Un títol clar i contundent, últimament penso molt en la humanitat, en com ens ho carreguem absolutament tot, de vegades assegut en un banc penso i analitzo, cap a on vaig o millor cap a on va la humanitat, intento centrar-me en aquells més propers, però de vegades es inevitable anar més enllà.
Soc egoista, sí, suposo que en el moment que mirem per nosaltres mateixos o cerquem aquell reclam perquè es fixin en nosaltres ja ho som, curses, curses i curses...ho he fet durant anys, la prova esta en aquest diari, oi? cert que les persones no canvien, i mira que m'intento convèncer que sí es pot canviar o millorar però no, per tant em multiplico per ser el menys egoista possible...així em va, te la foten per tot arreu, però aquí també entra un factor convidat, ser bona persona, "allò que sempre ús dic fills" , sigueu bons. Intento ser el menys egoista possible si!
Fa uns dies, tu petita meva, mentre et duia en braços, acaronada pel meu pit caminant per la platja, et deia..."la Ena guapa, estimes al papa?", i em deies "si"...em vas dir "estimo papa, estimo mama, estimo tete (vas fer un silenci), tata no"...significatiu, hauria d'haver reaccionat i haver dit la tata guapa, però no ho vaig fer, malament. Però certament mai t'he parlat de la teva germana i pot ser no vaig voler tocar aquell moment que vam tenir. Reacciono ara i et dic , estima-la.
El egoisme es pot mostrar de moltes maneres, essent petit, adolescent i ja en adult, però es fotut que pugis essent egoista, es allò que t'enduràs, tu i només tu. Pensa que et van portar al món, algú va patir perquè tu estiguessis en aquest món, pensa que algú ha rebut dolor i llàgrimes per criar-te, inclús en ocasions humiliacions, i ha seguit, pensa que s'ha sacrificat per tu posant la teva persona, la teva vida, el teu dia a dia, per sobre de tot allò o aquell que aparegués en escena, pensa que pot ser econòmicament han fet peripècies, i han passat nervis, penso que inclús persones que no eren de la teva sang es van buidar per tu, per intentar que estiguessis bé, cuidant com si fossis d'ell, pensa en els moments que has plorat, que has estat malament, que t'has sentit sola, que has odiat, que no podies més, en tots aquells moments, estaves acompanyada, mereixes seguir essent egoista? parat a pensar, només una mica...cert que la humanitat va directe al egoisme total, quina pena que siguis així, perquè t'asseguro que es va lluitar i es va comptar amb tu, cuidant , estimant, i fent concessions que ara em penedeixo, una llàstima, però millor ara que més tard.
Quin es el preu? petita meva, Ena, em perdo de tu, cert! i molt temps, em perdo evolucions teves, cert, però soc el teu pare, i faré que hi hagi qualitat quan estiguem junts, es una pena. No siguis rancorosa, fuig de qui sigui egoista, senzillament tu no ho siguis, no siguis com jo, sigues millor que jo.
T'estimo princesa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada