dilluns, 11 de juny del 2018

BOGERIES, PSICOLEGS I...ARGENTINA


De bogeries, psicolegs i Argentina.

11 de juny de 2018, de moment l’any no esta essent per tirar coets, però em de ser positius oi? De fet aquest escrit va d’això, de ser positius, de ràbies, de bogeries, de l’actitud envers a la vida, de fer el bé. Com diu el senyor Victor Cuppers, tenim situacions a resoldre, mal anomenats problemes, però aquest cop penso que sí, la vostre avia ha estat operada i ha estat una operació greu, de fet, ja un cop operada en una de les revisions i un cop a casa, es va infectar la ferida, resultat, dos dies ingressada a l’hospital, dos dies que no t’he vist petita, disculpem.

Durant totes les estades a l’hospital (Sant Pau), sempre he anat i tornat caminant, es una manera d’esvair-se, escoltant música mentre camino, reflexionant, somiant també…però ahir, sabeu que em va succeir? Caminant pel barri, veig una noia (penso una mica més jove que jo, compte, ja vaig cap els 46) es una roda món (supertramp en angles), de vegades l’he vist consumint alcohol, dormint a l’interior dels caixers, bé la qüestió es que estava asseguda a l’accés d’una entitat bancaria, penso que serena, amb manigua curta, i es en aquell instant quan li veig els braços, concretament el braç esquerre, totalment “xinat” (argot medico-policial) ple de cicatrius de talls, esfereïdor, un pensarà que no es per tant que hi ha coses pitjors, però es que automàticament em vaig mirar el meu avantbraç esquerre, els meus dos talls, també fets per mi, quina es la diferencia entre ella i jo? En quin moment jo vaig adreçar la situació i ella no, per uns instants m’elevo i veig aquella noia en el moment d’auto lesionar-se, i em dol  Sí, jo vaig haver de demanar ajut, i m’en alegro moltíssim, des d’aquí et donc les gracies Iolanda M, i als meus caps. Porto des de novembre de 2016 anant al psicòleg, he aconseguit coses, d’altres encara no, explico i m’obro en canal, veuen el Sergi, la meva essència en estat pur. He intentat també afegir experiències autodidactes, com viure l’ara, no girar enrere ni anar més enllà, el passat es això passat, però com costa assimilar això, més quan t’han fet tant mal, principalment perquè no es just. Encara em remoc davant les injustícies, ahir llegia una “fabula” que em permeto resumir de forma rapida, ho entendreu Roc i Ena.

Fabula

Un home va veure enmig d’un bosc per on passava un rierol, com un escorpí s’estava ofegant el va ajudar a sortir del riu i aquest el va picar, al picar-lo a les mans l’escorpí va tornar a caure al riu, i l’home el va tornar a recollir de l’aigua iva tornar a ser picat per l’escorpí que per segon cop queia a l’aigua, un mussol que hi havia allí (la figura del mussol es invenció meva, cosa de la meva inventiva) li digué a l’home, però no veus que et tornarà a picar? Deixa’l estar, l’home li va dir No, mentre agafava dues fulles i amb aquestes rescatava l’escorpí que aquest cop no el va picar, l’home li va dir al mussol, la essència del escorpí es picar, i la meva es ajudar.
No deixeu que ningú ús tregui la vostre essència...jo afegiré que si se’n riuen ús critiquen o no ús volen entendré, no ús amoïneu.






He tingut moments de bogeria? Molts, quan tens la persona que més has estimat al món al teu costat, aquella per qui ho has donat tot, i ja no parlo de diners, qui em coneix sap que els diners, son això diners solament, parlo d’altres coses, la meva passió, la meva salut, la meva vida, i et fa mal una vegada rere un altre, un no ho entén i embogeix, t’atrapa la tristor, la pena, i la bogeria. Les parelles passen moments bons i de no tant bons, cert, i si veus que allò no funciona no cal allargar l’angoixa, però tot té solució oi? Per tant si es vol es pot, però com es cura la desconfiança? La mentida? La ràbia cap a un? L’insult i el menys preu?...jo tenia una petita solució...allò de “viure es provar-ho infinites vegades”, si val la pena !! (hi ha una cançó, petita, que quan siguis més gran te la cantaré) tot té un límit, per dignitat, per sentit comú, on tothom diu “plega”, la meva bogeria em fa seguir, el problema de la bogeria es quan perds la visió de la realitat, però estimats, entren més factors, si bategues i embogeixes ets mort.

Intento no mirar enrere, intento viure, no passar m ho de “puta mare”, com em diuen, trobar-me a mi, que només surti bondat, no vull ser competitiu, ni voler més i més, només et volia a tu, i no ha servit i em sap tan greu.
L’anterior escrit, la crònica de l’aventura a Castelló, escrita en castellà i resumida però molt fidel a tot allò que va succeir, va servir perquè em menyspreessin, novament insultat i focus de la ràbia i la ira, espero petita que el dia que llegeixis tot això entenguis que la meva essència es la que tinc, ajudar, parlar i segurament m’hauré equivocat en ocasions, però sempre haure demanat perdo, perquè el perdo i perdonar es clau a la vida, si més no per caminar amb el cap ben alt, i no entri en joc una altre convidada de luxe, la consciència.





En aquest moments de la meva vida, encara haig de sentir-me com si hagués fallat, malmès una relació, trencat una família, si jo hagués fet quelcom, ús asseguro que hagués fet alguna cosa, però mai insultaria, mai faria mal, mai ignoraria a ningú, i menys a qui va ser el teu somni, o la teva vida, o senzillament tot. Tot i així, ús convido a estimar, a protegir, a cuidar i mimar, a que tingueu passions, en definitiva ús convido a tenir una vida “agaporni”, amb qui vosaltres trieu a la vida, perquè es la puta ostia quan et sents així, només haver viscut aquesta sensació, ja val la pena, i no guardeu mai rengunia, no porta enlloc i pot ser ús pot dur a acabar fent una bogeria i no de les bones.
Argentina...que dimonis pinta aquí? A part de ser un país preciós, on vaig visitar i retrobar-me amb el vostre avi Ferran, es el bressol de la psicologia, i dels anàlisi de la ment, curiós no en tenia ni ideia. Una dona argentina psicòloga, després de debatre sobre l’anàlisi de la ment humana (uff que profund m’he tornat, per algú que només feia que donar patades a una pilota), em va fer una pregunta, que es l’amor per tú? Però compliquem-ho, amb una sola paraula...vaja, però vaig respondre molt ràpid, però aquesta resposta es val una nova entrada, no creieu? Fins la propera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada