De bogeries, psicolegs i Argentina.
11 de juny de
2018, de moment l’any no esta essent per tirar coets, però em de ser positius
oi? De fet aquest escrit va d’això, de ser positius, de ràbies, de bogeries, de
l’actitud envers a la vida, de fer el bé. Com diu el senyor Victor Cuppers,
tenim situacions a resoldre, mal anomenats problemes, però aquest cop penso que
sí, la vostre avia ha estat operada i ha estat una operació greu, de fet, ja un
cop operada en una de les revisions i un cop a casa, es va infectar la ferida,
resultat, dos dies ingressada a l’hospital, dos dies que no t’he vist petita, disculpem.
Durant totes les
estades a l’hospital (Sant Pau), sempre he anat i tornat caminant, es una
manera d’esvair-se, escoltant música mentre camino, reflexionant, somiant
també…però ahir, sabeu que em va succeir? Caminant pel barri, veig una noia (penso
una mica més jove que jo, compte, ja vaig cap els 46) es una roda món
(supertramp en angles), de vegades l’he vist consumint alcohol, dormint a
l’interior dels caixers, bé la qüestió es que estava asseguda a l’accés d’una
entitat bancaria, penso que serena, amb manigua curta, i es en aquell instant
quan li veig els braços, concretament el braç esquerre, totalment “xinat”
(argot medico-policial) ple de cicatrius de talls, esfereïdor, un pensarà que
no es per tant que hi ha coses pitjors, però es que automàticament em vaig
mirar el meu avantbraç esquerre, els meus dos talls, també fets per mi, quina
es la diferencia entre ella i jo? En quin moment jo vaig adreçar la situació i
ella no, per uns instants m’elevo i veig aquella noia en el moment d’auto
lesionar-se, i em dol Sí, jo vaig haver
de demanar ajut, i m’en alegro moltíssim, des d’aquí et donc les gracies
Iolanda M, i als meus caps. Porto des de novembre de 2016 anant al psicòleg, he
aconseguit coses, d’altres encara no, explico i m’obro en canal, veuen el Sergi,
la meva essència en estat pur. He intentat també afegir experiències
autodidactes, com viure l’ara, no girar enrere ni anar més enllà, el passat es
això passat, però com costa assimilar això, més quan t’han fet tant mal,
principalment perquè no es just. Encara em remoc davant les injustícies, ahir
llegia una “fabula” que em permeto resumir de forma rapida, ho entendreu Roc i
Ena.
Fabula
Un home va veure enmig d’un bosc per on passava un
rierol, com un escorpí s’estava ofegant el va ajudar a sortir del riu i aquest
el va picar, al picar-lo a les mans l’escorpí va tornar a caure al riu, i
l’home el va tornar a recollir de l’aigua iva tornar a ser picat per l’escorpí
que per segon cop queia a l’aigua, un mussol que hi havia allí (la figura del
mussol es invenció meva, cosa de la meva inventiva) li digué a l’home, però no
veus que et tornarà a picar? Deixa’l estar, l’home li va dir No, mentre agafava
dues fulles i amb aquestes rescatava l’escorpí que aquest cop no el va picar,
l’home li va dir al mussol, la essència del escorpí es picar, i la meva es
ajudar.
No deixeu que ningú ús tregui la vostre essència...jo
afegiré que si se’n riuen ús critiquen o no ús volen entendré, no ús amoïneu.
He tingut moments
de bogeria? Molts, quan tens la persona que més has estimat al món al teu
costat, aquella per qui ho has donat tot, i ja no parlo de diners, qui em
coneix sap que els diners, son això diners solament, parlo d’altres coses, la
meva passió, la meva salut, la meva vida, i et fa mal una vegada rere un altre,
un no ho entén i embogeix, t’atrapa la tristor, la pena, i la bogeria. Les
parelles passen moments bons i de no tant bons, cert, i si veus que allò no
funciona no cal allargar l’angoixa, però tot té solució oi? Per tant si es vol
es pot, però com es cura la desconfiança? La mentida? La ràbia cap a un?
L’insult i el menys preu?...jo tenia una petita solució...allò de “viure es
provar-ho infinites vegades”, si val la pena !! (hi ha una cançó, petita, que
quan siguis més gran te la cantaré) tot té un límit, per dignitat, per sentit
comú, on tothom diu “plega”, la meva bogeria em fa seguir, el problema de la
bogeria es quan perds la visió de la realitat, però estimats, entren més
factors, si bategues i embogeixes ets mort.
Intento no mirar
enrere, intento viure, no passar m ho de “puta mare”, com em diuen, trobar-me a
mi, que només surti bondat, no vull ser competitiu, ni voler més i més, només
et volia a tu, i no ha servit i em sap tan greu.
L’anterior
escrit, la crònica de l’aventura a Castelló, escrita en castellà i resumida però
molt fidel a tot allò que va succeir, va servir perquè em menyspreessin,
novament insultat i focus de la ràbia i la ira, espero petita que el dia que
llegeixis tot això entenguis que la meva essència es la que tinc, ajudar,
parlar i segurament m’hauré equivocat en ocasions, però sempre haure demanat
perdo, perquè el perdo i perdonar es clau a la vida, si més no per caminar amb
el cap ben alt, i no entri en joc una altre convidada de luxe, la consciència.
En aquest moments
de la meva vida, encara haig de sentir-me com si hagués fallat, malmès una
relació, trencat una família, si jo hagués fet quelcom, ús asseguro que hagués
fet alguna cosa, però mai insultaria, mai faria mal, mai ignoraria a ningú, i
menys a qui va ser el teu somni, o la teva vida, o senzillament tot. Tot i
així, ús convido a estimar, a protegir, a cuidar i mimar, a que tingueu
passions, en definitiva ús convido a tenir una vida “agaporni”, amb qui vosaltres
trieu a la vida, perquè es la puta ostia quan et sents així, només haver viscut
aquesta sensació, ja val la pena, i no guardeu mai rengunia, no porta enlloc i
pot ser ús pot dur a acabar fent una bogeria i no de les bones.
Argentina...que
dimonis pinta aquí? A part de ser un país preciós, on vaig visitar i
retrobar-me amb el vostre avi Ferran, es el bressol de la psicologia, i dels
anàlisi de la ment, curiós no en tenia ni ideia. Una dona argentina psicòloga,
després de debatre sobre l’anàlisi de la ment humana (uff que profund m’he
tornat, per algú que només feia que donar patades a una pilota), em va fer una
pregunta, que es l’amor per tú? Però compliquem-ho, amb una sola
paraula...vaja, però vaig respondre molt ràpid, però aquesta resposta es val
una nova entrada, no creieu? Fins la propera.
