UTSM 2018 Finisher !!!

Un mes després finalitzo el tercer repte que tenia aquest any, l'any de la reentrada, un any difícil, molt difícil però finalment ho he aconseguit, molts sacrificis. El primer agraïment em va venir al cap, mentre esperava , tot sol, dins el meu cotxe...la meva mare, gracies a ella novament que soc qui soc, i ella em va transmetre  i em transmet molts valors, aquests juntament amb els que son només meus i de situacions que et fan volar, han estat els que m'han dut a acabar aquesta prova amb un temps de14 hores i 50 minuts, 12é o 10é de la general i 5é dels iaios.

El pitrall i jo

Doncs novament sol, amb en Roc a casa de la meva mare, i la petita a Tiana, començo la ultima de les tres aventures per posar rumb al Montblanc 2018. Dos dies abans trobada amb en Sergi Cinca, dinar plegats, descarrega de cames i una bona xerrada, i molts ànims. Gracies novament a tu, a la teva dona Marta, i a la petita Brisa.

Multitud de gent a la sortida, bon ambient a la sortida, cosa que després aniria a menys en els avituallaments posteriors però en fí, seguim. Sense tenir lesions, ni molèsties, i eliminant tots els mals pensaments. Sabia que la teva mare vindria, així m'ho va dir...i sincerament ús vaig estar esperant a cada racó.

La cursa va ser molt rapida amb una sortida que mai abans havia vist, curiós, jo em vaig contagiar però ràpidament vaig pitjar un pel el fre. Finalment va passar de 100 a 106 km, amb els 4000+, aquells 6 km finals podien ser determinants per el cansament o rebentada de cames, o mals d'estomac . Vaig gestionar molt bé tot ...però realment fa "peneta", veure's sol en un avituallament, tot i que no soc l'unic, es troba a faltar a la gent que estimes.

Vaig estar parlant amb la Maritza, i em va anar donant ànims durant la cursa (es just que ara, a finals de novembre, sigui objectiu i parli del que va passar aquell dia i com em vaig sentir), s'agraïa i molt.

Sabia que vindríeu, i mentrestant trucava al teu germà i li deia com anava i a la vostre avia. Al km 70 vaig veure a la teva mare, a la Sol, al Nelson i a tú...al·lucinant com em vas rebre "papa" !!! impossible no injectar-se de moral tot i estar cansadot. Remarco que em vaig sentir cansat des de el km 30, tot i així, no per defallir o abandonar.

Sempre als bracets del papa

km 96 tocadíssim però amb el lema "Tu si que puedes" !!!

Al km 70, ús trobo !!! la alegria es immensa i em dona més força que mai, no perdo més temps del que toca, perquè en aquesta cursa tothom anava rapidíssim, de fet, com a d'altres curses, poca gent per xerrar, cadascú a la seva. Ús vaig anar trobant a tots els punts on es podia accedir , deu com s'agraeix, GRACIES altre cop. Els últims la teva mare em va dir "tú si que puedes", això ho vaig repetir una i altre vegada, i tant que puc, i vaig lluitar-ho fins el final. Al km 96 fos...però no podia parar, entrenaments amb calor, de nit, sense dormir..."valio la pena"...pot ser de les poques coses que valen la pena, en fi.

Quasi al sprint....com sempre i cansat com mai

Gracies també a Joaquin de Hoko Esport

Arribada amb família, es il·lusionant, de veritat, tot comença i tot s'acaba una llàstima però agraeixo el suport, gracies tot i que mai m'hagis entès.

Ens veiem...el proper any...a on? encara per decidir !