracets del papa

km 96 tocadíssim però amb el lema "Tu si que puedes" !!!

Al km 70, ús trobo !!! la alegria es immensa i em dona més força que mai, no perdo més temps del que toca, perquè en aquesta cursa tothom anava rapidíssim, de fet, com a d'altres curses, poca gent per xerrar, cadascú a la seva. Ús vaig anar trobant a tots els punts on es podia accedir , deu com s'agraeix, GRACIES altre cop. Els últims la teva mare em va dir "tú si que puedes", això ho vaig repetir una i altre vegada, i tant que puc, i vaig lluitar-ho fins el final. Al km 96 fos...però no podia parar, entrenaments amb calor, de nit, sense dormir..."valio la pena"...pot ser de les poques coses que valen la pena, en fi.

Quasi al sprint....com sempre i cansat com mai

Gracies també a Joaquin de Hoko Esport

Arribada amb família, es il·lusionant, de veritat, tot comença i tot s'acaba una llàstima però agraeixo el suport, gracies tot i que mai m'hagis entès.

Ens veiem...el proper any...a on? encara per decidir !