Aquest cop semblava que tornava a marxar sol, i la sorpresa
va ser quan el meu cosí Manel, em va dir que ell i la seva dona m’acompanyarien
en aquesta aventura, ostres!!! Cal destacar que la Maria (M-M) , la seva dona
venia de viatjar 34 hores des de Nova Zelanda, i acte seguit seria capaç de
“cascar-se” 9-10 hores més de viatge en cotxe, brutal.
 |
| Que grans sou !!!!! |
Bé...comencem, segons organització 103km i uns 6000 metres
+, amb pujada al cim Veleta 3395 metres, que després realment serien 3100
metres, donat que no van deixar fer cim.
La sortida de la Ultra al ben mig de Granada a la Plaza del
Salón, nosaltres teníem un apartamentet al ben mig, a 10 minuts caminant de la
sortida. Aquest cop, sense nervis, sense tenir el cap a un altre lloc,
descansat, i sobretot mentalitzat que tot havia de sortir bé, havia fet els
deures, entrenat, descans, i les pautes de menjar que tocaven, puntualitzo mai
compleixo estrictament les pautes nutricionals ni de complements vitamínics, a
tot no arribo. Juntament amb en Manel i la Maria, vàrem passejar per la ciutat,
i de com seria l’assistència, cosa que mai abans havien fet. Ja ús avanço que
la nota es de 11 sobre 10, chapeau!
Tal com he mencionat la sortida era a les 24:00 hores del
divendres a dissabte, sí, altre cop com a Castelló, però aquest cop descansant
molt. A la línia de sortida començaven certs nervis, aquells que entren dins la
normalitat, molta gent, un bon ambient, i tot a punt més de 415 corredors
preparats per aconseguir allò tant desitjat, ser Finisher!
Amb la música de fons de ACDC, tot a punt, el Manel i la
Maria animant, fent fotos, sobretot estant allí amb mi. Sortida!!!!!
Cal destacar que coneixia la prova per mitja de vídeos del
youtube, penjats per Neorider, Pablo Castillo i la seva dona Irene de Haro, dos
runners granadins, que em van ajudar durant la cursa amb la estratègia seguir,
gracies des d’aquí per l’ajut!
Sortida pels carrers de Granada, un munt de gent animant,
barris preciosos, i com no córrer pels jardins de l’Alhambra de nit, veient-la
totalment il·luminada, un goig, també vàrem
passar pel barri d’Albaicin, preciosos carrers estrets amb un puja i
baixa que convida a córrer. Com sempre has de dosificar, sortir ase i arribar
cavall, oi?
Respecto la nit i tinc por al fred, ja es conegut, així que
seny durant els kms nocturns, l’anterior cursa al km 20 ja tenia son, i al km
42 anava grogui, no va ser el cas, anava...bé. Passen les hores i els kms, i es
que a partir de Fuente la Teja , comença la cursa de debò al km 57. Passat
aquest punt pujada al Calar, un autèntic mur, que l’amic Pablo em va dir
“tomatelo con calma, que es durillo”, i així vaig fer. Després arribaria a
Gujear Sierra allí tenia el meu team, M-M esperant. Canvi de roba, massatge a
les cames, omplim bidons, menjar, begudes de recuperació, va ser tenir un
autèntic “box”, allí anava bé però em vaig adonar que la gent no parava gaire,
que volia dir? Que la gent anava fresca. Les hores de calor arribaven, i ara un
cop he reflexionat sobre tot allò, penso que potser a partir d’aquí vaig beure
poc...no ho sé.
 |
| Sierra Nevada en estat pur |
Km 80 , i l’estomac comença a passar factura, dolor,
l’objectiu es arribar a Pradollano, a l’arribada, seria el km 90 allí hauria de
menjar i beure molt, per poder fer front als últims 12km, 5 de pujada amb 1000+
i els 7 de baixada fins l’arribada. Destacar que les cames anaven bé, el cap
també i la calor...bé suportable. Aqui em vaig estar força estona rumiant que
havia de fer, retirada? Encara no ho he fet mai, però quedava el més dur, però
a l’hora quedava tan poc. Carregat d’aigua em decideixo a afrontar les rampes
de la estació d’esqui de Pradollano, amb el Veleta al fons, el pas es
lentíssim, pujo i pujo pel dret , sense ziga zagues, en tota la pujada em
passen uns 10 corredors, ja no importa qui et passa. En aquesta pujada, miro el
braçalet que duc, i em repeteixo “Roc Ena Maritza”, un cop i un altre, per
donar-me forces a mi mateix. En Roc em va dir que quan estigues cansat penses
en el meu pare, que curiós, es l’ostia en Roc, així ho vaig fer. Es fa etern,
duríssim, i ja no em marco un temps per fer meta, un cop veiem una caseta, hi
ha un avituallament, l’últim, allí veig sis corredors acabant d’agafar forces,
em diuen si vull una cola o aigua, dic que no i no m’aturo surto, a tot el que
puc, son 7 km de baixada.
A 200 metres de l’arribada...ja ho tinc !! una altre batalla
guanyada, a l’arribada els meus cosins, la Maria ajudant-me , donat que al
creuar la arribada vaig mig marejat.
Aconseguit!! FINISHER amb 17 hores i 16 minuts, no puc
demanar més, podia haver rebaixat una hora? Deixem-ho així.
 |
| FINISHER ! |
Donar les gracies una i altre vegada al Manel i la seva dona
Maria, sense vosaltres ho hagués passat molt malament. Roc , Ena...una altre
bogeria més del vostre pare, no hi eres físicament però em vas acompanyar en
tot moment, espero veure’t als Alps...
Ens veiem als Alps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada